I al vespre enmetxar i sopar sorpresa al local de Pimpampum. Dissabte correfoc a Caldes de Malavella!! Mira que mona que ha quedat l'Eulàlia a la foto remenant petardus!
dijous, 31 de juliol del 2008
Barranquillo!! expedició al llech
I al vespre enmetxar i sopar sorpresa al local de Pimpampum. Dissabte correfoc a Caldes de Malavella!! Mira que mona que ha quedat l'Eulàlia a la foto remenant petardus!
dilluns, 28 de juliol del 2008
Crònica d'un nano depilat
Al cap de dues setmanes, a part de picar amb mala llet, quan surt el pel rasca MOLT. sembla que tingui una barba de dos dies pertot arreu. L'única solució perquè torni a sortir finet i maco com abans? depilarme amb cera!! La idea em fa una mica de por però penso que no n'hi ha per tant, al cap i a la fi les noies es queixen per tot. Segur que no fa tant de mal...
Dilluns passat: tinc hora amb l'esteticienne. Arribo una mica acollonit i li explico el meu cas particular. Es posa a riure i em . Li dic que em vui depilar tot sencer i em diu que si n'estic segur. "segur? pensa que fa molt de mal. començem per les cames i ja em diras.." què ha volgut dir amb això? em comença a posar cera a l'espinilla esquerre. Ja ho sé, espinilla es una castellanada acollonant però ara no em surt el nom en català. i mira que hi he estat estona pensant. Total, que em comença a posar cera "ràpida" que despres arrenca amb un paper. Home, no fa gaire mal la veritat, de moment cap problema. La part de darrera dels bessons fa més mal. La cuixa fa més mal. Jodeeeer les ingles piquen fort fort. Mentre em tortura m'explica que un costat fa més mal que l'altre, una cosa curiosa que passa a casi tothom. Deu ser per l'hemisferi cerebral que controla cada meitat del cos, penso mentre em cau la llagrimeta. Com piquen les ingles ostia. Va, anem per la cama dreta ara. Comença. Endevina quina costat em fa més mal a mi... quan arriba a l'ingle dreta em cau la llàgrima i mitja. me'n recordo de la seva familia en veu baixa. Després li demano perdo per si m'ha sentit; no anava per ella de fet, però és que m'havia de cagar en algú. Quan acaba, com qui no vol la cosa, em comenta que el pit normalment fa més mal. Impossible, ostia, no pot ser de cap manera que faci mes mal. Em fa un petit massatge a les cames amb crema, quin descans! Em pregunta si vull continuar o si fem la part de dalt un altre dia. Endavant que no ha estat res!! em fica cera al pit i estira. En aquest moment salto metre i mig de la camilla mentre em cauen les llàgrimes i crido alguna brutalitat contra la pobra noia que em mira acollonit. Suposo que se'm va desencaixar la cara en aquell moment terrorific. Si que fa més mal que les ingles. MOLT mes. Li torno a demanar perdó i em torna a posar cera sense deixar-me ni un segon de descans. Em fa tot el pit mentre jo apreto la camilla i recito tots els renecs que he apres en varios idiomes. Pensava que ja estava, però resulta que la zona del melic cap avall fa casi casi el mateix mal. Torno a recitar. La resta ja és més suau: acaba, últim massatge, em vesteixo i la roba em fa una sensació estranya amb la pell. Pago i me'n vaig prometent que no hi tornaré en ma vida!!!!!!!!!!!
l'endemà a la piscina li començava a agafar el gustillo a això d'anar sense pel. Potser el mes que ve hi torno...
Ressaca....
El concert molt bé però ostia, em vaig ficar molt nerviós i la vaig cagar bastant. Es veu que va sonar bé, però la gent que m'ho deia sonava a que m'ho deia per quedar be. De totes maneres ens ho vam passar de PM, en Jaume Arnella esta fet una bèstia!
Can Xexi: sopar i festa d'inauguració del seu pis. "sopar" que te l'havies de portar tu. i es feia al garatge perquè no volia que 50 energumens li rebentessim el pis. De fet l'entenc... la pinya és bastant perillosa. El fet es que de beure no en va faltar com a tot bon sopar de la pinya (poc menjar i molt beure) i vaig acabar bastant perjudicat. També va ajudar que, un cop a la festa del poble, tothom que em trobava amb botellón m'omplia el got de plàstic que em va acompanyar tota la nit. Quan al final vaig decidir llençar-lo per no acabar xungu de veritat, l'adria em porta un cubata. Per quedar bé amb ell i no llençar-lo me l'acabo jurant que no beure res mes segur. Pero els camins de la pinya son inescrutables i men van caure uns quants més a les mans. Vam acabar l'adria la rossi i jo dormint a la furgo fins que els 50º que feien a dins (havia aparcat a ple sol) ens van despertar. A penes arribo a casa que em truquen del parc per fer una recerca d'una noia que s'havia perdut al ripollès. Cagant llets cap al parc, amb ressaca però a tope. Al cap d'una hora la troben (s'havia perdut pel bicicarril) i ja men puc anar. Amb en norbe a sadernes a passar la calor! als 10 minuts de ser allà sens posa a ploure. Corrents cap al cotxe i cap a casa seva, sessió de piscina i cine amb uns quants amics més i cap a casa. La meva àvia em veia arribar a les 9 del vespre de diumenge amb la mateixa roba del dia anterior. Sort que sap que sóc un bon noi....
