dilluns, 9 de maig de 2011

Ultims dies a Sumbawa

Primer de tot perdo per no posar accents ni c trencades, estic escrivint aixo en un teclat indonesi!!
L'ultima nit a les gilis va ser lo tipic: una taula amb angleses, portuguesos, noruegues, holandeses i un australia despistat. Menjant i explicant histories de viatges, i despres a fer quatre cervesotes alguns, un batut de bolets els altres... si si bolets. A indonesia si fumes una mica de maria vas a la preso de per vida, pero els bolets son perfectamet legals, te'ls venen a les botigues pertot arreu.
Jo amb quatre cerveses anava servit, ja que l'endema em tocava la matada de tornar amb l'scooter fins a Sumbawa. Aquest cop no em vaig equivocar de carretera i vaig anar bastant mes depressa, atravessant les muntanyes de lombok per una carretera molt maca i, per variar, plena de micos. Es fiquen a la carretera perque s'hi esta calentet, els kamikazes...
Vaig arribar a Sumbawa bastant mes aviat del que em pensava. Comptava fer el cami en 12 hores i en vaig trigar 7, ja que anava una mica despistat de quants quilometres havia de fer realment. Molt millor, eren menys del que em pensava! I com que vaig arribar que encara era clar encara hi havia temps d'anar a l'aigua! havia tornat de les gilis precisament perque entraven unes onades de la ostia i voliem provar supersucks, a veure si funcionava. En arribar a Yoyo's en Kazaa m'esperava amb dues noticies, una de bona i l'altra dolenta: la bona era que supersucks estava funcionant! hi havia una colla de professionals i tot, prometia ser un espectacle. La dolenta era que el desgraciat m'havia agafat la gopro, la camera que tinc per surfejar, i se li havia inundat d'aigua perque no l'havia tancat be. Mooooooolt be.
O sigui que sense camera i una mica cansat de tanta moto ens fotem a supersucks. Estava una mica bestia. Una mica?? era la cosa mes bestia que he vist mai. Em sembla que mai he passat tanta por. Abans d'entrar a l'aigua vam anar a maluk a demanar on era l'hospital, per si de cas....
Vaig agafar una sola onada, i vaig entendre que hi ha limits en aquest esport. No es que les onades fossin molt grosses, no ho eren gaire! es que l'onada te una energia i una mala llet, el llavi cau que sembla un martell contra un escull de corall viu amb un pam d'aigua, nomes el soroll que fa ja espanta... A l'aigua hi havia ry crairke, crack mundial del surf, i tampoc agafava gaire cosa!! es necessita una planxa molt gran i uns pebrots encara mes grans, i a mi em faltaven les dues coses...
La resta d'aquests dies a Sumbawa els hem passat amb en German i la Nuria, en Kazaa, en Dani de Zarautz i en Jonatan, eivissenc, surfejant tropicals i yoyos. Algun dia epic, gairebe cada dia sols a l'aigua (amb l'excepcio d'un grup d'avis surfistes japonesos) pero avui toca marxar. El dia 12 em surt el vol cap a Singapur, i vull anar a bali a arreglar la planxa que vaig partir. Marxarem en caravana: en German i la Nuria els trobarem a Lombok, van marxar fa uns quants dies, i en Dani i en Jonatan tambe venen, En kazaa es queda uns dies mes, i no m'estranya, trobare a faltar aquest lloc!!

Propera parada: Bali, segurament SANUR REEF!