... Estic flipant amb Jordània, però algo exagerat. De la visió que jo tenia d’una monarquia d’orient mitjà, que era algo que a la meva ment s’assemblava al marroc, m’he trobat amb un pais on almenys la capital és més semblant als estats units que al marroc. Si més no la part que jo he viscut, segur que hi ha zones molt més tradicionals, però si més no hi ha de tot. Be, de fet mentre escric aquestes línies estic presenciant una batalla entre taxistes al mes pur estil de tanger... ara ho explicaré...
Total, ahir acabo d’escriure al bar d’en kk hareb, el colega amb rastes, i faig una altra cervesa. M’estava rallant una mica perquè el tio tenia el bar ple i jo estava alla sol. Quan ja estava a punt d’anar a demanar-li que m’ensenyés on era casa seva per anar a dormir, es presenta al bar un amic seu dient que se m’emportava a deixar les maletes i tornàvem cap allà. Jo pensant bueno, a veure si m’animo una mica més despres... total que a mig camí l’amic del colega, que es diu ahmad, em diu que pararem un moment a una discoteca a veure uns amics. Cap problema. La discoteca (més aviat un pub) resulta que esta a rebentar d’espanyols que viuen a Amman, i el tio els coneix a tots (espanyols, jordans i palestins, que també n’hi ha un munt!) dues hores més tard, ben borratxo i havent conegut tota la comunitat espanyola de Jordània, em diu l’Ahmad (que és un putu crack) que anem a un altre bar, tot super pijo també, on conec una cantant bastant famosa a Jordània. Ja es comença a fer tard, anem a dormir? Noooo, abans anem a fer una xixa en un bar/galeria d’art on l’A
hmad té la seva pròpia xixa reservada. Pels profans: la xixa es la pipa aquesta típica dels països àrabs, on es fuma tabac amb gustos de poma, pera, etc. I on el fum es filtra per l’aigua. A davant hi havia una pizzeria, aixi que entre tes i fum de tabac ens fotem una bona pizza, a les quatre de la nit a Amman. Quina paranoia, és l’últim que m’esperava fer a Jordània... però no s’acaba aquí la nit. Anem a dormir a casa d’en Hareb el rastes que per cert, segons m’han dit és l’únic rastafari de tot Jordània, i quan m’esta ensenyant la que serà la meva habitació, tuquen a l’Ahmad: una seva amiga mig ianqui mig mexicana que ha tingut un accident tot borratxa. Cap allà a veure que passa, i quan arribem allò sembla més una festa erasmus que un accident. Gent de totes les nacionalitats i uns quants jordans, tothom ben borratxo i rient, I es que només havia set una topada ben tonta. I cada cop anava arribant més gent, un festival! Quan ja semblava que s’acabava arriba la policia, i l’Ahmad i jo a acompanyar els borratxos a comissaria a declarar. Finalment a les sis em posava al llit després d’una de les nits més rares que recordo.
Per cert mentre escric, al tio que em portava cap a Petra se li ha acabat la gasolina, amb la puta llet que se li ha parat el cotxe davant d’una gasolinera...
Doncs aquest matí em desperto i em trobo un altre tio dormint a l’habitació, tot i que més que dormir semblava que estés en coma! Era un altre amic del rastes, que anava massa borratxo per anar a casa seva i s’ha quedat allà destruit. En Hareb el rastes també estava recuit i s’ha quedat dormint la ressaca, i l’Ahmad m’agafa i se m’emporta a esmorzar al restaurant de hummus i falafel més famos de Jordània: un antro al casc antic on es menja de collons. Per cert, Amman s’organitza en cercles (em sembla que n’hi ha set) depenent de si estas més lluny del centre o no. I també està edificada sobre set turons, igual que Roma! Total, que estavem al restaurant aquest on fins hi tot hi ha menjat la familia reial uns quants cops, fet que les fotos de les parets ens feien recordar. Un esmorzar de collons! Amman és tremendo perquè és com el marroc en quant a l’estètica àrab, però en absolut et sents com un turista, bàsicament perquè gairebé no n’hi ha, i la gent és prou rica i oberta com per no voler-te venir a cardar els calés de qualsevol manera. De fet no et fan ni cas, que és el millor que li pot passar a un turista. Total que després de l’esmorzar al qual tant si com no m’ha convidat l’Ahmad hem anat a veure les ruïnes romanes d’Amman, bastant acollonants. Hi ha un amfiteatre restaurat i una part del fòrum, a més del castell, varis ponts... en acabar hem anat a fer una altra xixa en un bar/llibreria/restaurant la òstia de pijo (per variar) on hem estat amb la cantant aquesta Jordana i les seves amigues, quines cracks! 
Ja m’han dit que venen a Catalunya! Altre cop al pis d’en Hareb, fer la maleta, mirar la tele amb els ressacosos una estona fins que han tingut energia com per portar-me fins a l’estació d’autobusos. Com que és divendres i aqui tot cristo fa festa, l’única manera d’anar fins a Petra és amb un cotxe que fa com de taxi ilegal compartit. Doncs resulta que un tio d’aquests era amic de l’Ahmad, havien fet la mili junts, i m’ho ha deixat bastant bé. L’únic problema es que fa mes d’una hora que esperem perquè vingui algu més i empleni el bus, i a part, tot anant a buscar un altre tio que l’ha trucat, s’ha quedat sense gasolina. I una guiri que també l’havia trucat ha acabat marxant amb un altre cotxe, i casi hi ha un assassinat. Llàstima que no sé àrab, perquè segur que es deien de tot, quin espectacle...
