dimarts, 31 de maig del 2011

Final de champions, terratrèmols i policies de juerga

L'arribada a Krui va ser, diguem-ne, lenta. Un avió de Jakarta a Bandar Lampung que era molt més còmode del que em pensava, tot i que a la llista de productes que et venen a bord només hi havia que alcorans i alfombretes per resar. Molt curiós, i la model que sortia era lletja com un pecat i portava ferros (devia ser la filla d'algú). Per si algú vol volar amb aquesta companyia, es diu sriwijaya. Esteu avisats. Arribo a l'aeroport de Bandar Lampung sense haver comprat cap alcorà i em trobo en un lloc que més aviat semblava l'aeròdrom de Sales de Llierca. Agafo un taxi fins a l'estació de busos i ja començo a quedar acollonit de com estan les carreteres i com condueixen els de sumatra. Fatal, tot plegat. A l'estació, semblant a les d'Sri Lanka, em diuen que l'autobús no surt fins les 7 del vespre, i eren les 12. però que per 200.000 rupies (17 euros) un tio amb cotxe em porta fins a Krui, set horetes de res. Li dic que si cagant llets, i em carreguen les taules al sostre del cotxe del paio amb cordill de persiana. Ai ai ai... Començava un viatge catxondo: sis persones al cotxe, plovent, finestres amunt i tots fumant, les taules anant de banda a banda del sostre, la carretera plena de forats (o amb poc asfalt) i el tio.... conduint a tota òstia!!! i molt malament, no en tenia ni idea de conduir! fins que en un adelantament en corba sense visibilitat, canvi de rasant, pluja, forats i cotxes venint de cara li vaig dir que treies el peu del gas o que em deixes allà mateix, que volia arribar viu. Un sonat... però em va fer cas, i la resta del viatge anava parat. Vam parar a menjar una mica de masakan padang i apa, a acabar de fer el trajecte fins a Karang Nyimbor!

I aqui vaig arribar, en plena nit sentint les onades. I l'endemà al matí resulta que estàvem just davant del pic, caminar deu metres i a l'aigua, una esquerra boníssima!! poca gent, molt bon ambient, res a veure amb Bali. I aqui he estat aquests dies, a part d'un dia sense surf que vaig estar fent pesca submarina amb un arpó artesanal, gaire res més a explicar. Fins ahir a la nit....

Ahir a la nit arribava en German, i el barça jugava la final de champions. El tio em va trucar que arribaria tard, el portava el mateix xofer que em va portar a mi (ens hem fet amics) i al cotxe també hi anava un home gran que cada dos per tres s'havia de parar a resar. Inch'allah... M'en vaig a dormir amb el despertador posat a la una de la nit, el barça començava a dos quarts de dues. Però a les onze em va despertar un merder de motos que entraven al surfcamp. Alucinant, li pregunta a la jefa de la casa, l'Ari, que què passava, i em diu que eren uns policies que havien organitzat una festa allà. Quins cracks, van acabar ben borratxos... i jo altre cop a dormir, i al cap de mitja hora arriba en German, fart de fer parades per resar i d'empassar-se el tabac del xofer, jejeje el comprenc... Encara faltava pel barça, ens posem a dormir altre cop, jo estava fet caldo de fer surf tot el dia i ell fet caldo del viatge. Quina nit més rara ostia... I al cap de mitja hora em desperto que tremolava tot. Ostia santa, es movia tot però fort!!! surto de l'habitació mig en boles i em trobo tots els policies borratxos a fora acollonits, i en German que també s'havia despertat. Total, un terratrèmol de 6'4 graus. Jo estava molt acollonit pel tema tsunamis, però els policies borratxos van dir que cap problema, que n'hi ha molts de terratrèmols així, i que ja tenen alerta de tsunami: si no sona, no passa res. Si si, però ni jo ni en German ho vèiem gaire clar... Va marxar l'electricitat i van haver d'engegar un generador, així que vam poder mirar el barça!! 3 a 1, quin partidàs... Al cap d'una estona els policies borratxos van marxar amb moto (i sense casc) a continuar la festa en algun altre lloc, i nosaltres a dormir, esperant no despertar-nos flotant enduts per un tsunami.

