divendres, 23 d’abril de 2010

cap a casa amb mal de cap

ahir, després de surfejar envoltat de burros, literalment












després de menjar-me un dels típics burritos de "el paso", que s'haurien de dir burrazos














vaig anar a La Buena Vida, com cada vespre, a fer una cervesa i a acomiadar-me de la gent. La cosa va acabar degenerant bastant i hem anat a dormir a les tantíssimes bastant ubriacs tots plegats. I aquest matí ben d'hora a fer l'última surfejada, vendre la taula de surf, fer la maleta i tornada cap a Guayaquil... 14 hores més i seré a casa!






diumenge, 18 d’abril de 2010

Ayampe

Els últims dies a Playas van ser bastant bons. Les onades no eren tan grans com semblava a la previsió, però funcionaven bastant be. L´únic problema és que ha començat la temporada seca, i això vol dir molt de vent cada dia, i vent de mar, que és el pitjor per a surfejar. A part, ja portava gairebé tres setmanes a Playas, o sigui que ja tocava canviar una mica d'aires!

Em van parlar molt bé d'un poblet que es diu Ayampe, a la ruta del sol. És una platja molt sensible, o sigui que encara que no hi hagi swell allà hi ha onades cada dia. Dit i fet, a les sis del dematí última surfejada a Playas, després vaig agafar primer un autobus, després un altre, dues hores d'espera, després un altre on no hi cabia ningú més; jo anava penjat de la porta de davant, l'únic que tenia dins l'autobús eren els dits dels peus! Va ser una hora de camí, i al cap de deu minuts ja tenia els braços cansats d'estar alla penjat com un pernil.... després un últim autobús i vaig arribar a Ayampe ben entrada la nit. Vaig anar directament a un hostal que m'havia recomanat en Daniel, l'americà, que havia estat a Ayampe feia uns mesos. No és que em costés gaire trobar-lo, el poble són dos carrers i quatre cases. Només d'entrar a l'hostal ja vaig veure que m'agradaria: davant del mar, tot fet de fusta i canya de bambú i amb una bona colla de gent allà fent cerveses a les hamaques. Em van convidar a una i apa, fins a les tantes arreglant el món, una gent super maca. Hi ha la mestressa de l'hostal, una alemana surfera de 25 anys que en fa dos que viu aqui, dos hawaiians que estan atravessant sudamèrica amb cotxe i que demà el porten a Guayaquil a embarcar fins a Panamà (no hi ha carretera entre Colòmbia i Panamà, i passar amb cotxe pel sud de Colòmbia és com ultraxungo), un australià amb la seva xicota francesa, dues noies del Quebec i una parella de francesos. Vaja, la típica fauna d'un hostal a sudamèrica.

Les onades a Ayampe no són cap bestiesa, sobretot després d'haver estat a Playas, però ho compensa el bon rotllo que hi ha per aqui, es alucinant. Hi ha bastants estrangers vivint aqui, i tots venen a fer el toc a l'hostal on estic jo. Hi ha quatre gats que surfegen i hi ha onades per tothom, bastant diferent de l'ambient de Montañita. A més, els pocs estrangers i els pocs ecuatorians que hi ha al poble es porten super bé, i tot plegat es com una gran família. A part hi ha la natura, això és guapíssim. És un poble al mig de la selva i esta ple de bitxos voltant per aqui, encara que el bitxo més comú és el burro. És curiós, a Engabao hi havia milions de porcs pel carrer, i cap burro. Aqui hi ha milions de burros i cap porc. I el que és alucinant és el mar, avui al matí he vist una de les coses més benparides que he vist mai: un peix vela caçant! Normalment en qualsevol lloc del pacífic quan estas a l'aigua veus peixos saltant. Això vol dir que hi ha un peix més gros a sota que els està perseguint. A Shark Bay, per exemple, una de les onades de Playas, veies peixos saltant que feien més d'un metre. Jo intentava no imaginar-me el peix que els estava perseguint. Per algo li diuen Shark Bay, no? Doncs avui al matí estava esperant les onades tan tranquil quan de cop començen a saltar peixos al meu voltant, i de cop, just davant meu, surt la vela d'un peix vela que devia fer dos metres ben bons, a tota òstia donant voltes intentant caçar els peixos que anaven saltant. Només han set dos o tres segons, però és de lo més espectacular que he vist mai!

