diumenge, 28 de setembre del 2008

El comiat d'en Joel Bueno!!

Els precedents havien marcat un nivell molt i molt alt. El de l'isma fent esqui aquàtic fora de l'aigua, el d'en Verdaguer amb presencia tant de l'helicopter del SEM com dels antidisturbis de la urbana de Girona... però el comiat d'en Joel Bueno no va decepcionar.
El matí de dissabte va començar amb el segrest d'en Joel, que innocent se n'anava a casa la seva mare. Ens va trobar a tots amagats al vestíbul de l'edifici, on una estona abans haviem fet petar la xerrada amb la senyora de 80 anys que viu als baixos, que no acabava d'entendre què hi fèiem allà 30 tios cridant com babuins a les 9 del matí. Quan va arribar la víctima el vam tirar a terra i li vam treure els pantalons, i el vam fer anar fins a les preses corrents. A mig camí li vam fer treure la samarreta. Al cap de mitja hora, quan va arribar al "circuit" vam començar les tandes de la cursa!! Vam comprar cinc pocket bikes per internet, de lo millor que ha fet la pinya: va ser tot un matí d'adrenalina, caigudes, avaries vàries i moltes rascades. De totes maneres anàvem molt ben protegits, amb genolleres d'anar amb patins. I molt bona assistència: cada cop que el nuvi acabava una ronda ja tenia un got de ratafia preparat, i pobre d'ell que no se'l bevés fent sant hilari... i va córrer totes les rondes!
Al migdia vam anar cap a veinat cirera on vam fer una paella que va sortir molt bona, si no fos pels milions de mosques que inexplicablement hi havia. Em sembla que no havia vist mai tanta mosca junta. Va ser la bona excusa per marxar aviat cap a Joanetes a fer la baixada amb plàstic 3.0. Aquest cop no hi havia fairy i es notava, ja que ningú va acabar a l'hospital. En Joel una mica coix però cap problema, l'alcohol tot ho cura i tot ho fa oblidar.
A les 8 va marxar l'autobus a sopar i de festa a Sils, sense mi, perquè avui treballava. Entrant de guàrdia a les 7 hem trucat a en Jordi Batlle, que encara estaven esmorzant, per demanar-li a veure què tal, i es veu que impresionant. A la festa de Sils hi havia 40 metres de terra de ningú al voltant de la pinya, en Bili estava molt juganer, en Joel amb prou feines parlava...




Aqui tenim el futur nuvi mirant-se les rascades de les cames. Entre això i l'esquena d'en Bili feien una mica de pena la veritat






Aqui m'estreno posant vídeos al blog, i és que aquests no tenen desperdici! Un és de les motos i l'altre de la baixada amb plàstic.








una foto del coorganitzador de l'esdeveniment, en Ferran. Entre ell i en Santi s'ho van currar molt i molt.

divendres, 26 de setembre del 2008

Router de pastor

Si tens un ramat d'ovelles i vius al mig de la muntanya però trobes a faltar el google, què pots fer?


Pas 1: Compres un router com el de la foto. Una virgueria, val 70 eurus i fa més coses que routers industrials de 700. Prèviament modificat, es clar.






Pas 2: Com que estàs a can pixa de l'internet que vols agafar, compres una antena com la de la foto. No sé si es veu però és un tros d'antena!!










Pas 3: Compres una caixa estanca com aquesta i li fas una mica de tuning per tal d'encabir-hi el router i que en surtin les antenes (la del router de sèrie i el cable que va cap a la gran)









Un cop has fet això només falta configurar el router i adaptar-lo a la xarxa que ja existeix a Riudaura (per cert, obra d'un gran enginyer encara que s'espatlli sovint), fer-lo connectar als altres routers i deixar-ho tot a punt. Només falta portar-lo al corral i enxufar-lo!! i apa, totes les ovelles addictes al Youtube.



Parlant de Youtube i ovelles: aquí us passo el link del vídeo del meu germà fent de pastor al programa de'n Buenafuente. El marrà tussa una càmera, molt espectacular!
http://www.youtube.com/watch?v=m6AdTgUfLvM

Pràctiques d'orientació sense visibilitat: La Venjança!!