Ens hem despertat aquest matí ben secs, cap rastre de tsunami. Quina nit més rara...

dijous, 26 de maig del 2011

De Bali... a Krui!!


Surfejant Uluwatu, esquivant australians
Tornar a Bali! Me'n moria de ganes. Ha començat la temporada seca, i amb ella els vents de sud-est que no paren en tot el dia i bufen offshore perfecte a la costa oest de la península de bukit, on trenquen moltes de les millors onades d'indonèsia, i per extensió del món. Bukit conté, entre d'altres, Bingin, Padang-Padang, Impossibles i sobretot, sobretot, Uluwatu. Una esquerra mítica que captura qualsevol swell que arribi a Bali i el transforma en sessions màgiques per als que baixen el penyasegat, entren a la cova d'uluwatu i surten remant entre les pedres, contra la corrent.

Sona molt màgic i misteriós, però ja no ho és tant... Baixar el penyasegat vol dir baixar unes escales on a banda i banda hi tens bars o botiguetes, entrar a la cova d'uluwatu molts dies vol dir cues, ja que entre surfistes i turistes russos i japonesos es fan embussos. I quan finalment surts remant entre les pedres, davant teu et trobes centenars de surfistes intentant agafar les poques onades que arriben. Pot ser que aquesta onada sigui molt bona, però no val la pena haver-se de barallar amb cinquanta australians per agafar tres onades en tot un dia. Tothom està bastant alucinat de la quantitat de gent que hi ha, segons m'han dit hi ha tanta gent ara com al juliol i agost de l'any passat. Per cert, que a bali hi ha dues temporades: la temporada alta i la temporada molt alta (juliol, agost i nadal).

Fart de tanta massificació, em vaig afanyar a mirar com anar a Krui. Que què és Krui? doncs un poblatxo al sud de Sumatra, una de les illes més despoblades de l'arxipèlag indonesi. Al voltant del poble de Krui hi ha una bona colla d'onades molt bones i amb molt poca gent, per la mateixa raó que a Sumbawa hi havia poca gent: és bastant una missió arribar fins allà! A Sumbawa eren 12 hores de moto i ferri, a Krui són dos avions i vuit hores d'autobús. Poca broma! I un cop allà, igual que a Sumbawa, no hi ha res més a fer que surfejar. Bé, allò és una mica més salvatge, pel que m'han dit a les selves de Sumatra encara hi ha tigres i rinoceronts. La veritat, espero no trobar ni uns ni altres.

Total, que vam comprar els bitllets per anar cap allà: jo marxo avui dia 23, en German marxa el 27, en Jonatan el 31 i en Kazaa tan aviat com pugui. El tio és un despistat i encara no ha comprat els bitllets, però està tan fart com tothom de surfejar bali amb un milió de persones més. En Dani, el de Zarautz, s'en torna a casa a fer una visita d'un parell de setmanes i torna cap a indonèsia, tot i que l'hem estat matxacant que vingui cap a Krui, que segur que serà guapíssim. Serà divertit si tornem a ser la tropa de Sumbawa, trobo a faltar les timbes de poker i les sessions de cine mirant Spartacus (per cert, la millor sèrie de la història sense cap dubte)