I aqui continuo, esperant que el mar creixi una mica per a disfrutar dels últims dies, però em sembla que no entra res de res abans del dia 23. Què hi farem! Ja toca tornar cap a casa, a treballar. No em fa cap mandra, ara que la primavera ja ha arribat a Catalunya. Ara bé, tindrem onades al mediterrani? Farem un sacrifici a Posidó a veure si ens fa cas. Fins d'aqui ben poc!

dijous, 15 d’abril de 2010

Les onades de Playas

Aqui penjo un video que vam fer un dels últims dies del swell. Les onades no són ni gaire grans ni gaire maques ja que bufava vent de mar bastant fort, però encara es pot veure la qualitat que tenen els pointbreaks en aquest país. El que surfeja és en Daniel, un americà que viu a Playas.

diumenge, 11 d’abril de 2010

Sopant amb l’alcalde

Ahir a la tarda estava surfejant Engabao amb unes onades de la òstia, dos metres passats. Estava tot sol, ja que en Daniel s'havia quedat a l'hotel perquè tenia el peu fet merda. Per cert, resulta que el tio era surfista professional a Califòrnia ara fa uns anys. Ja deia jo que era un crack, fins i tot havia competit amb en Kelly Slater, llegenda viva del surf, quan tots dos eren jovenets (perquè el tio ja té una edat). Es va afartar de viure als estats units i porta uns quants anys viatjant i vivint a sudamèrica, em sembla que encara té calés de quan competia. Total, que estava allà disfrutant quan van arribar dos de Guayaquil que ja tenia vistos. Un és l'Alfredo, un nano de familia de calés que havia estat estudiant (i surfejant) a barcelona. Va ser una sessió de les màgiques, amb onades grans i molt bon rotllo a l'aigua. Vam sortir de l'aigua que ja era fosc, i aquests dos de Guayaquil em van portar fins a l'hotel amb cotxe (engabao esta com a 20 minuts). A mig camí l'Alfredo, que m'estava parlant de lo bons que son els crancs, em convida a sopar amb la seva familia. A part de ser hospitalaris també cal dir que a aquesta gent de calés els hi agrada molt tenir amics europeus, aixo dona molta categoria, no es conya. Així que anem directes a casa seva, una casa de la òstia davant del mar (i era la segona residència) i allà em trobo amb tota la familia que ja estaven parant la taula. Em miro el seu pare i em sonava d'algo... ostia es clar, els cartells electorals! Que fort, el seu pare era l'alcalde de Playas. Es clar, va sortir el tema de que la meva mare era alcaldessa, i ells ben emocionats. Després de menjar un merder i mig de crancs i de petar la xerrada (i es clar, explicar-los la història dels catalans com sempre) vam anar amb l'Alfredo i el seu amic a fer una cervesa pel centre, on vam trobar en gabriel, en gabucho i tota la colla de surfistes locals. Fa gràcia perquè en dues setmanes ja em fa la impressió que porto aqui molts anys, ja conec a tothom i tothom em coneix. Unes quantes cerveses més tard i cap a dormir.

Aquest matí a les 6 en Daniel ja em picava a la porta per anar a surfejar. Hem anat a Engabao altre cop, estava gros i maco, glassy de la òstia! Això si, ben aviat han començat a arribar gent de Guayaquil i a mig matí el pic estava a rebentar de gent. Es lo que té el cap de setmana. Hem tornat cap al migdia, jo tenia pressa perquè avui fèien el barça madrid!! Anem a dinar al restaurant del libanès però no trobavem el canal on ho fèien. Hem dinat ràpid i hem començat a voltar per Playas a veure si trobàvem algun bar on donéssin el partit, però res! Resulta que el feien pel satèl·lit, i aqui ningu en té. Bé, unes noies en un bar ens dèien que elles tenien satèl·lit a casa seva, pero no se per que em sembla que era mentida. Després ens han dit que en un bar en tenien, i que el propietari era català!! He alucinat, hi hem anat però acabava de tancar i el tio havia marxat. Segur que se n'havia anat a veure el partit a casa seva. Demà passaré pel bar a veure si el conec, m'ha fet molta gràcia això de que hi hagi un català a Playas.


