Volant a Singapur

Per on passava.. ah si, que marxava de Sumbawa!

yoyo's surfcamp

doncs res, en Jonatan, en Dani i jo vam fer el camí de tornada amb bastanta calma, i entre que vam sortir tard, que ens vam haver d'esperar als ferris i que ens vam parar cada dos per tres, vam acabar arribant a kuta a les 5 del mati!! En German i la Núria ja eren a kuta des de feia estona, ells ja eren al ferri de Bali quan nosaltres tot just sortíem de Sengkongkan. L'endemà a les 10 desperts, i jo cap a arreglar la planxa de surf que vaig partir a Sumbawa, vendre l'altra i comprar-ne un parell de noves. I a la tarda a provar-les! Vam anar amb en Jonatan a Brawa, una platja que està "a prop" de Kuta, però per anar-hi has d'atravessar legian i seminyak, i hi ha un trànsit alucinant. I a part, les onades no eren res de l'altre mon. El pitjor de tot: jo anava amb el xip de sumbawa i no em vaig posar el casc per la moto, i a bali la policia et para SEMPRE!! només busquen una excusa per què els subornis, i es clar, anar sense casc es perfecte! total, que la policia em va parar quatre cops. I quatre cops que els vaig explicar la mateixa història, que m'havien robat el casc a uluwatu i que anava al carrefour de denpasar a comprar-ne un altre. Entre que els hi parlava en indonesi, no portava un duro a sobre i em feia molt pesat (els hi repetia mil cops que era de barcelona, futbol club barcelona amigo!!!) em van deixar marxar cada cop. A la tornada vaig intentar evitar la policia passant pel mig d'uns camps d'arròs i per la platja, una altra engorilada... al vespre sopar amb tota la colla més en pepe, un altre bomber que ha vingut a passar uns dies a bali, i a dormir d'hora (casi les 12, cagum dena!!)

Al ferri, penjant hamaques i sopant

L'endemà hi havia un gran swell, i a les 5 estàvem desperts per anar a Sanur reef, una onada boníssima a l'est de bali. Arrivem allà i si, realment estava gros, no molt maco (el mar una mica remogut) però molta, molta força! la llàstima és que en Jonatan es va rebentar l'esquena contra l'escull de corall, es va fer un tatuatge dels benparits, pobre... A la tarda una altra sessió amb no gaire èxit a Impossibles, a la península de bukit. Onades molt grans (uluwatu estava GEGANT!!) però seccionava molt. Últim sopar al juice market de mataram amb tota la tropa i a dormir d'hora altre cop (altre cop les 12, ostiaaaa) i l'endemà a les 4:30 despertar-me, que em sortia el vol per SINGAPUR!

Havia de marxar d'indonèsia cinc dies per renovar el visat, i el més barat era Singapur. A més, a les gilis vaig conèixer en Matt, en Tom i la Marcela, que viuen allà. O sigui que arribo a l'aeroport de Changi, singapur, adormit de la ostia, vaig a treure calés per agafar el tren i el caixer no em deixa. Cap caixer no em deixa! engego el mòbil espanyol, que feia dies que no l'engegava, i tinc uns quants missatges dels de la caixa. Intento trucar mil cops i no em contesta ningú, i jo alucinant. Provo d'anar a esmorzar al kentucky fried chicken, pago amb targeta i cap problema, però al caixer res de res. I al tren per anar a la ciutat no accepten targetes, només efectiu, mecagum l'ostia que faig jo ara!! Truco al meu pare, que treballa a la caixa. Però a Catalunya eren les 4 de la nit... i ell estava de vacances! de totes maneres em va dir que m'ho arreglaria, però al matí. Vaig estar unes hores a l'aeroport de Changi que la veritat, que n'aprenguin la resta d'aeroports: sofàs on estirar-se, internet gratis, butaques d'aquelles de fer massatges també gratis... un luxe!! a les 9 del mati em truca el meu pare que tot esta solucionat: com que vaig treure cales tres cops seguits dels caixers indonesis (et deixen treure molt poc cada cop!!) els de la caixa es pensaven que m'havien robat la targeta, i me la van bloquejar. Sort de la família, això de tenir un pare banquer és la òstia!! Total, jo ben content i carregat de dòlars de Singapur, agafo el tren, i cap a "the city"...