Però tot i les massificacions de Bali, també ens ho hem passat prou bé... Han vingut uns amics d'en German, els jordis (tots dos es diuen Jordi) i entre ells, en Pepe (l'altre bomber), En German i la Núria, un altre que es diu Manel que hem trobat per aqui i jo fem un bon ramat de catalans. Ja va ser la òstia ahir quan vam anar a Balangan a surfejar i hi vam trobar un grup de surfistes de Barcelona i... d'Andorra!! si si, surfistes andorrans, el que faltava per veure! I com que el surf no estava per tirar coets, i a part de massificacions les onades aquests dies eren molt petitones, hem sortit algun dia de festeta. La festa a Bali està bé, però un cop al mes, coincidint amb la lluna plena, hi ha una festa que està moooolt bé. Pel que tinc entès, l'única festa a la platja que es fa a tot Bali! La fan en un bar que està a Seminyak i que es diu LaPlancha. Si si, l'amo és un espanyol, i es dedica a vendre una sangria horrible molt i molt cara. Però la festa en si es bestial, tota la platja plena de gent, bona música i bon ambient (res a veure amb el garrulisme de l'skygarden de Kuta) l'únic però, és que la festa es va acabar a dos quarts de quatre. Indignant!! Per altra banda, mentre estàvem tot indignats llançant improperis contra el DJ, vam conèixer uns estudiants que estan a la universitat de Bali estudiant indonesi, becats pel govern indonesi. Bonísiim, són estudiants universitaris de tot el món i el govern indonesi els dóna calés per viure a Bali! Ens van convidar a sopar ahir a casa d'uns mexicans, que ens van fotre un àpat boníssim a base de "fajitas de res". A part dels mexicans també hi havia un polonès, un egipci, una americana... quina enveja, era com un erasmus però tropical. Ostia si me n'hagués enterat abans, d'això!!

Però no tenia gaire temps per quedar-me a parlar de lo maco que és ser estudiant universitari en un pais tropical i amb onades cada dia... havia de fer la maleta, que avui em sortia l'avió a les 6 del matí! Altre cop en German m'ha portat a l'aeroport, al final li hauré de comprar una gorra de taxista. I aqui estic, a l'aeroport de Jakarta esperant per l'avió que em portarà a Bandar Lampung, d'on hauré d'agafar un autobus 8 hores més i ja està, ja seré...
A Krui!!
LionAir cap a Lampung!!

dilluns, 16 de maig del 2011

The City


El menda, i de fons el merlió de singapur

Singapur, tot i que els d'aqui en diuen simplement la ciutat. El seu símbol és un lleó amb cua de peix, el Merlió. Raro? per estranya la ciutat, una illa gairebé enganxada a la peninsula malaia, al sud de malàsia, habitada per xinesos (sobretot), malais, hindus i algun àrab. Gràcies als anglesos va esdevenir un port franc i per capritxos del destí ha acabat sent el que és: Una potència econòmica habitada per xinesos que parlen anglès! La ciutat és maquíssima, la veritat, ni un paper a terra, tot està molt ben cuidat... ho entens quan t'expliquen que per fer un grafitti 1- et fuetegen amb una canya de bambú i 2- et fan fora del país!
En John, el rei del mambo
Doncs aquí vaig arribar, primer de tot al hostel que està a Chinatown i que es diu pillows&toasts, que em va recomanar en Dani de Zarautz. El lloc guapíssim, el millor hostel que he vist mai em sembla. Vaig tenir temps de donar una volta pel barri, menjar una mica, dutxar-me i esperar a la Marcela que em vingués a buscar per anar a un sopar tranquil. Jo estava molt cansat i la idea era sopar i a dormir. Feia un sopar amb uns de la seva ex feina i resulta que era l'aniversari d'un d'ells, el seu ex cap, un australià que estava molt sonat. El sopar es va anar animant i no paràvem de buidar ampolles de vi, una darrera l'altra. Es va acabar el sopar a les tantes, jo ja anava que no m'hi veia, el de l'aniversari ens va convidar a tots i jo alucinava, perquè el restaurant era força pijo. Em sabia greu, però no me'n va fer tant quan després d'anar a fer més copes en un altre bar el tio va anar a buscar el cotxe. Ostia un porsche descapotable guapissim! I cap a un dels locals més pijos de Singapur, on encara no entenc com vaig entrar, ja que anava amb xancletes i banyador, jo. Tothom encorbatat! i ple de putes de luxe, però em van explicar que aquí és normal, n'hi ha a tots els bars i discoteques. Només entrar ja ens posen directe en un reservat amb unes quantes ampolles i barra lliure, allò va ser la perdició. Va ser bastant alucinant: l'australià fumant-se un puro dins del local, completament prohibit, i mentre el porter de la discoteca li feia crits, una de les amigues de la marcela, que era una holandesa molt mona, dissenyadora de moda i com molt pija, robant-li el walki talki. Una hooligan. El seu xicot, un nano de nova york molt benparit, em deia que a vegades intentava robar cotxes i tot. Uns personatges de la òstia, una de les típiques nits que no planeges i t'ho acabes passant genial. Vam acabar a les 5 del mati menjant en un mercadillo al carrer absolutament rebentats. Molt bé la primera nit a Singapur!


L'endemà la ressaca no em deixava ni dormir. Volíem anar a ioga amb la marcela, però estavem tant fets caldo que ens vam quedar al hostel mirant una peli. A la tarda una volta pel chinatown, que és guapíssim. Vam menjar en una parada de frankfurts regentada per un austríac que té el record d'haver fet el frankfurt més llarg del sud-est asiàtic, 88 metres. Casi res. Era curiós estar assentat en una plaça menjant frankfurts tirolesos tot veient avis xinesos jugant a dames (i apostant calés!). Al vespre a sopar. Un altre cop, havia ser un sopar tranquil amb en matt i en tom i uns amics seus, i vam acabar fent cerveses per arab street, un carrer ple de baretos així mig hippis. I per acabar de rematar-ho vam acabar en un bar d'aquests cutres amb billar i karaoke on uns quants xinos borratxos s'esgargamellaven cantant cançons que no havia sentit mai. Altre cop a dormir, aquest cop però amb dificultats tècniques: un tio que dormia a la meva habitació roncava com un senglar amb angines. I l'endemà al matí un tràfec de gent entrant i sortint de la òstia des de les vuit del matí, o sigui que en quatre dies havia dormit una misèria!!

En teoria aquella nit marxava amb avió cap a Kuala Lumpur, capital de Malàsia. Però a KL no hi ha res més a fer que veure les torres petronas (si si acabat amb nas, petronas es el nom de la petrolera de malàsia, petrolis nacionals en malai) o sigui que vaig decidir quedar-me a singapur! cap drama, vaig trobar un bus que sortia de singapur l'endemà a mitjanit i arribava a l'aeroport de Kuala Lumpur a les 7 del matí, i el meu vol sortia a les 11, perfecte! Però hi havia un problema: Tots els hostels de la ciutat de Singapur estaven plens, no tenia on quedar-me!! aqui aquest dilluns resulta que era un festiu, i estaven tots els hotels a petar. En Matt ja m'havia convidat a casa seva quan ens vam conèixer a les gilis, així que em va acollir al seu apartament. És molt divertit, són cinc amics tots solters (menys un) que viuen en dos pisos, un sobre l'altre. Pisos guapissims i gegants, la veritat és que la qualitat de vida de Singapur és increïble: Surt més barat menjar fora que a casa, els sous són molt alts i els preus molt baixos, gairebé no paguen impostos, gairebé no hi ha cotxes (el govern no vol cotxes, i mentre gairebé res té impostos els cotxes en tenen una animalada), els taxis valen una misèria, el metro es una passada, no hi ha delinquència, fa bon temps tot l'any, pots marxar el cap de setmana a bali o malàsia o a laos o a vietnam, hi ha feina per donar i per vendre i hi ha moooolt d'ambient. Realment, un lloc on no em costaria gaire viure-hi...

Total, que aquella tarda vam anar amb la marcela a Sentosa, una illa artificial on hi ha una de les coses que no em volia perdre a singapur: la WaveHouse!! és una onada artificial molt i molt canyera, i jo anava tot confiat que em posaria a surfejar com un master i deixaria a tothom amb un pam de nas... doncs no, jo em vaig quedar amb un pam de nas de les òsties que em fotia. No té gaire res a veure amb el surf, és una cosa rara però bastant divertit, i cap al final ja li trobava el truquillo. No sé si hi ajudava les cerveses que portàvem a sobre. Tornant de Sentosa vam trobar una marabunta humana que sortia de no sé quin concert, va ser una bona aventura arribar a la city altre cop. Jo vaig anar a casa en Matt, en teoria tocava altre cop sopar i festa, una on havies d'anar disfressat de japonès, però ens vam quedar tots fregits al sofà. Jo portava molts dies de festa, i en Matt tenia angines, l'endemà al matí al metge!
Marcela in action


Això era aquest matí. En Matt a l'hospital i jo i els seus colegues fotent-nos un esmorzar de campionat al costat del riu, pobre. Després de compres, he anat a buscar la hero GoPro que en Kazaa es va carregar. Trobar-la ha estat una mica una aventura, hi hem anat en Tom i jo i era com una gimcama: el lloc és un gran centre comercial només de botigues d'electrònica que es diu Funan. N'hi ha un altre més bèstia que es diu Simlim, on has de regatejar per comprar un portàtil!!! El Funan és més seriós, amb preus marcats, però cap botiga tenia la gopro, i a cada una on anàvem ens enviava a una altra diferent. Mitja hora de gimcama i hem acabat trobant la càmera, i sense regatejar. Tornem cap a l'apartament, i mentre estàvem dinant els tios m'han comentat que si volia anar al teatre a la tarda, que fèien McBeth en un parc a prop d'allà. Ostia, a veure Shakespeare a Singapur!! l'entrada valia pasta però l'espectacle valia la pena, el públic assentat a l'herba i fent pícnic (nosaltres menjant tailandès) però l'escenari i l'espectacle han estat molt i molt currats. Primera obra de Shakespeare que veig a la meva vida, qui m'ho havia de dir, amb un McBeth xinès. L'obra s'ha acabat, igual que la meva visita a aquesta ciutat tan curiosa. Temps de fer una dutxa, d'acomiadar-me d'aquesta gent tan benparida que em sap greu deixar enrere i ale, taxi cap a l'estació d'autobusos!


 I aqui estic, escrivint això des de l'autobús que em porta fins a Kuala Lumpur. Per cert, un dels autobusos més còmodes on he anat mai, les butaques gairebé són llits! han estat pocs dies però molt intensos, un canvi bastant radical comparat amb els dos mesos passats a indonèsia. Els records queden emboirats per la son que arrossego des de fa dies, arribar demà a Bali serà com despertar d'un somni, tornar a la realitat... una realitat que aviat em portarà a Krui, espero!!

PD a Singapur parlen un anglès amb accent xino i carregant-se tots els temps verbals, molt catxondo, que en diuen singlish. Per dir "I hope so" (espero) seria: I-hop-lah!

dissabte, 14 de maig del 2011

Volant a Singapur

Per on passava.. ah si, que marxava de Sumbawa!
yoyo's surfcamp

doncs res, en Jonatan, en Dani i jo vam fer el camí de tornada amb bastanta calma, i entre que vam sortir tard, que ens vam haver d'esperar als ferris i que ens vam parar cada dos per tres, vam acabar arribant a kuta a les 5 del mati!! En German i la Núria ja eren a kuta des de feia estona, ells ja eren al ferri de Bali quan nosaltres tot just sortíem de Sengkongkan. L'endemà a les 10 desperts, i jo cap a arreglar la planxa de surf que vaig partir a Sumbawa, vendre l'altra i comprar-ne un parell de noves. I a la tarda a provar-les! Vam anar amb en Jonatan a Brawa, una platja que està "a prop" de Kuta, però per anar-hi has d'atravessar legian i seminyak, i hi ha un trànsit alucinant. I a part, les onades no eren res de l'altre mon. El pitjor de tot: jo anava amb el xip de sumbawa i no em vaig posar el casc per la moto, i a bali la policia et para SEMPRE!! només busquen una excusa per què els subornis, i es clar, anar sense casc es perfecte! total, que la policia em va parar quatre cops. I quatre cops que els vaig explicar la mateixa història, que m'havien robat el casc a uluwatu i que anava al carrefour de denpasar a comprar-ne un altre. Entre que els hi parlava en indonesi, no portava un duro a sobre i em feia molt pesat (els hi repetia mil cops que era de barcelona, futbol club barcelona amigo!!!) em van deixar marxar cada cop. A la tornada vaig intentar evitar la policia passant pel mig d'uns camps d'arròs i per la platja, una altra engorilada... al vespre sopar amb tota la colla més en pepe, un altre bomber que ha vingut a passar uns dies a bali, i a dormir d'hora (casi les 12, cagum dena!!)

Al ferri, penjant hamaques i sopant
L'endemà hi havia un gran swell, i a les 5 estàvem desperts per anar a Sanur reef, una onada boníssima a l'est de bali. Arrivem allà i si, realment estava gros, no molt maco (el mar una mica remogut) però molta, molta força! la llàstima és que en Jonatan es va rebentar l'esquena contra l'escull de corall, es va fer un tatuatge dels benparits, pobre... A la tarda una altra sessió amb no gaire èxit a Impossibles, a la península de bukit. Onades molt grans (uluwatu estava GEGANT!!) però seccionava molt. Últim sopar al juice market de mataram amb tota la tropa i a dormir d'hora altre cop (altre cop les 12, ostiaaaa) i l'endemà a les 4:30 despertar-me, que em sortia el vol per SINGAPUR!

Havia de marxar d'indonèsia cinc dies per renovar el visat, i el més barat era Singapur. A més, a les gilis vaig conèixer en Matt, en Tom i la Marcela, que viuen allà. O sigui que arribo a l'aeroport de Changi, singapur, adormit de la ostia, vaig a treure calés per agafar el tren i el caixer no em deixa. Cap caixer no em deixa! engego el mòbil espanyol, que feia dies que no l'engegava, i tinc uns quants missatges dels de la caixa. Intento trucar mil cops i no em contesta ningú, i jo alucinant. Provo d'anar a esmorzar al kentucky fried chicken, pago amb targeta i cap problema, però al caixer res de res. I al tren per anar a la ciutat no accepten targetes, només efectiu, mecagum l'ostia que faig jo ara!! Truco al meu pare, que treballa a la caixa. Però a Catalunya eren les 4 de la nit... i ell estava de vacances! de totes maneres em va dir que m'ho arreglaria, però al matí. Vaig estar unes hores a l'aeroport de Changi que la veritat, que n'aprenguin la resta d'aeroports: sofàs on estirar-se, internet gratis, butaques d'aquelles de fer massatges també gratis... un luxe!! a les 9 del mati em truca el meu pare que tot esta solucionat: com que vaig treure cales tres cops seguits dels caixers indonesis (et deixen treure molt poc cada cop!!) els de la caixa es pensaven que m'havien robat la targeta, i me la van bloquejar. Sort de la família, això de tenir un pare banquer és la òstia!! Total, jo ben content i carregat de dòlars de Singapur, agafo el tren, i cap a "the city"...

dijous, 12 de maig del 2011

Una de lladres i policies


el colega
Recordeu que fa un mes i mig em van robar la càmera? i que fa uns quants dies que torno a penjar fotos? Doncs aqui va la història....

Un dels últims dies a Sumbawa jo tenia moltes ganes de tornar a surfejar les onades del sud de yoyo's. Cal conduir mitja hora per arribar fins allà, i a tothom li feia molta mandra, i al final vaig decidir anar-hi sol. Volia anar a lobsters, però pel camí vaig decidir parar a miseries (on un mes i pico abans m'havien robat la càmera) a veure que tal estava la onada. Arribo a la platja, aparco la moto i sento una altra moto que venia cap allà. Arriba un nano d'uns 16 o 18 anys, para la moto i em comença a fer les preguntes que et fan TOTS els indonesis: "hello mister! what your name? where you from? you married?" i jo pensant ostia, un altre pesat.... directament li parlava en català, a veure si callava. I de cop el tio em diu si es pot fer una foto amb mi, i treu una càmera de fotos. Mecagum redéu, però si era la meva càmera!!!

li agafo la càmera tot rient, miro a dins i efectivament hi havia una memòria de 512mb !!amb fotos meves!! ell ben content, pensant que ens haviem fet amics. Li va canviar bastant la cara quan li dic en indonesi que aquella càmera era meva i que ell me l'havia robat feia un mes en aquell mateix lloc, i que com podia ser tan burro de tornar amb la càmera a fer-me una foto a mi al mateix lloc. El tio dient que no, que l'havia comprat a un amic. Li dic que vale, que anem a la policia i que ja atraparan al seu amic. Resulta que el seu amic, em diu, havia marxat molt lluny. L'agafo del braç i li dic, tirant cap a la comissaria!! i el tio em diu "no, no, vale, ja et pots quedar la càmera!".

