dijous, 31 de juliol del 2008

Barranquillo!! expedició al llech


Dijous 6:30: sona el despertador i després de donar-li un cop de puny em desperto. Mes o menys. Hem quedat a la repsol del pla de baix amb en Bayo, en Rotllant i l'Isma per anar cap a figueres, on ens esperen en Masmi, en Moyano i l'Adrià, per anar cap al Canigó (canigou pels gavatxos) on arribem ni mes ni menys 3 hores i mitja més tard de llevar-me. La visió del parking és terrorífica! tot ple de grups organitzats de barranquistes francesos. Cap problema excepte que te'n trobes 20 abans d'un ràpel i a part de fer-te perdre temps acabes congelat mentre esperes. Començem a pujar amb el coet al cul amb l'esperança d'adelantar-los a tots, però sense èxit perquè tot el barranc n'es ple. De totes maneres disfrutem com nens petits! El llech és un gran barranc per iniciar-se, i avui anem amb un novell. Salts de peus, de caps, mortals, tobogans de peus, de caps, patinant... i màtrix, el salt total brutal que es curra en bayo amb mortal inclòs al final! Arribem al final contents i cansats, però encara queda la última pujada fins al pàrquing. Algú creu que és bona idea pujar amb el neoprè posat. Gran mètode d'entrenament. Arribem suant fort i amb els bessons rebentats!! La parada obligada abans de tornar cap a la pàtria (be, de fet ja hi som.. catalunya nord és catalunya? o no?) és una de les mil paradetes de fruita que et trobes al costat de les carreteres del conflent. Parem a la que té més senyeres i entrem. A dins, encara més senyeres dels dragons catalans (rugby a 13 de perpinyà), cervesa catalana, alter cola (la cola catalana)... Però els de la botiga no ens entenen ni quan diem bon dia. Ostia quina ràbia em fa aquest catalanisme de fireta! Mengem una síndria i cagant llets cap a Olot. Que tinc visita a cal metge!






I al vespre enmetxar i sopar sorpresa al local de Pimpampum. Dissabte correfoc a Caldes de Malavella!! Mira que mona que ha quedat l'Eulàlia a la foto remenant petardus!

dilluns, 28 de juliol del 2008

Crònica d'un nano depilat

Antecedents: els antics companys de torn decideixen que una manera maca de dir-me adeu és depilar-me amb gilette. Em deixen escollir cap o cos: lo de ser skinhead no m'acaba de fer el pes... millor el cos.
Al cap de dues setmanes, a part de picar amb mala llet, quan surt el pel rasca MOLT. sembla que tingui una barba de dos dies pertot arreu. L'única solució perquè torni a sortir finet i maco com abans? depilarme amb cera!! La idea em fa una mica de por però penso que no n'hi ha per tant, al cap i a la fi les noies es queixen per tot. Segur que no fa tant de mal...
Dilluns passat: tinc hora amb l'esteticienne. Arribo una mica acollonit i li explico el meu cas particular. Es posa a riure i em . Li dic que em vui depilar tot sencer i em diu que si n'estic segur. "segur? pensa que fa molt de mal. començem per les cames i ja em diras.." què ha volgut dir amb això? em comença a posar cera a l'espinilla esquerre. Ja ho sé, espinilla es una castellanada acollonant però ara no em surt el nom en català. i mira que hi he estat estona pensant. Total, que em comença a posar cera "ràpida" que despres arrenca amb un paper. Home, no fa gaire mal la veritat, de moment cap problema. La part de darrera dels bessons fa més mal. La cuixa fa més mal. Jodeeeer les ingles piquen fort fort. Mentre em tortura m'explica que un costat fa més mal que l'altre, una cosa curiosa que passa a casi tothom. Deu ser per l'hemisferi cerebral que controla cada meitat del cos, penso mentre em cau la llagrimeta. Com piquen les ingles ostia. Va, anem per la cama dreta ara. Comença. Endevina quina costat em fa més mal a mi... quan arriba a l'ingle dreta em cau la llàgrima i mitja. me'n recordo de la seva familia en veu baixa. Després li demano perdo per si m'ha sentit; no anava per ella de fet, però és que m'havia de cagar en algú. Quan acaba, com qui no vol la cosa, em comenta que el pit normalment fa més mal. Impossible, ostia, no pot ser de cap manera que faci mes mal. Em fa un petit massatge a les cames amb crema, quin descans! Em pregunta si vull continuar o si fem la part de dalt un altre dia. Endavant que no ha estat res!! em fica cera al pit i estira. En aquest moment salto metre i mig de la camilla mentre em cauen les llàgrimes i crido alguna brutalitat contra la pobra noia que em mira acollonit. Suposo que se'm va desencaixar la cara en aquell moment terrorific. Si que fa més mal que les ingles. MOLT mes. Li torno a demanar perdó i em torna a posar cera sense deixar-me ni un segon de descans. Em fa tot el pit mentre jo apreto la camilla i recito tots els renecs que he apres en varios idiomes. Pensava que ja estava, però resulta que la zona del melic cap avall fa casi casi el mateix mal. Torno a recitar. La resta ja és més suau: acaba, últim massatge, em vesteixo i la roba em fa una sensació estranya amb la pell. Pago i me'n vaig prometent que no hi tornaré en ma vida!!!!!!!!!!!
l'endemà a la piscina li començava a agafar el gustillo a això d'anar sense pel. Potser el mes que ve hi torno...