Ja fa gairebé un mes que l'Hector i jo vam preparar un circuit d'orientació sense visibilitat que era entre sàdic i maquiavèl·lic. Està explicat en un post de fa dies: bany d'espuma, passos complicats on s'havien de treure l'equip, trampes i un llarg etcètera. La veritat és que van patir força, i van prometre venjança.
Doncs avui l'han compert, amb una víctima més, en Jordi Batlle. A més, amb ampolles d'aire de ferro (normalment fem servir composite, que pesa menys de la meitat) i amb dos forestals que tota l'estona ens putejaven: ara tancant l'aire de l'ampolla, ara tirant-nos coses pel cap, ara apretant-nos el cap... Som molt bons i hem acabat ràpid tot-hi que ens hem liat una mica. Bé, de fet ens hem equivocat de corda i hem fet el circuit dues vegades. Però som molt bons igualment!!

Els circuits d'orientació sense visibilitat són una molt bona eina per practicar el que et trobes en qualsevol foc d'interior: visibilitat gairebé nula, un lloc desconegut i molts obstacles pel camí. Et serveix per repassar les eines i tècniques que t'ensenyen a l'escola de bombers, i sobretot, a acostumar-te a l'estrés que suposa portar els 25 quilos de l'equip a sobre mentre intentes seguir una corda, passar obstacles i comunicar-te amb els companys enmig del soroll i amb la màscara posada. Tot un entrenament!


















El meu caporal!!

dilluns, 22 de setembre del 2008

Una setmana!

Això és el que queda per marxar. Encara no men faig la idea però ja ho tinc aqui, només falten set dies! suposo que em passarà com la resta de viatges: no me n'adono que he marxat fins que he tornat. Sona estrany però passa que marxes i estàs com en un núvol, i no és fins que tornes altre cop a la normalitat que dius "ostia que guapo", i realment et fas el càrrec de què has fet. En part hi ajuda que no penso mai en els viatges abans de marxar. Fa que no et posis nerviós, però també fa que et descuidis moltes coses...

De moment ja tenim hostel reservat a NY i Washington. Ara falta saber on carai anirem a surfejar un cop arribem a San José, perquè hi ha moltes opcions i sembla que totes són bones. Comencem per Nicaragua? comencem per Panamà? o directes a les onades plenes de gringos de Ticoland? millor dretes? esquerres? tuberes? suaus per començar, o ens fotem directe a la boca del llop dels esculls de roca? Costa caribenya o directe a la pacífica? on comprarem les planxes? hi ha trens? autobusos? autoestop? robem una moto?? cal visat per aquests puestos? roba? farà fred? portem mosquitera? portem cales o visa? es segur? ens atracaran per ser turistes? a Nicaragua hi ha turistes? i on dormirem? hi ha hostals o algo? o a casa d'algu? i el mar? es fred? cal neoprè? o portem només banyador? aguantarem gaires hores? i els taurons? n'hi ha o què?

Per sort en aquests viatges la sort t'acaba portant on vol, així que millor no pensar-hi, no?

dissabte, 20 de setembre del 2008

Cap de setmana d'oposicions de bombers

Començaven avui al mati amb el teòric, psicotècnic i de personalitat de bombers de barcelona, i continuaven aquesta tarda i demà al matí amb les proves físiques de bombers de la Generalitat. De la nostra colla n'hi ha uns quants: en Bart, en Baio, l'Adrià i uns quants més a les de barcelona i en Masmi, l'Adrià i en Bueno a les físiques de Generalitat. Espero que els hi hagi anat molt bé perquè s'ho mereixen, però avui tenen un dia dur per davant i hi ha molta competència.

Les oposicions de bomber són molt dures, no per les proves sinó per la competència: aquest any 2500 inscrits per a 100 places, o sigui 25 tios per plaça! I 25 tios dels quals 24 han entrenat i estudiat molt. Molta gent no fa res durant tot un any (o dos, o tres) a part de preparar-se les oposicions, cosa que també és una putada perquè et posa presió afegida.