divendres, 25 de juliol del 2008
D'aqui estant veig una estrella
Aquest dissabte dia 26 esteu tots convidats a venir a Riudaura! Després de l'èxit de les passades edicions, tornem a fer el festival de cançons tradicionals "d'aqui estant veig una estrella".
On?? a la plaça del gambeto de Riudaura!
Quan?? Dissabte a les 22:00 en punt!
Qui?? un merder de músics! Jaume Arnella, músics de Riudaura, cantaires de Riudaura, etc..
Com?? GRATIS!!!
Els germans Muntanya com cada any també toquem amb els Músics de Riudaura. El repertori completament nou i molt, molt canyero! a més tenim noves incorporacions de músics. No us ho perdeu que valdrà la pena!!
Unes quantes imatges del concert de l'any passat que he trobat al flickr de Mansmith. Moltes gràcies per les fotos!
diumenge, 20 de juliol del 2008
festa de la cervesa 08!!
dijous, 17 de juliol del 2008
una mica d'acció
Ahir em van desterrar a Banyoles. Bé, desterrar és un dir, vaig haver de fer una guàrdia de 24 hores al parc de banyoles enlloc de fer-la a Olot. I jo que em pensava que m'avorriria... al matí vaig fer de professor als auxiliars forestals, que es presenten a l'exàmen teòric de les oposicions de bomber. I l'exàmen és dissabte! són les primeres oposicions en dos anys, i el nivell de la gent està altíssim. Molts porten dos anys gairebé sense fer res més que preparar les proves per ser bomber, i es nota. I a la tarda, quan estava pensant que no passaria res de res, truquen. Hi ha trucades que et fan posar nerviós, no saps perquè, ja que el telèfon sona igual si truca la dona d'un bomber que si hi ha una emergència. Però en algunes, inexplicablement, aixeques el cap. I sents la txitxarra. I tots a córrer. Era un paller que cremava, però feia patir més del compte perquè era en una hípica, on moltes vegades guarden la palla al costat dels animals. Però no, no hi havia molt de perill i poques bales (unes 30) comparat amb els pallers gegantins que hi ha al pla de l'estany. Poca estona i entre Banyoles, Orriols i els cracks de Cabanelles ho vam tenir apagat. L'amo de l'hípica convidant-nos a fer una volta a cavall quan volguéssim i nosaltres bruts i cansats cap al parc, va semblar ràpid però vam arribar a quarts de deu. A la nit cap problema excepte 1.- em vaig deixar els llençols, coixi i manta a Olot, i 2.- em vaig descuidar de portar una muda, i vaig haver de rentar la roba i passejarme en boles tot el vespre mentre se m'assecava. I aquest matí, amb la roba mullada altre cop per la pluja de la nit, esperar que el bomber d'Olot que m'havia de venir a buscar anés a Ripoll a buscar-ne un altre i baixés fins a Banyoles. A les 10 tornava a ser a Olot. Moll com un ànec. Però content.
dilluns, 14 de juliol del 2008
Una notícia trista
És una notícia que trasbalsa a qualsevol bomber. Tots som conductors, i quan vas d'emergències moltes vegades et trobes en situacions de trànsit complicades. I si el servei ho necessita (accident de trànsit amb atrapats, focs vivenda, etc) vas a buscar el límit, fàcil de passar quan portes un camió de quinze tones. I no ets només tu, sinó els dos, tres o cinc companys que portes amb tu. Fa molta por quan hi penses, perquè ens pot passar a tots.
Al parc d'olot ja hem posat la senyera a mig pal en senyal de dol, cosa que espero no haver de fer mai més.
Quin dilluns...
- El parc d'olot, que tinc guàrdia extra el divendres, 8 horetes que sempre es posen bé.
- Resultats de les anàlisis: tinc una anèmia i una infecció, o sigui que estic força cuit. a sobre vaig coix des de fa dos dies degut a un "incident" a la feina. Sóc una desferra! ara falta veure d'on ve la infecció, perquè a mi no em fa mal res. Tinc hora amb el metge dijous, quina por...
- Han publicat la meva carta! Aqui va:
Es creuen que som idiotes?