Ressaca....

i ja som dilluns a la nit! es que dissabte va ser bastant dur. Guàrdia al matí, a les 3 a tallar-me els cabells, al vespre concert (sortim per tv Olot aquesta setmana!) i després cap a sant Jaume, a la festa de can Xexi.
El concert molt bé però ostia, em vaig ficar molt nerviós i la vaig cagar bastant. Es veu que va sonar bé, però la gent que m'ho deia sonava a que m'ho deia per quedar be. De totes maneres ens ho vam passar de PM, en Jaume Arnella esta fet una bèstia!
Can Xexi: sopar i festa d'inauguració del seu pis. "sopar" que te l'havies de portar tu. i es feia al garatge perquè no volia que 50 energumens li rebentessim el pis. De fet l'entenc... la pinya és bastant perillosa. El fet es que de beure no en va faltar com a tot bon sopar de la pinya (poc menjar i molt beure) i vaig acabar bastant perjudicat. També va ajudar que, un cop a la festa del poble, tothom que em trobava amb botellón m'omplia el got de plàstic que em va acompanyar tota la nit. Quan al final vaig decidir llençar-lo per no acabar xungu de veritat, l'adria em porta un cubata. Per quedar bé amb ell i no llençar-lo me l'acabo jurant que no beure res mes segur. Pero els camins de la pinya son inescrutables i men van caure uns quants més a les mans. Vam acabar l'adria la rossi i jo dormint a la furgo fins que els 50º que feien a dins (havia aparcat a ple sol) ens van despertar. A penes arribo a casa que em truquen del parc per fer una recerca d'una noia que s'havia perdut al ripollès. Cagant llets cap al parc, amb ressaca però a tope. Al cap d'una hora la troben (s'havia perdut pel bicicarril) i ja men puc anar. Amb en norbe a sadernes a passar la calor! als 10 minuts de ser allà sens posa a ploure. Corrents cap al cotxe i cap a casa seva, sessió de piscina i cine amb uns quants amics més i cap a casa. La meva àvia em veia arribar a les 9 del vespre de diumenge amb la mateixa roba del dia anterior. Sort que sap que sóc un bon noi....

divendres, 25 de juliol del 2008

D'aqui estant veig una estrella

















Aquest dissabte dia 26 esteu tots convidats a venir a Riudaura! Després de l'èxit de les passades edicions, tornem a fer el festival de cançons tradicionals "d'aqui estant veig una estrella".
On?? a la plaça del gambeto de Riudaura!
Quan?? Dissabte a les 22:00 en punt!
Qui?? un merder de músics! Jaume Arnella, músics de Riudaura, cantaires de Riudaura, etc..
Com?? GRATIS!!!