Anar a unes opos és un espectacle. I val a dir que si tu també vols entrar fa una mica de por: el dia de l'exàmen teòric, abans d'entrar, sents gent comentant temes (que entren a l'exàmen) que tu ni tan sols sabies que existien. El dia de l'exàmen físic, veus culturistes amb samarretes de la marató de Nova York, esportistes d'èlit, gent amb uns músculs que tampoc sabies ni que existien (bonys estranys a l'esquena, cames amb bessons gegants)

Però a vegades les aparences enganyen, i tot i que sembla una cosa impossible, entrar de bomber és factible. És el que els dic als meus amics, que li fotin canya i no pateixin que no és tan difícil, que si he entrat jo...








Aquesta és la foto del primer dia a l'acte de presentació de quan vaig entrar. Espero que els meus amics se n'hagin de tirar una d'igual d'aqui poc!!




i més festes... RIUDAURA!!!


Aquest cap de setmana són les festes de Riudaura! Havent passat festes del tura el cos tampoc està per gaires osties, però no sé per què aquestes festes sempre són bastant hardcore. Normalment sóm poquets (els del poble i uns quants espontanis), normalment bevem molt i normalment anem a dormir molt tard. Des de fa uns quants anys ja és tradicional a les 7 del mati que el meu germà es posi a tocar l'acordeó i tots ballem varies coses, entre elles el tio pep, amb una espectacular posada en escena!
Ahir a la nit teatre, correfoc a càrrec del pimpampumfoc i festa! El correfoc va anar molt be, primer semblava que hi havia poca gent però es va anar animant la cosa, a més que l'escenari és perfecte: els carrers estrets medievals del poble fan que l'efecte de la pirotècnia es multipliqui. A més érem un merder de diables i músics. Ens vam equivocar en el recorregut però al final no es va notar....
La festa de després, de les millors que recordo: Primer Set de Folk, que ens van fer ballar tota l'estona, i després Good to Go, un grup de reggae molt bo, però molt!
Llàstima que jo tenia guàrdia l'endemà... bé, no una guàrdia sencera, sinó fins a les tres (d'aqui un quart d'hora) per cobrir a un bomber que està de jornada reduïda per paternitat. Aquesta tarda dormir una estona i tornar-hi que no ha estat res! M'encanta ser de Riudaura.

dijous, 18 de setembre del 2008

festes del tura....

Parlant d'esmorzars d'aquests benparits, m'han avisat d'aquesta foto que surt al fotolog del Dnit, gran bar portat per encara millors persones, i que podeu visitar a www.fotolog.com/dnit_olot.
Es tracta del dimarts al matí, o sigui el que per nosaltres encara era la nit de dilluns, davant de la nevateria. Aprofito també per fer propaganda d'aquest bar de la Marta Reyes, on a mes de tractar-te be i no fer-te fora quan vas borratxo tenen llet de soja, d'ovella, de cabra.... i de civada. Be, aixo era l'eufemisme per uns quants als qui els feia vergonya demanar directament una voll damm a les 9 del mati!

Jo estic aqui al mig, encara portava la motxilla amb tot l'equipament del ràpel de la tancada d'ànecs, que per cert poca gent va veure!! els que baixàvem per la façana disfressats d'ànecs érem jo i el meu germà, amb un considerable nivell etílic. Ep, però mesures de seguretat extremes, un ràpel digne d'un escalador dels xungus! doncs com anava dient jo portava la motxilla a l'esquena perquè en teoria me n'anava a dormir fins que em vaig topar amb en marcel, en lluiset i algun altre elementu. innocent de mi...



Tancant els ànecs!!

dilluns, 15 de setembre del 2008

Primer dia a la universitat!!

