dimecres, 26 de novembre del 2008

Atrapats al paradís

Tot va començar la nit que vam arribar a Almirante, des d'on s'agafa la barca per anar a les illes de Bocas del Toro. Es tracta d'un arxipèlag a la costa del carib, on pots trobar moltíssimes onades trencant sobre esculls de corall, com a indonèsia. Pel camí sens posa tot a tremolar, i quan arribem ens ho expliquen: un terratrèmol de 6'5 graus, amb epicentre just on estàvem. Per més inri, aquella mateixa nit va començar a diluviar, i segons les previsions en tenia per uns quants dies. Agafem la primera barca cap a bocas enmig d'un aiguat, pels pèls ja que a mig camí truquen al conductor perquè torni cap a terra ferma. Per sort ell s'hi nega i arribem a Isla Colón.
Passem dos dies en un hostel inundat, anant amb barca cap a les onades, sense que pari de ploure ni un moment. El mar està bastant encabritat, i surfegem alguna bestia digna de recordar a Carenero, una illa veina. Farts de l'antro inundat on estem, aconseguim contactar amb un amic de l'Italo (el propietari del lloc on estavem a Santa Catalina) que diu que té una casa per llogar. Ens hi porta i ens hi quedem: És una mansió, i només ens cobra 12 dolars per nit! Som deu: l'albert, en Magí i jo, dos holandesos, dues belgues, un canadenc i dues americanes, però tenim lloc de sobres. Una pantalla gegant amb dolby surround i una bona colecció de DVD's també ens ajuden a passar els dies de pluja. I el millor: estem davant d'una de les millors onades de l'illa, i no hem d'agafar més barques. Ens hi hem passat cinc dies i encara hi estarem fins demà. Vaja, espectacular.
Però el més espectacular ens ha arribat avui. L'Albert i jo hem anat al poble, on feia cinc dies que no anàvem, i ens acaben d'explicar que:
-No hi ha barques cap a Changuinola, on l'Albert teòricament havia d'anar per agafar el bus cap a San José.
-Igualment, les carreteres del carib estan totes rebentades per l'aiguat. No es pot anar enlloc, estem bastant en situació d'emergència, es veu. I nosaltres mirant DVD's i surfejant...
-Ahir van començar a sortir avions de la pista que hi ha a l'illa. Són petits, cars i estan saturats però sembla la única opció.
Ara fa un moment hem trobat un panameny amic nostre que havia de tornar a ciutat de Panamà en el seu cotxe. Diu que l'haurà de deixar aqui fins d'aqui uns mesos!! que és el que es trigarà a refer les carreteres. Acollonant. L'Albert, que demà ha de ser a San José de Costa Rica, acaba d'anar a l'aeroport per agafar un vol cap a Panamà, d'on n'agafarà un altre cap a San José. I jo estic aqui, pensant què caram puc fer... atrapat al paradís!

dimecres, 19 de novembre del 2008

Canvi de plans!!

Arribem a Playa Venao. No gaires onades però bé, hi ha un banyet. El problema es que el parell de cabanyes que hi ha allà per dormir (hi ha dues cabanyes i un restaurant cutre, res més en mooooolts quilòmetres) estan plenes. Ostia. Resulta que a la platja hi ha una mena de terrassa amb unes hamaques: total que dormim allà, davant del mar, a l'abast dels mosquits i en unes hamaques que ens deixen l'esquena rebentada. L'endemà al matí el mar encara més plat. Ens fiquem a l'aigua i durant el matí el plat evoluciona cap a platàs. Gestió de crisi: recordem que a la previsió d'internet marcaven onades pel carib. Doncs cagant llets cap al carib! Combinació d'autobusos difícil: i si anem a Panamà City?? Hi ha un autobús que surt a les 8 del vespre i arriba a Bocas del Toro a les 6 del mati! Doncs fet. Agafem el bus que "potser" passava per Venao a les 2, 3, 4 o 5 segons les diverses fonts (acaba passant a un quart de 5, però almenys existeix!) El mateix bus segueix cap a Pedasí i cap a Las Tablas, però a mig camí ens para la policia i resulta que el conductor anava amb el carnet caducat. Espectacular. Intentem convèncer al policia que jo puc portar l'autobús ensenyant-li tots els meus carnets, però el tio el que vol es un suborn. Al final el del bus paga i podem marxar. Llàstima, m'hagues agradat molt portar un autobus per les carreteres plenes de bojos del centre de Panamà. Arribem a Las Tablas i agafem un altre bus per anar a Chitré, i com que ja és la ostia de tard, ens quedem a dormir allà mateix on haviem dormit feia dos dies. Ja som amics de tot l'hotel!
Aquest matí a les 6 agafem el bus cap a Ciutat de Panamà i apa, a voltar pel casc antic, al museu del canal i a dinar pel centre. A la tarda hem anat a veure el canal a la presa de Miraflores: bestial. Sembla impossible, uns vaixells gegants que passen amb un marge de mig metre. Una obra d'enginyeria que val la pena veure. De tornada un taxista enrotllat ens fa un tour pels barris més xungos de Panamà. Aqui hi ha molts problemes de bandes, tirotejos, violència... i no m'estranya, feia bastanta por la veritat. Ara una dutxa a l'estació d'autobusos i anem cap al paradís: Bocas del Toro!! on esperem trobar en Magí, que estava allà de relax perquè li van fer catorze punts a l'orella (es va menjar una roca a Santa Catalina), i en Xabier, que també va marxar cap allà a descansar. El problema es que amb en Xabier vam quedar dilluns per estar-nos una setmana a Venao... Espero que no hi hagi anat perquè si no quin merder!
I el que sobretot esperem trobar, segons la previsió: Onades de 4 metres!!!


dimarts, 18 de novembre del 2008

Em deixava el millor....




Fotos del paradís que hem deixat enrere. Es la vista de la onada des del lloc on ens estàvem, es pot veure uns quants que la surfegen

diumenge, 16 de novembre del 2008

Santa Catalina i Playa Venao

Després de passar quinze dies a Santa Catalina ja era hora de canviar de lloc. No ens podem queixar gens: hem tingut onades cada dia, hem conegut un merder de gent i ens han passat moltes aventures!
Després del meu aniversari van passar uns dies de pluja i vent. ens ficàvem a l'aigua igualment ja que l'onada aguanta en bones condicions tot i el mal temps. Cal dir que l'onada de Santa Catalina ha estat valorada per varis surfistes professionals (entre ells Tom Curren i el mateix Kelly Slater) com una de les 10 millors onades del planeta. És una onada que trenca a mig quilòmetre de la riba, sobre un fons de roca volcànica que a marea baixa és una mica perillós. Una dreta amb tubs alucinants que corre i corre i que no deixa de tenir una paret vertical en tot el recorregut. I que quan no hi ha onades enlloc, aqui n'hi ha. I quant n'hi ha a tot arreu, aqui són més grosses, i aguanta el tamany que vulguis. I com més gran, més perfecte!


Total, que van passar uns dies i va començar a sortir el sol, va anar parant el vent i la cosa es va ficar de luxe. I tot el dia a l'aigua! amb dues excepcions:

- Un viatge d'un dia a l'illa de Coiba per fer submarinisme. Es tracta d'un santuari natural sobretot perquè l'illa és una presó de màxima seguretat! ni hotels ni res, només balenes, dofins, mantes i molts, molts taurons. Anant cap allà ja vam veure dofins saltant, una familia de roncals i el més alucinant: balenes lubartes (humpbacks) saltant! són les típiques que treuen mig cos fora l'aigua i foten una planxa d'esquena. Increible, un bitxo de 50 tonelades. Vaig fer dos inmersions, una al matí i una a la tarda, totalment rodejat de taurons. No m'estranya que els presos no s'escapin! a la foto es veu un dels roncals, molt monos ells.

- Un viatge a l'illa de Cébaco a pescar llagostes. Tot va començar quan vam coneixer uns paios al bar del poble i un d'ells ens va convidar a fer la volta aquesta en barca. Semblava un fanfarró, i resulta que és el terratinent més gros del poble. Acollonant, la gent li feia reverencies i tot. I tal dit tal fet, l'endema ens ve a buscar el seu criat i en barca cap a Cébaco carregats de planxes de surf, canyes de pescar i ulleres de submarinisme. Durant el viatge, i sense treure el tema nosaltres, ens van començar a explicar coses sobre el narcotrafic, amb tants detalls que jo dubto que no hi tinguin res a veure. i un cop a l'illa vam haver de fer un parell de parades perquè el tio havia d'arreglar "uns negocis". Les converses que vam sentir ens van deixar una mica acollonits. Vam tornar havent agafat bones onades, molts coneixements sobre el tràfic de coca i cinc llagostes, però cap peix. El sopar, però, va valdre la pena.


I la resta de dies, surf. Hem estat a casa del futur campió de surf de Panamà, hem surfejat amb el campió junior i un que corria els mundials... gairebé tots els campions que ha tingut Panamà han sortit de Santa Catalina, i no m'extranya. Hem conegut un altre panameny que va viure a Barcelona i parlava català, a mi em va estar a punt d'atropellar una barca i l'Albert va fer varies abraçades carinyoses a les roques de Santa Catalina. En Claudi va marxar el dia 11 per passar un dia a Bocas del Toro (al carib) i tornar a San José, i ens hem quedat l'Albert i jo sols, tot i que la companyia ja torna a augmentar: En Magí, un de Manresa, i en Xabier, un basc de Getaria, que s'han apuntat a viatjar amb nosaltres!


Així que ahir, després de moltes abraçades amb l'Italo i la Sandra (els propietaris de l'hostal) i promeses de tornar, vam agafar l'autobús cap a Soná, després un altre bus cap a Santiago i després un altre cap a Chitré, on som ara. D'aqui una estona agafarem un altre bus cap a las Tablas, un altre a Pedasi i allà ens haurem de buscar la vida per arribar a Playa Venao. Però arribarem, perque avui hem de fer surf peti qui peti!


Nous amics: l'Italo (surfista conegut a tot el Panamà, va ser qui va començar a organitzar els campionats i la federació aqui. Gràcies a ell ja tenim contactes a tot Panamà!), la seva dona Sandra, El seu fill Diego (si guanya una prova més serà el campió panameny), en Juan Carlos (que treballava allà, un crack)






En Magí! anb el mono de la filla de José, l'altre panameny que ha estat a Barcelona









i en Xabi aibalaostia patxi amb les llagostes (també va venir a pescar) els de davant són a la dreta el terratinent i a l'esquerra un dels criats.










i més coses curioses sobre el Panamà:

- Aqui el restaurant té menu, pero de la meita de coses no n'hi ha. O sigui que a menjar el que hi hagi i a callar. El tema de la servicialitat i cordialitat dels cambrers no existeix, sembla que t'estiguin fent un favor, i no t'expliquen mai res. Del pal: "hi ha suc de taronja?" "no" i sen va. mentre sen va: "però hi ha algun altre suc?" "pressec" sense ni girar-se, continua marxant "doncs un de pressec" crides fort. I quan al cap de vint minuts el demanes (ja que no te l'han portat) et diuen que no, que sels hi ha acabat el pressec, també. Espectacular.

- La coca a Santa Catalina: aqui la gent es troba paquets a la platja cada dos per tres. Fa poc es va enfonsar al mar un carregament de 50 tonelades prop de la costa, i les corrents ho porten fins a la platja. Quan vénen americans i en volen comprar no els hi venen per grams, sinó per cullerades (soperes).

- La música: Cançons d'amor de merengue o salsa i Reggaeton (parlant d'amor) TOT EL DIA. Em venen ganes de foradar-me els timpans. És horrible.

I una cosa que molta gent preguntava: com vaig escriure l'anterior escrit si a Santa Catalina no hi ha res d'internet? doncs perquè erem a Soná. Haviem d'anar al banc tant si com no i el dia quatre en Claudi i jo vam fer quatre hores de bus. I vaig escriure la crònica.
I una altra cosa: Ja ha sortit el calendari de Bombers de la Generalitat 2009! esta ple de tios bons i un pobre nano de Riudaura. Compreu-lo que ajudeu a dues bones causes! El podeu veure a www.bombersgranollers.com o a qualsevol llibreria o FNAC de Catalunya. Apa, a comprar. O millor espereu i mel compreu a mi que també en tinc per vendre!
I lo més important: el meu germà, lo molt honorable Pere de les Cabres, és l'hereu de la Garrotxa! i aviat de Catalunya. I si no em creieu espereu que ja ho veureu.





El vídeo aquest el vam fer amb la meva càmera lligada al casc de kitesurf de l'Albert. S'em pot veure surfejant durant un segon i després es pot veure com l'Albert gairebé s'afoga mentre altres surfegen. Vam tenir un problema i quan ens pensavem que engegavem la camara la paràvem, i al revés, o sigui que poca cosa decent ha quedat dels vídeos que vam fer. I mira que hi havia onades espectaculars... ja en farem més!

dimarts, 4 de novembre del 2008

A Panamà i amb un any més


La història comença a Golfito. Finalment trobem l'autobús que surt a les 3, però no arriba a Pavones, ens deixa a mig camí! molt be, ja veurem, de moment agafem l'autobus. arribem fins a un riu que s'ha d'atravessar amb una passera on no hi cap l'autobús, de manera que hi pugem nosaltres i n'agafem un altre a l'altra banda. Aquest és un bus escolar americà dels típics reciclat! bé, no gaire reciclat, de fet no està ni repintat, encara hi posa "school bus". Arribem a Conte (imagineu-vos, un poblatxo) i comença a ploure de veritat. El bus ens deixa al porxo del minisuper local i allà a esperar a veure com podem anar a Pavones. Per sort, trobem un home que està esperant a la família i va cap allà, només hi ha un problema: nosaltres sis (hi ha també una xilena i dos americans) haurem d'anar a la part de darrera d'un pick-up, o sigui al descobert. I està plovent molt! Cap problema, a l'aventura. Arriba la família, pugem i cap a Pavones. Al cap de cinc minuts comença a diluviar com no he vist mai i anem ja totalment xops. El recorregut és una hora i pico per una carretera de terra feta caldo que a trossos sembla un riu, i on anem trobant cada dos per tres cotxes encallats, camions a la cuneta i fins i tot una excavadora enfonsada al fons d'un barranc, que se l'havia endut el riu!
Arribem a Pavones miraculosament, trobem habitació, una cerveseta i a dormir. L'endemà al matí l'espectacle és desolador: la famosa onada és bastant ridícula, l'aigua està plena de fang i fa vent. Terrible...
L'endemà decidim que marxem a Panamà. Hi ha vàries opcions: una volta bastant gran per carretera o en barca una hora i dues hores a cavall per la selva. El problema d'aquesta última és que entrem ilegalment a Panamà i podem tenir problemes greus. Llàstima, haurem d'anar amb cotxe! Trobem un home que ens porta a Golfito altre cop. A mig camí, quan li diem que volem anar a Panamà, ens diu de cop "pero porqué ir a Golfito??" tal dit tal fet, es posa a conduir pel mig de la selva fins que al cap d'una hora sortim al pas fronterer on volíem arribar. Ens havíem estalviat cinc hores d'autobus!
Panamà és alucinant de barat, però molt més cutre que Costa Rica. Es nota que el turisme no ha arribat gaire, està tot bastant deixat. Des del pas fronterer vam agafar uns quants autobusos cada cop més petits i destartalats per anar a David, Santiago i Soná. D'allà a Santa Catalina no sortia res, o sigui que vam seguir el mètode de fer amics fins que vam trobar un pescador de Santa Catalina que tornava cap a casa. I allà ens hem quedat, en un hostel davant de la platja, amb unes onades que prometen (això en teoria és un dels millors llocs del mon pel surf!). Hi ha un parell de restaurants, un parell de botigues i uns quants hotels, poca cosa més, però la gent és maquissima. Ahir, com que era el meu aniversari, vaig convidar a l'Albert i en Claudi a una Peixetada. En majúscules. Ens vam menjar dues llagostes per cap, filets de peix, ceviche... i els del restaurant, quan van saber que era el meu aniversari, ens van convidar a pastis de xocolata. Possiblement el millor àpat que he fet mai! A sobre, el més acollonant: el cosí de la propietària/cuinera/cambrera estava allà de visita, i parlava català! havia estat vint anys vivint a barcelona, i es va estar amb nosaltres fent la sobretaula i explicant historietes de Panamà. I avui estem convidats a una altra peixetada, que farà ell amb el peix que pesqui avui!
Si no fos perquè gairebé no hem vist el sol, això seria la òstia. Pero ja sortirà!
Per cert, a Santa Catalina no hi ha internet, només hi ha un telèfon públic i no funciona sempre. O sigui que aquest blog estarà desert per un parell de setmanetes.
Pura Vida!

La Llagosta d'aniversari. I tots tres nets i afaitats!! s'ha acabat la barba!