Els germans Muntanya com cada any també toquem amb els Músics de Riudaura. El repertori completament nou i molt, molt canyero! a més tenim noves incorporacions de músics. No us ho perdeu que valdrà la pena!!
Unes quantes imatges del concert de l'any passat que he trobat al flickr de Mansmith. Moltes gràcies per les fotos!

diumenge, 20 de juliol del 2008

festa de la cervesa 08!!

Llançà ha tremolat de nou aquest cap de setmana amb la festa de la cervesa, on cada any ens hi trobem més i més garrotxins. Tot va començar dissabte a la tarda a la platja de Grifeu, on ens vam reunir tota la pinya amb dues convidades especials: la Johanna i l'Arianne, dues canadenques que no sabien ben bé on es posaven, anant de festa amb la pinya... se celebrava una ocasió especial: mitja pinya acabava de fer l'exàmen teòric de les oposicions de bomber, i això es valia una bona farra. Després d'un partit de futbol frenètic a la sorra vam anar cap al camp base, on talment com indigents, ens vam instalar per menjar a terra i beure vi d'euro i mig. Però en un escenari privilegiat: dalt d'un petit penya segat des d'on vèiem el castellar (d'on llancen els focs), el port i la platja del port, ja plena de gent. Poc menjar i molt de beure, focs molt bonics i les primeres cerveses esquitxant a la gent anaven escalfant l'ambient. Quan ja anàvem cap al concert del port mitja pinya es tira a l'aigua per evitar fer una volta de 25 metres. Ens comencem a estripar les camises uns als altres. Anem bé, tot just són les dotze i encara hi ha famílies sopant al passeig, que ens miraven amb cara d'espantats. Cal dir també que anavem 25, molls i estripats i en sei ja ens començava a escopir a la cara. Vam cremar els cartutxos bastant d'hora però vam aguantar fins al final, com sempre. Sense samarretes o reduides a parracs bruts, absolutament etilics, enganxosos de cervesa i morts de fred vam començar a retirar, especialment la gent que diumenge treballava... jeje sort que no hi ha hagut cap foc avui... Fets caldo amb l'excepció d'en Norbe que havia arribat a quarts de cinc, vam intentar trobar un lloc on ens donessin esmorzar: negatiu, a l'obrador de la fleca ebre ja no en venen. diu que la gent cada any fa més fàstic, xops de cervesa, i ja no deixen entrar a l'obrador per seguretat higiènica. Amb la panxa buida (de menjar) i després d'un últim bany cap a dormir que demà toca passar la ressaca a la platja!!

dijous, 17 de juliol del 2008

una mica d'acció



Ahir em van desterrar a Banyoles. Bé, desterrar és un dir, vaig haver de fer una guàrdia de 24 hores al parc de banyoles enlloc de fer-la a Olot. I jo que em pensava que m'avorriria... al matí vaig fer de professor als auxiliars forestals, que es presenten a l'exàmen teòric de les oposicions de bomber. I l'exàmen és dissabte! són les primeres oposicions en dos anys, i el nivell de la gent està altíssim. Molts porten dos anys gairebé sense fer res més que preparar les proves per ser bomber, i es nota. I a la tarda, quan estava pensant que no passaria res de res, truquen. Hi ha trucades que et fan posar nerviós, no saps perquè, ja que el telèfon sona igual si truca la dona d'un bomber que si hi ha una emergència. Però en algunes, inexplicablement, aixeques el cap. I sents la txitxarra. I tots a córrer. Era un paller que cremava, però feia patir més del compte perquè era en una hípica, on moltes vegades guarden la palla al costat dels animals. Però no, no hi havia molt de perill i poques bales (unes 30) comparat amb els pallers gegantins que hi ha al pla de l'estany. Poca estona i entre Banyoles, Orriols i els cracks de Cabanelles ho vam tenir apagat. L'amo de l'hípica convidant-nos a fer una volta a cavall quan volguéssim i nosaltres bruts i cansats cap al parc, va semblar ràpid però vam arribar a quarts de deu. A la nit cap problema excepte 1.- em vaig deixar els llençols, coixi i manta a Olot, i 2.- em vaig descuidar de portar una muda, i vaig haver de rentar la roba i passejarme en boles tot el vespre mentre se m'assecava. I aquest matí, amb la roba mullada altre cop per la pluja de la nit, esperar que el bomber d'Olot que m'havia de venir a buscar anés a Ripoll a buscar-ne un altre i baixés fins a Banyoles. A les 10 tornava a ser a Olot. Moll com un ànec. Però content.

dilluns, 14 de juliol del 2008

Una notícia trista

Diumenge a la matinada va morir un bomber voluntari de Castellar del Vallès, degut a les ferides patides en un accident de trànsit el dissabte, anant de servei, quan van xocar de cara contra un camió d'escombraries.
És una notícia que trasbalsa a qualsevol bomber. Tots som conductors, i quan vas d'emergències moltes vegades et trobes en situacions de trànsit complicades. I si el servei ho necessita (accident de trànsit amb atrapats, focs vivenda, etc) vas a buscar el límit, fàcil de passar quan portes un camió de quinze tones. I no ets només tu, sinó els dos, tres o cinc companys que portes amb tu. Fa molta por quan hi penses, perquè ens pot passar a tots.
Al parc d'olot ja hem posat la senyera a mig pal en senyal de dol, cosa que espero no haver de fer mai més.

Quin dilluns...

Em desperta el mòbil sonant. Són cap a les 12 i encara estic fregit, ahir em vaig posar al llit casi a les 6. El correfoc va anar molt bé, és curiós fer-ho a la catalunya nord. Molt curiós. Tela amb el dilluns, vàries trucades i vàries novetats ja de bon matí;

- El parc d'olot, que tinc guàrdia extra el divendres, 8 horetes que sempre es posen bé.

- Resultats de les anàlisis: tinc una anèmia i una infecció, o sigui que estic força cuit. a sobre vaig coix des de fa dos dies degut a un "incident" a la feina. Sóc una desferra! ara falta veure d'on ve la infecció, perquè a mi no em fa mal res. Tinc hora amb el metge dijous, quina por...

- Han publicat la meva carta! Aqui va:

Es creuen que som idiotes?

Sóc enginyer de telecomunicacions. Visc en un poble de 400 habitants del qual ma mare n’és l’alcaldessa. O sigui que estic al dia de qualsevol tema referent a un possible accés a la banda ampla d’internet, ja que seria el primer interessat a contractar-lo. Actualment tenim un servei subvencionat per la Generalitat via WIMAX (una tecnologia inalàmbrica) que va prou bé, però no tenim accés a les ofertes de banda ampla telefònica ja que no hi ha centraleta al nostre poble, i no s’instalarà mai ja que no surt a compte. Però des de fa un any, JAZZTEL ens pren per idiotes. Truquen perquè els contractem assegurant que tenim accés al seu ADSL, i fins i tot han donat d’alta a veïns i els han cobrat cada mes per un servei que no existeix. A mi m’han trucat fins a deu vegades assegurant-me que “en Riudaura hemos instalado una centralita”. Jo, educadament els intento convencer de que això és mentida. L’últim que va trucar li explicava al meu germà que havien col·locat una antena (antena d’ADSL?!?) que donava cobertura a Riudaura. Creuen que som idiotes? A més el tracte és degradant; en comentar-li a un dels comercials que a part de no dir mentides ens haurien d’atendre en català em va etzibar “esto es españa y usted tiene que hablar español”. Al·lucinant, en teoria em trucava per vendre’m un servei. Felicitats senyors de JAZZTEL, la seva política comercial és digna d’estafadors amb poca educació. Sàpiguen que els de poble no som tan idiotes.

La vaig enviar a tots els diaris que vaig trobar i l'han publicat al punt, diari de girona, el Què (gratuit), el periódico i l'avui. Em pensava que no es publicaria enlloc, per lo d'idiotes, però si. Amb l'excepció del Què, on l'han retallat i han canviat el títol. Cabrons. A ma mare l'han trucat uns quants de la generalitat donant ànims i felicitant per la carta. Ànims i solucions, fan falta...

- Em truca en Jordi Batlle que avui a la tarda hi ha bici, kebab i cine. Estic anèmic i passo de la bici (és l'excusa, es que em fa por anar amb en batlle). Però kebab i cine es posen bé!

dissabte, 12 de juliol del 2008

Correfoc!


Demà a les 9 del matí marxem cap a Banyuls de la Marenda (Catalunya nord) amb els de PIMPAMPUMFOC! Hi ha correfoc i espectacle, pot ser divertit amb els xàfecs que estan caient. Ara mateix a Olot està caient un bon aiguat, potser haurem de tornar a treure aigua dels carrers inundats... Em fa molta ilusió fer aquest correfoc, per dues raons: ja fa dies que no en faig (a l'últim vaig faltar) i em motiva molt el lloc. és maco veure com els nord catalans intenten mantenir vives les tradicions i festes populars, encara que ells ho veuen més com un espectacle que com una festa multitudinària. Si no no ho farien un diumenge...
Si la pluja respecta podrem polir encara més el nou espectacle, que està donant molt bons resultats! Demà hauré de tornar a fer de hamster. Espectacular, que ningú s'ho perdi a Olot perquè val la pena veure-ho! Lo millor, el presi (en Lluís Àvila) fent el mico dalt d'un pont de ferro. Acollonant.
Qui en tingui ganes cap a Banyuls!!

dijous, 10 de juliol del 2008

Deu ser l'edat...

Són les 9 del matí i fa una estona que estic despert, però no he esmorzat encara que m'estic cardant de gana. Raó? ja fa dies que estic una mica tocat, amb febrades de tant en tant... així que he decidit anar-me a xutar. bé, més ben dit treurem sang. Que em facin un anàlisi a veure si tinc algun virus estrany! aquests dies fent surf pel cantàbric he compartit furgoneta amb un que està malalt de veritat (la malaltia del petó) i dos més que no sabien què tenien però que també estaven bastant cuits. No es que ens haguem petonejat ni res però si que compartíem coberts i potser torno a tenir la malaltia del petó, que seria una bona putada ja que la vaig passar fa uns anys i no va ser un estiu gaire divertit. A veure què surt als anàlisis...

dimarts, 8 de juliol del 2008

Nou membre de la pinya!!!!



El dissabte dia 5 va néixer en Pau, el fill d'en Santi i la Dolo. La pinya ja té un membre més! va sortir molt maco, una mica sec com son pare però se'l veia sa i valent. Bueno he d'admetre que jo només he vist una foto feta amb un mòbil però els testimonis presencials diuen que esta fet un roure aquest nano. Felicitats a la nova família!! Ara només falta que la pinya li inculqui els valors bàsics (o sigui que ens l'endurem de festa). El del mig a la foto de la dreta és el pare de la criatura.





Qui es pregunti què és la pinya pot anar a la pàgina web www.lapinya.com, on trobarà poca i desordenada informació, a més d'irrellevant. a més, no us deixaran entrar si no sou membres de la pinya. Però ho podeu provar a veure si cola. Pel que ho vulgui saber de veritat: la pinya és un grupuscle format entre 10 i 38 éssers (calificar-los d'humans és arriscat), depenent de l'acte. trivials a can bayo: 5; sopars a can guix: 6-14; actes institucionals com casaments i històries: 25-30; sopar de correbou: 38. venim de procedències molt diverses però tenim un objectiu comú: pendre el control de la societat. El problema és que no tenim ni control de nosaltres mateixos. De moment tenim en Martin de sotsinspector a bombers i en Xexi que puja i baixa la barrera de sadernes. També hi ha en Sei "el placa" que està en procés de tenir el control del monopoli de l'energia renovable a Catalunya! I en Norbe i en Sergi Sala que en un futur tindran imperis audiovisuals, de moment van fent casaments. La resta no tenim gaire futur perquè ens deixem arrossegar per nits de perdició (va, només una cervesa...) i dies de perdició (ressenyes per escalar? perquè? va ves pujant)(perquè no es pot acampar al mig de donosti?)
La pinya viatja i fa amics, ensenya la nostra cultura i n'aprèn d'altres. La pinya té membres de totes les cultures i nacionalitats, i ambaixades a portugal, itàlia, marroc i austràlia. La pinya celebra els caps d'any a les principals ciutats europees (paris, porto, riudoms). La pinya organitza refinats sopars d'entrecots i calçots on la gent acaba pixant-se a la cama dels altres. La pinya és poc benvinguda a casi tots els restaurants de Catalunya. La pinya practica esports com el Croscat XXL pista negra, kaiac propulsat per olot inundat, esqui aquàtic al tussols, esqui aquàtic pels camps nevats d'en bas, castellerisme borratxil, barrancs sense rapels, surf en onades pepe, Plàstic&mistol v 2.0, etc.

per resumir, el nostre lema:
Guapos no, però els calés no ens els acabaràs pas (jeje si fos veritat...)


dilluns, 7 de juliol del 2008

com pot ser tan complicat canviar un vidre

Se'm trenca un vidre gràcies a uns lladres que em deixen ben pelat. Fins aqui molt bé, en teoria l'assegurança et cobreix i tot són alegries. Però quan et passa al mig de les vacances ja toca una mica els picarols. Aconsegueixes trobar un lloc on te'l canvien però arriba l'endemà, o sigui que avui deixa'm la furgoneta mitja hora i t'hi fico un plàstic (?!¿?). T'hi fiquen el plàstic i l'endemà tornar-hi, ara deixa-me'l una hora i mitja que canviem la finestreta. Moooolt be paciència que ja està arreglat. Surts del taller ben content i continues les teves vacances, però l'endemà el vidre es queda a baix. I tu estàs moooolt lluny del taller, i això ja no entra pel seguro... fas 5 hores d'autopista sense finestra del conductor i arribes a casa. L'endemà al matí parles amb els de la companyia dels vidres, sort que són una cadena, però resulta que a Olot no n'hi ha, has d'anar a Figueres i t'ho arreglem, cap problema. Amb res més a fer vas cap a figueres a passar la tarda: hora anar, deixame-la hora i mitja, hora tornar. i resulta que no t'han arreglat res perquè no és el vidre sinó els cables del motor elèctric que estan enredats i això no és cosa seva. Quina casualitat! l'endemà de remenar la porta per canviar el vidre, els cables de la finestra surten de guia. Totalment casual. Així que torna a casa preparat per barallar-te amb els de la companyia perquè et paguin ells la reparació, perque el del taller ja t'ha avisat que seran molts eurus. I dema altre cop sense finestreta. i ja portarem 8 dies....

diumenge, 6 de juliol del 2008

viatge accidentat

7:00 - surto de guàrdia, havent estudiat lo just per l'examen de l'ADR. Arribo a les Tries. ningú. ostres però que estrany?!? me'n vaig a fer un cafè, deu ser massa d'hora. hi he de ser a les 8 menys cinc. merda m'he empanat fent el cafè! 8 en punt. sóc a les tries i no hi ha ni cristo, i el bar on tradicionalment es feia l'exàmen està tancat. merda què passa. truco al de l'autoescola i m'explica que ara es fan a begudà. merci per avisar abans, penso. vaig cap allà cagant llets i em diuen que no m'examino, que els de tràfic s'han despistat. la setmana que ve, no? no, que tinc guàrdia! l'altra. el dia 15, de conya. marxo cap a figueres on trobo els companys de viatge. carreguem, cinc a la furgo de quatre places com sardines i cagant llets per atravessar frança. arribem a hossegor en 4 hores i mitja, ostia hem anat molt depressa no? aparquem davant les dunes, fem l'ascensció i ens trobem el mar. ostia quina merda de mar, està tot tocat de vent. anem a jalar algo i esperem el canvi de marea? va anem. mengem una potinga barata que hem trobat al super i tornem a l'aigua. sorpresa: encara està pitjor. ens hi fiquem per orgull i resulta que no està tant malament, alguna cosa surt. tornem a la furgoneta: alegria, ens han petat el vidre lateral del conductor i ens han robat; a mi la cartera i uns pantalons amb mobil dins la butxaca, a en carles la càmera, claus de casa, del seu cotxe i molts calés, i els calés del pot! s'han endut una pasta els cabrons. i nosaltres sense vidre. passem de tot i anem sense vidre cap a sopelana on hem quedat amb els altres. l'endemà el mar ha pujat, pero el vent està fatal. anem a arreglar el vidre però no del tot, de moment un plàstic que el vidre arriba demà. molt bé, donem un volt, ens perdem fins que arribem a un centre comercial morts de gana. de cop ens truca l'Igor dient que el vent ha parat i que el mar està de PM. trenco els meus esquemes empassant-me una hamburgesa del macdonalds a tota velocitat. arribem a sope i a l'aigua! mar força gros, molta corrent, moltes pedres. surfejo algunes onades guapes guapes acompanyat d'en jaume font, sembla que els altres les han passat canutes amb les sèries grans! sortim i anem a celebrar l'exit amb cervesa, que no falti res. i després txuletón a berango. farts de carn i vi anem a dormir preparats per l'endemà. al matí res de surf, un vent de merda, i a la tarda a canviar el vidre. i després a sope altre cop que sembla que el tema està bé, però el meu cos no gaire. em comença a pujar la febre a lo bèstia. anem a la central nuclear abandonada on hi ha un parell d'onades canyeres, però és massa tard, ja es fa fosc. anem a bakio a dormir, jo a 38 i mig de febre. merda de surfari casum dena. sort de la companyia, al mal temps bona cara i ens fem un fart de riure. l'endemà al mati sessió glassy espectacular a bakio, però falta una mica de tamany... bones onades. al migdia em torna a pujar la febre tot i la sobredosi de termalgins que m'he fotut. en jaume, fernando, xevi i igor marxen, uns a catalunya i l'altre a sope. nosaltres tornem cap a hossegor. bany glassy a la posta de sol i jo a la furgo agonitzant. casum dena perdrem un bany.. l'endema al mati vent i mar tocat, per variar. anem a la gendarmerie a veure si han trobat algo: res. es veu que roben a sac aqui, i no es troba gaire res! moltes gràcies per informar-nos d'això messieur gendarme. sortint s'espatlla el vidre que ens acabaven de posar, i es queda a baix. moltes gràcies senyor carglass. tornem a l'aigua, fem l'últim bany per orgull més que res, deixant la furgo arraconada perque no ens acabin de saquejar. l'ultim bany resulta ser acollonant, dretes fondes i llargues, algun tub i molta paret amb mala llet, al final disfruto de veritat. marxem amb un somriure a la boca, panxa plena d'un arros bombay fet amb dos minuts i la finestreta del conductor avall. però contents. arribada a figueres, truco en masmi des del telefon den xevi i em diu que hi ha sopar a can xexi. arribo a sant jaume de llierca i trobo tota la pinya, això si que és una bona tornada de viatge! mengem dues gambes per cap i un arròs fet a última hora per en masmi, resulta que en xexi havia convidat a quatre persones. erem 15. arriba l'hora de la veritat: anem de festa? en xexi i l'ester es queden al perkal techno. jo me'n vaig a dormir que l'endemà tinc guàrdia de reforç a cabanelles. en batlle enreda en masmi i en rotllan per anar a fer només una cervesa a olot; a les 7 del matí encara voltaven.
que maco que és tornar a casa.










PD com havia promès, fotos de figurins surferus!! xevi palomeras & albert santamaria, més conegut com a mr glaçó. que us expliqui ell perquè!!

Això és Bakio el matí del dia 3. Preciós!