Bé, no és ben be el primer dia perquè ja m'hi he passat uns anys. Però avui he començat el primer dia d'Història de l'art!!
El primer moment em sentia una mica estrany. Arribar a una universitat que no coneixes, on no coneixes a ningú i la gent és bastant més jove que tu... fins que m'he trobat el meu germà. Jo no sabia ni que era alla; resulta que encara s'ha de matricular, és tan feliç... hem anat a esmorzar perquè encara tenia una estona abans de començar, i llavors he vist que no era el més gran ni de bon tros. Uns quants avis (dels de veritat, 70 per amunt) i molts veteranos que suposo que feien 8è de filologia o 11è de geografia. M'he acomiadat del meu germà i he entrat a classe: tots feien una cara d'acollonits bastant important, suposo que normal pel primer dia, però a la que hem començat a parlar s'ha trencat el gel de seguida. Primeres converses, presentació dels professors, primers deures... però pinta molt be!! Fa molta gràcia la diferència abismal amb la manera de fer de la UPC. Havent fet telecos trobo estrany això de que tot sigui tant conceptual i ambigu, per no dir subjectiu. Anant cap a la última classe em trobo dues noies esperant a la porta: l'Anna Pi i l'Olga (l'exxicota del meu germà i la xicota d'en Sei)! elles fan cinquè d'història i havien agafat una assignatura d'història de l'art com a optativa. Ja conec algú! bé, de fet quan marxava a última hora tenia la sensació que totes les cares ja eren familiars. El meu germà sempre diu que és una facultat molt petita i que t'acabes trobant tothom vint cops cada dia. Jo no sé si tindre temps, perquè el curs s'acaba el 19 de desembre, i jo seré fora del 30 de setembre al 7 de desembre....

dimecres, 10 de setembre del 2008

Quan un bomber es passa de xulu...


Què és el que passa?
Hi ha varies opcions: o et depilen, o et tallen la trena que portaves des dels 13 anys, o et tiren en un pou, o et pengen de cap per avall una estona, o et porten la taquilla dalt de tot de la torre de pràctiques.
O et remullen a la pica del lavabo!!

Aquest era en Mel després de fer un comentari "graciós". És el concepte contrari a la novatada , aqui som els novatos els que ens imposem!




















FESTES DEL TURA 08

Ja s'han acabat.. com cada any queda aquest regust de boca entre l'alegria d'haver-ho viscut i la tristor de que s'ha acabat. Gust de ressaca, diria jo, i és que han estat quatre nits i cinc dies bastant intensos. Anant a dormir cada dia més tard de les 8, coneixent gent nova, trobant-ne de coneguda que fa anys que no veies, bevent, patint ressaques acumulades, saltant, ballant... disfrutant! enrere queden records especials com l'esmorzar a la granja de la Marta Reyes, la turinada (d'on recordo poc), la paellada, la tancada d'ànecs, en rotllant expressant en veu alta la seva opinió... aquesta s'ha d'explicar perquè és molt bona: estàvem mirant els gegants l'últim dia (el ball d'espelmes) quan un regidor (em sembla) que parlava pel micro va dir algo com "els gegants, que són l'essència de les festes" i en Marc va contestar amb un "bueno, a part de l'alcohol" que va sentir mitja plaça. La pinya té aquests moments de lucidesa... També hi ha moments tristos com el correfoc: va ploure tota la tarda i no vam poder muntar l'espectacle, que aquest any era potent potent. Es va poder fer el correfoc però va semblar poc. Ho deixem per l'any que ve!
Costa d'explicar als no garrotxins la tristesa que sents quan s'acaben les festes del tura. Falta un any perquè tornin a començar penses, merda. I què farem tot aquest temps?? és com l'inici natural de l'any: s'acaben festes i has de tornar a estudiar, treballar, les tardes desapareixen i torna la rutina de cada dia.

Sort que el dia 19 comencen les de Riudaura!!





Foto que he trobat voltant per internet. Això és després del ball de l'hora, a la plaça campdenmas, però de fa uns quants anys. M'ha fet gràcia perquè a la dreta del casteller es pot veure bona part de la pinya, arremolinats al voltant d'en sei que devia estar explicant alguna tonteria.