Total després de dues hores voltant em sembla que el partit ja s'havia acabat feia estona, tornem a l'hotel. Al davant hi viu un arquitecte, molt bon home, que estava assentat a la fresca i em diu "catalán, no viste el partido?" i jo li dic que no, que no havia trobat lloc on veure'l. I va i el tio em diu que ell tenia satèl·lit a casa seva. "porqué no veníais? Nos hubiéramos tomado unas cervezas!" cagum l'ostia...


Bueno aqui va una foto on surto cap pelat, això és el que tinc al pis de baix de l'hotel: una església d'aquestes xungues evangèliques!! Fa molt de riure, estan sonats aquesta gent, però són bona gent. Almenys no és una discoteca. O potser millor que fos una discoteca, perquè quan comencen a fer càntics fa una mica de por!

divendres, 2 d’abril de 2010

Encara a Playas

Això de playas m'esta agradant, i m'estic habituant a l'Ecuador. Tant que ja faig servir frases com "esta gaban el sanuiche de chancho del pana, del chichaque no doy fe pues". I es que la veritat es que això no és tant cutre com em semblava els primers dies. És una barreja entre ciutat ecuatoriana cutre i platja d'aro als anys 70, però sense turistes estrangers, només gent de Guayaquil. I cada cop la trobo més maca. La gent es super acollidora, com que sóc casi l'únic guiri (hi ha dos americans a part de mi) la gent em tracta super be, i gens pesats, al contrari. T'assentes a sopar en un restaurantillo i al cap de mitja hora estas arreglant el món amb algú, ja sigui els del restaurant o algú que passa pel carrer i li fas gràcia. Avui mateix he estat un parell d'hores parlant amb un libanès que té tres restaurants aqui a Playas. El tio va venir l'any 81, fugint de la guerra civil libanesa, i te una vida interessant per explicar. I com ell n'hi ha uns quants, de personatges!


A més m'he canviat de lloc, i la veritat és que déu n'hi do la diferència. Pago exactament el mateix, 10 dòlars, però a l'habitació d'ara hi puc fer balls de saló, es gegant, i molt mes guapa. Aqui van un parell de fotos per veure la diferència, a l'esquerra la d'abans i a la dreta la d'ara! Resulta que es un hotel que tenen a mig fer, per això es tant barat. El propietari va fer molts calés a estats units, i va començar a construir l'hotel, i també va intentar ser alcalde. S'ho va gastar tot en propaganda electoral, que a l'ecuador vol dir festes amb beure gratis (si si va en serio) però no va guanyar, per poc, i ha hagut de tornar als estats units a recuperar la pasta que es va gastar, i l'hotel a mig construir. Tot això m'ho ha explicat en Daniel, un dels dos americans que viu aqui. Ens hem fet molt colegues, porta vivint aqui més d'un any només pel surf. Es un crack surfejant, i un fart de riure. M'ha estat ensenyant les onades de Las puntas, que és una zona on hi ha 8 point breaks en un parell de quilòmetres, espectacular.


L'altre cosa curiosa que em va passar l'altre dia és que vaig conèixer l'antic propietari de la meva planxa de surf. Estava dinant al restaurant que hi ha davant de l'onada quan el tio es queda mirant la taula i diu, de qui es això? Jo era l'única persona al restaurant a part d'ell o sigui que no era difícil d'endevinar. Resulta que la va deixar a vendre en una botiga de montañita, tirada de preu perquè en té moltes i el tio se'n va a viure a suècia amb la seva xicota. Super simpàtic, és de Guayaquil però sempre surfeja a Montañita, i vam quedar per trobar-nos allà algun cap de setmana, a veure si m'ensenya alguna onada amb menys gringos...


I aqui continuo, a playas, sense gaire idea de marxar d'aqui. Havia quedat amb aquell americà per trobar-nos a Montañita aquest cap de setmana, però tal com estan les onades aqui em sembla que no em moc, i menys aquest cap de setmana, que és setmana santa i els de Guayaquil envairan la costa!

Per cert, algú es fiaria d'un banc amb aquest nom? jo de moment vaig a treure calés aqui, però el primer cop que el vaig veure em pensava que era de conya!