Doncs res, m’en vaig cap a Petra on espero trobar en Nawaf, un beduí que en teoria també m’acull a la seva tenda. I demà visita cultural! Millor que conèixer els bars d’Amman...
Total, ahir acabo d’escriure al bar d’en kk hareb, el colega amb rastes, i faig una altra cervesa. M’estava rallant una mica perquè el tio tenia el bar ple i jo estava alla sol. Quan ja estava a punt d’anar a demanar-li que m’ensenyés on era casa seva per anar a dormir, es presenta al bar un amic seu dient que se m’emportava a deixar les maletes i tornàvem cap allà. Jo pensant bueno, a veure si m’animo una mica més despres... total que a mig camí l’amic del colega, que es diu ahmad, em diu que pararem un moment a una discoteca a veure uns amics. Cap problema. La discoteca (més aviat un pub) resulta que esta a rebentar d’espanyols que viuen a Amman, i el tio els coneix a tots (espanyols, jordans i palestins, que també n’hi ha un munt!) dues hores més tard, ben borratxo i havent conegut tota la comunitat espanyola de Jordània, em diu l’Ahmad (que és un putu crack) que anem a un altre bar, tot super pijo també, on conec una cantant bastant famosa a Jordània. Ja es comença a fer tard, anem a dormir? Noooo, abans anem a fer una xixa en un bar/galeria d’art on l’A
hmad té la seva pròpia xixa reservada. Pels profans: la xixa es la pipa aquesta típica dels països àrabs, on es fuma tabac amb gustos de poma, pera, etc. I on el fum es filtra per l’aigua. A davant hi havia una pizzeria, aixi que entre tes i fum de tabac ens fotem una bona pizza, a les quatre de la nit a Amman. Quina paranoia, és l’últim que m’esperava fer a Jordània... però no s’acaba aquí la nit. Anem a dormir a casa d’en Hareb el rastes que per cert, segons m’han dit és l’únic rastafari de tot Jordània, i quan m’esta ensenyant la que serà la meva habitació, tuquen a l’Ahmad: una seva amiga mig ianqui mig mexicana que ha tingut un accident tot borratxa. Cap allà a veure que passa, i quan arribem allò sembla més una festa erasmus que un accident. Gent de totes les nacionalitats i uns quants jordans, tothom ben borratxo i rient, I es que només havia set una topada ben tonta. I cada cop anava arribant més gent, un festival! Quan ja semblava que s’acabava arriba la policia, i l’Ahmad i jo a acompanyar els borratxos a comissaria a declarar. Finalment a les sis em posava al llit després d’una de les nits més rares que recordo.Per cert mentre escric, al tio que em portava cap a Petra se li ha acabat la gasolina, amb la puta llet que se li ha parat el cotxe davant d’una gasolinera...
Doncs aquest matí em desperto i em trobo un altre tio dormint a l’habitació, tot i que més que dormir semblava que estés en coma! Era un altre amic del rastes, que anava massa borratxo per anar a casa seva i s’ha quedat allà destruit. En Hareb el rastes també estava recuit i s’ha quedat dormint la ressaca, i l’Ahmad m’agafa i se m’emporta a esmorzar al restaurant de hummus i falafel més famos de Jordània: un antro al casc antic on es menja de collons. Per cert, Amman s’organitza en cercles (em sembla que n’hi ha set) depenent de si estas més lluny del centre o no. I també està edificada sobre set turons, igual que Roma! Total, que estavem al restaurant aquest on fins hi tot hi ha menjat la familia reial uns quants cops, fet que les fotos de les parets ens feien recordar. Un esmorzar de collons! Amman és tremendo perquè és com el marroc en quant a l’estètica àrab, però en absolut et sents com un turista, bàsicament perquè gairebé no n’hi ha, i la gent és prou rica i oberta com per no voler-te venir a cardar els calés de qualsevol manera. De fet no et fan ni cas, que és el millor que li pot passar a un turista. Total que després de l’esmorzar al qual tant si com no m’ha convidat l’Ahmad hem anat a veure les ruïnes romanes d’Amman, bastant acollonants. Hi ha un amfiteatre restaurat i una part del fòrum, a més del castell, varis ponts... en acabar hem anat a fer una altra xixa en un bar/llibreria/restaurant la òstia de pijo (per variar) on hem estat amb la cantant aquesta Jordana i les seves amigues, quines cracks! 
Ja m’han dit que venen a Catalunya! Altre cop al pis d’en Hareb, fer la maleta, mirar la tele amb els ressacosos una estona fins que han tingut energia com per portar-me fins a l’estació d’autobusos. Com que és divendres i aqui tot cristo fa festa, l’única manera d’anar fins a Petra és amb un cotxe que fa com de taxi ilegal compartit. Doncs resulta que un tio d’aquests era amic de l’Ahmad, havien fet la mili junts, i m’ho ha deixat bastant bé. L’únic problema es que fa mes d’una hora que esperem perquè vingui algu més i empleni el bus, i a part, tot anant a buscar un altre tio que l’ha trucat, s’ha quedat sense gasolina. I una guiri que també l’havia trucat ha acabat marxant amb un altre cotxe, i casi hi ha un assassinat. Llàstima que no sé àrab, perquè segur que es deien de tot, quin espectacle...Doncs res, m’en vaig cap a Petra on espero trobar en Nawaf, un beduí que en teoria també m’acull a la seva tenda. I demà visita cultural! Millor que conèixer els bars d’Amman...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada