dilluns, 2 de febrer del 2009

..i feina de bomber!

Avui al vespre he anat al primer accident amb atrapats des de que sóc a Olot. Amb el ritme que portàvem em pensava que no aniríem a cap, però coses que passen, avui que estava de guàrdia canviada patapam: xoc frontal.

Ens truquen dient això, xoc frontal. Més tard semblava que un cotxe cremava però cap atrapat. Finalment, quan ha arribat el camió de Banyoles hem sabut que n'hi havia un, i greu. Hem arribat nosaltres de seguida i vinga, a treballar, perquè faltaven mans! tenia vàries lesions greus i tenia les cames atrapades, així que hem ampliat l'habitacle amb el pistó i tot seguit hem desmuntat tot el sostre a cop de Lucas. Per sort ja hi havia vàries ambulancies, i entre els ambulancieros en Marc Verdaguer, un crack! ja tenien la víctima intubada i cuidada, de manera que nosaltres ens hem pogut centrar en la nostra feina: tallar ferro! I quan ho hem tingut aclarit i els metges ens han donat autorització l'hem tret. Ha costat estona i esforç ja que era una mica complicat però el resultat ens fa sentir orgullosos ja que un cop a l'ambulància encara estava conscient tot i la gravetat de les lesions, que sempre és una bona senyal. Per acabar hem netejat la calçada i hem tirat sepiolita per absorbir l'oli, que sinó podríem haver-hi de tornar al cap de poc...

La foto del cotxe no és d'avui (nosaltres no tirem fotos als accidents!) l'he trobat per internet però és un exemple de com ha quedat.

Coses que potser la gent del carrer no entén són:

Lucas: Equip d'escarceració com el de la foto, això és un combi, que porta pinça per tallar i separador (exactament, per separar!) però hi ha eines específiques i pistons. Tot és hidràulic i té una força acollonant, talla cotxes com la mantega.




Sepiolita: Es tracta de silicat de magnesi deshidratat. Si no ha quedat clar, es tracta d'una sorra que absorbeix el seu mateix tamany en líquids polars (aigua) i la meitat del seu tamany en líquids no polars (gasolina, oli...) i per tant va molt bé per xupar l'oli que queda a la carretera i que si es quedés allà podria generar uns quants accidents més!

La vida del pastor

Aquest cap de setmana hem estat a Euskadi amb el meu germà i sis estudiants de comunicació audiovisual. Jo hi era per fer surf, però el meu germà hi era per ser el protagonista d'un documental que estan fent aquests estudiants. Tot va començar amb un guió de la Marta Sala. Li van proposar fer el documental amb material de la universitat i ala, amb cinc més cap a filmar la vida d'un pastor. Com que en Marc va anar a l'escola de pastors d'Aranzazu, van fer un cap de setmana per veure in situ la única escola de pastors d'espanya i part d'europa, i per parlar amb els amics que en Marc va deixar allà. La veritat es que va ser molt maco, perquè la família de la casa on ell s'estava, Goiko Benta, se l'estimen molt i ens van tractar molt i molt bé. L'estona que vaig ser-hi, es clar: tant dissabte com diumenge em vaig passar el matí surfejant a Zarautz. Però a la tarda no va faltar temps per unes sidres, i el dissabte a la nit per unes cerveses a Oñati. I diumenge, després de mooooltes hores de cotxe i d'arribar a l'estació de tren de Manresa amb temps just (la majoria anaven cap a Barcelona) i finalment jo i el meu germà mediàtic cap a casa, que l'endemà tocava guàrdia!

Penjaré fotos que van fer els altres quan les tingui perquè de moment tinc la càmera de baixa!