Sóc enginyer de telecomunicacions. Visc en un poble de 400 habitants del qual ma mare n’és l’alcaldessa. O sigui que estic al dia de qualsevol tema referent a un possible accés a la banda ampla d’internet, ja que seria el primer interessat a contractar-lo. Actualment tenim un servei subvencionat per
La vaig enviar a tots els diaris que vaig trobar i l'han publicat al punt, diari de girona, el Què (gratuit), el periódico i l'avui. Em pensava que no es publicaria enlloc, per lo d'idiotes, però si. Amb l'excepció del Què, on l'han retallat i han canviat el títol. Cabrons. A ma mare l'han trucat uns quants de la generalitat donant ànims i felicitant per la carta. Ànims i solucions, fan falta...
dissabte, 12 de juliol del 2008
Correfoc!
Demà a les 9 del matí marxem cap a Banyuls de la Marenda (Catalunya nord) amb els de PIMPAMPUMFOC! Hi ha correfoc i espectacle, pot ser divertit amb els xàfecs que estan caient. Ara mateix a Olot està caient un bon aiguat, potser haurem de tornar a treure aigua dels carrers inundats... Em fa molta ilusió fer aquest correfoc, per dues raons: ja fa dies que no en faig (a l'últim vaig faltar) i em motiva molt el lloc. és maco veure com els nord catalans intenten mantenir vives les tradicions i festes populars, encara que ells ho veuen més com un espectacle que com una festa multitudinària. Si no no ho farien un diumenge...
Si la pluja respecta podrem polir encara més el nou espectacle, que està donant molt bons resultats! Demà hauré de tornar a fer de hamster. Espectacular, que ningú s'ho perdi a Olot perquè val la pena veure-ho! Lo millor, el presi (en Lluís Àvila) fent el mico dalt d'un pont de ferro. Acollonant.
Qui en tingui ganes cap a Banyuls!!
dijous, 10 de juliol del 2008
Deu ser l'edat...
dimarts, 8 de juliol del 2008
Nou membre de la pinya!!!!
El dissabte dia 5 va néixer en Pau, el fill d'en Santi i la Dolo. La pinya ja té un membre més! va sortir molt maco, una mica sec com son pare però se'l veia sa i valent. Bueno he d'admetre que jo només he vist una foto feta amb un mòbil però els testimonis presencials diuen que esta fet un roure aquest nano. Felicitats a la nova família!! Ara només falta que la pinya li inculqui els valors bàsics (o sigui que ens l'endurem de festa). El del mig a la foto de la dreta és el pare de la criatura.
Qui es pregunti què és la pinya pot anar a la pàgina web www.lapinya.com, on trobarà poca i desordenada informació, a més d'irrellevant. a més, no us deixaran entrar si no sou membres de la pinya. Però ho podeu provar a veure si cola. Pel que ho vulgui saber de veritat: la pinya és un grupuscle format entre 10 i 38 éssers (calificar-los d'humans és arriscat), depenent de l'acte. trivials a can bayo: 5; sopars a can guix: 6-14; actes institucionals com casaments i històries: 25-30; sopar de correbou: 38. venim de procedències molt diverses però tenim un objectiu comú: pendre el control de la societat. El problema és que no tenim ni control de nosaltres mateixos. De moment tenim en Martin de sotsinspector a bombers i en Xexi que puja i baixa la barrera de sadernes. També hi ha en Sei "el placa" que està en procés de tenir el control del monopoli de l'energia renovable a Catalunya! I en Norbe i en Sergi Sala que en un futur tindran imperis audiovisuals, de moment van fent casaments. La resta no tenim gaire futur perquè ens deixem arrossegar per nits de perdició (va, només una cervesa...) i dies de perdició (ressenyes per escalar? perquè? va ves pujant)(perquè no es pot acampar al mig de donosti?)
La pinya viatja i fa amics, ensenya la nostra cultura i n'aprèn d'altres. La pinya té membres de totes les cultures i nacionalitats, i ambaixades a portugal, itàlia, marroc i austràlia. La pinya celebra els caps d'any a les principals ciutats europees (paris, porto, riudoms). La pinya organitza refinats sopars d'entrecots i calçots on la gent acaba pixant-se a la cama dels altres. La pinya és poc benvinguda a casi tots els restaurants de Catalunya. La pinya practica esports com el Croscat XXL pista negra, kaiac propulsat per olot inundat, esqui aquàtic al tussols, esqui aquàtic pels camps nevats d'en bas, castellerisme borratxil, barrancs sense rapels, surf en onades pepe, Plàstic&mistol v 2.0, etc.
per resumir, el nostre lema:
Guapos no, però els calés no ens els acabaràs pas (jeje si fos veritat...)
dilluns, 7 de juliol del 2008
com pot ser tan complicat canviar un vidre
diumenge, 6 de juliol del 2008
viatge accidentat
que maco que és tornar a casa.
PD com havia promès, fotos de figurins surferus!! xevi palomeras & albert santamaria, més conegut com a mr glaçó. que us expliqui ell perquè!!
Això és Bakio el matí del dia 3. Preciós!