diumenge, 4 d’octubre de 2009

Donant voltes

El taxista em va portar fins a Petra, juntament amb una dona que devia pesar uns 300 quilos i amb la qual em sembla que estava liat. No era la seva dona ni la seva nòvia però cada dos per tres es feien petons, i em va portar a mi primer tot i la parada de la dona era abans que la meva... total que em deixa al poble beduí de Petra, un lloc autèntic autèntic, on m’esperava en Nawaf. És un tio que fa de guia pel desert, un beduí típic vestit de blanc i amb el mocador palestí al cap, però que ha viatjat bastant i parlava anglès perfecte, i li agrada acollir estrangers a casa. L’únic problema era que els seus sis fills i la seva dona no parlaven ben res d’anglès, i ens hem estat comunicant per gestos. Però una gent increïble, m’han acollit com un més de la família!

L’endemà al matí vaig llevar-me d’hora i cap a Petra, que està al costat del poble beduí. De fet, aquest poble és on van anar a viure els beduins que abans vivien a les coves de Petra, són uns 4.000 i TOTS són de la mateixa família! A més gairebé tots treballen a Petra, portant els guiris a cavall i en burro, venent records... així que a peu cap a l’entrada de Petra, vaig pagar els 21 euracos que et claven i cap a dins. Arribes al canó i ja es bastant flipant, i al cap d’una estona s’obre i veus la típica imatge d’Indiana Jones. Acollonant de veritat. Pels qui com jo pensen que Petra només és això, ni de conya! Això només és el principi, el conjunt s’estén per més de 45 quilòmetres, és increible. Necessites uns tres dies per veure-ho tot bé. Jo vaig fer bona part corrent, i encara em vaig deixar la meitat! Vaig tornar ben entrat el vespre al poble beduí, on m’esperava en Nawaf amb el sopar a punt. Acollonant l’hospitalitat beduina, realment et tracten com un rei. I havent menjat, i després de fer el te amb el seu sogre, em vaig dedicar a l’última cosa que m’imaginava fer a casa d’un beduí: arreglar-li la seva pàgina web!! El tio tenia una web bastant cutre i li vaig millorar bastant. Un veí que havia vingut a fer el te resulta que també tenia problemes informàtics, així que el vaig acompanyar a casa seva per arreglar-li el lector de CD. I així igual amb un parell de veïns més! Va córrer la veu que hi havia un informàtic al poble i em va tocar currar de valent... però és bestial com t’ho agraeixen. Molt i molt macos tots plegats.

Una nit més amb la família d’en Nawaf i aquest matí cap a Wadi Musa per agafar el bus cap a Aqaba. He decidit que n’estava una mica fart, de tanta sorra, i que enlloc d’anar a Wadi Rum, on hagués hagut de buscar-me la vida per trobar beduins que m’acompanyessin al desert, me n’anava cap al mar roig a fer submarinisme. Bé, de fet una mica d’snorkel, ja que els esculls són tant a prop de la costa i tant poc profunds que no cal oxigen, amb unes ulleres en fas de sobres. Arribant a Aqaba em trobo negociant amb un taxista amb pinta de talibà junt amb un brasiler i un alemany super hipis que se’n van cap a l’índia per terra, per trobar-se a ells mateixos. Típic. Després de molt negociar el taxi ens ha portat a la costa, en un lloc turístic on lloguen ulleres i tubo i hi ha uns bons esculls. Per cert, durant tot el trajecte el tio no para d’interrogar-me per la meva vida sexual (el talibà) i jo tot rallat, pensant “si li dic que no soc verge i no estic casat segur que em degolla aqui mateix, o fa explotar el taxi o algo” al final el faig content desviant el tema cap a la guerra d’afganistan, celebrant lo be que els hi va als talibans... Justificació completa
Arribem sense que s’autoimmoli, per sort, a un tros de platja ben guapo. És molt curiós: a davant tens Egipte, al costat Israel, estàs a Jordània i més avall ja és aràbia saudí. I veus amb els teus ulls els quatre països! Hem passat el dia fent submarinisme i realment el mar roig es mereix la seva fama. Barracudes caçant, bancs de peixos inmensos i peixos escorpí, i tot a 50 metres de la costa! Parlant amb ells els hi he comentat que volia tornar avui a Amman per anar a Jerusalem, i els tios m’han dit que lo millor és creuar la frontera aquí al mar roig i pujar per Israel. També pot ser una excusa per conèixer un altre país! Com que no sé l’horari de la frontera he marxat d’hora de la platja, autoestop fins a Aqaba, on el conductor m’ha deixat al macdonalds, on hi ha wifi i aire acondicionat, que després de viure amb beduins també s’agraeix... No sé ni on és la frontera ni si està oberta, però ja veurem. De moment em foto una hamburguesota Mc arabia. S’ha de provar el menjar típic!