Total, que jo ben content amb la càmera, però ens havien robat més coses. Vaig pensar que el més inteligent (més que amenaçar al nano i que em sortís tota la família amb matxets) era subornar a la policia perquè ells aconseguissin totes les coses. Jo ben content, vaig a imprimir dues fotos del personatge en qüestió (a la càmera hi havia com cent fotos del tio fent posant, molt ridicul) i vaig a parlar amb la policia, els dóno la foto, els dic on viu i els prometo pasta gansa (aqui això funciona així) si recuperen tot el que vaig robar. A dia d'avui encara no han trobat ni el lladre ni res del que ens van robar.

Així funciona indonèsia!

dilluns, 9 de maig del 2011

Ultims dies a Sumbawa

Primer de tot perdo per no posar accents ni c trencades, estic escrivint aixo en un teclat indonesi!!
L'ultima nit a les gilis va ser lo tipic: una taula amb angleses, portuguesos, noruegues, holandeses i un australia despistat. Menjant i explicant histories de viatges, i despres a fer quatre cervesotes alguns, un batut de bolets els altres... si si bolets. A indonesia si fumes una mica de maria vas a la preso de per vida, pero els bolets son perfectamet legals, te'ls venen a les botigues pertot arreu.
Jo amb quatre cerveses anava servit, ja que l'endema em tocava la matada de tornar amb l'scooter fins a Sumbawa. Aquest cop no em vaig equivocar de carretera i vaig anar bastant mes depressa, atravessant les muntanyes de lombok per una carretera molt maca i, per variar, plena de micos. Es fiquen a la carretera perque s'hi esta calentet, els kamikazes...
Vaig arribar a Sumbawa bastant mes aviat del que em pensava. Comptava fer el cami en 12 hores i en vaig trigar 7, ja que anava una mica despistat de quants quilometres havia de fer realment. Molt millor, eren menys del que em pensava! I com que vaig arribar que encara era clar encara hi havia temps d'anar a l'aigua! havia tornat de les gilis precisament perque entraven unes onades de la ostia i voliem provar supersucks, a veure si funcionava. En arribar a Yoyo's en Kazaa m'esperava amb dues noticies, una de bona i l'altra dolenta: la bona era que supersucks estava funcionant! hi havia una colla de professionals i tot, prometia ser un espectacle. La dolenta era que el desgraciat m'havia agafat la gopro, la camera que tinc per surfejar, i se li havia inundat d'aigua perque no l'havia tancat be. Mooooooolt be.
O sigui que sense camera i una mica cansat de tanta moto ens fotem a supersucks. Estava una mica bestia. Una mica?? era la cosa mes bestia que he vist mai. Em sembla que mai he passat tanta por. Abans d'entrar a l'aigua vam anar a maluk a demanar on era l'hospital, per si de cas....
Vaig agafar una sola onada, i vaig entendre que hi ha limits en aquest esport. No es que les onades fossin molt grosses, no ho eren gaire! es que l'onada te una energia i una mala llet, el llavi cau que sembla un martell contra un escull de corall viu amb un pam d'aigua, nomes el soroll que fa ja espanta... A l'aigua hi havia ry crairke, crack mundial del surf, i tampoc agafava gaire cosa!! es necessita una planxa molt gran i uns pebrots encara mes grans, i a mi em faltaven les dues coses...
La resta d'aquests dies a Sumbawa els hem passat amb en German i la Nuria, en Kazaa, en Dani de Zarautz i en Jonatan, eivissenc, surfejant tropicals i yoyos. Algun dia epic, gairebe cada dia sols a l'aigua (amb l'excepcio d'un grup d'avis surfistes japonesos) pero avui toca marxar. El dia 12 em surt el vol cap a Singapur, i vull anar a bali a arreglar la planxa que vaig partir. Marxarem en caravana: en German i la Nuria els trobarem a Lombok, van marxar fa uns quants dies, i en Dani i en Jonatan tambe venen, En kazaa es queda uns dies mes, i no m'estranya, trobare a faltar aquest lloc!!

Propera parada: Bali, segurament SANUR REEF!