dilluns, 28 de maig de 2012

Padang

Aqui estem, esperant...

Albert Torrent, fent amics
Vam arribar ahir al matí a Padang, ciutat portuària de la deshabitada illa de Sumatra des d'on s'agafen els vaixells per anar als arxipèlags de Mentawai, Hinako, Nias, Telos... a l'aeroport ens esperava un noi amb un cartell on hi posava Brigitte: era per nosaltres. Qui és la Brigitte?

La Brigitte és la nostra fixer; és el contacte que s'encarrega de recollir-te a l'aeroport, acollir-te mentre no surti el ferri, dir-te quan surt (depèn del temps i de les marees!), comprar els bitllets, acompanyar-te a comprar les provisions que et faran falta a les illes i finalment portar-te al ferri. Cal un fixer a Padang i un altre a Siberut, que és on et deixa el ferri. El fixer de Siberut et recull al ferri, et porta a la policia a registrar-te i després t'acompanya a un poblet de pescadors que és on pots trobar algú que et porti amb llanxa fins a la illa on has d'anar, en el nostre cas Nyang Nyang. La policia et registra qui ets i on vas, ja que hi ha més de setanta illes al voltant de Siberut, i el govern vol saber on ets.

venen caca mòbil pels carrers de padang?

L'edifici del govern regional

Tot a punt, tot molt bé excepte que vam arribar ahir al mati i resulta que el ferri surt avui a les 11 de la nit! podíem haver dormit a Bali una nit més, podíem haver anat a la singlefin party, que és una festa que feien ahir a l'hotel d'Uluwatu (guapíssima es veu), podíem haver surfejat ahir i avui... i enlloc d'això estem esperant a Padang, que és una ciutat que no té absolutament res a destacar, on hi fa una calor tropical digna del seu nom, i on se'ns estan menjant els mosquits de mala manera. Tenim unes ganes bestials d'agafar el ferri i anar a trobar en Jonatan, en Kezza i en Toni, que ni tan sols saben que hi anem. I a surfejar, finalment...

PD a Mentawais ni internet ni telèfon, només malària. El proper escrit del blog serà d'aqui a dotze o trezte dies, i serà llarg!

diumenge, 27 de maig de 2012

Bali

Curt però intens... Aquests dos dies a Bali han servit per posar-me les piles a l'aigua, no molt bones onades però unes bones remades per començar a escalfar els braços de cares a les Mentawai.

L'arribada va ser una mica accidentada, resulta que a Jakarta hi ha tres terminals que estan a pendre pel cul una de l'altra, i evidentment l'avió cap a Bali sortia de la terminal que estava més lluny de la que havia aterrat. Havia d'agafar un autobús que es va quedar parat en un embús de trànsit, després no trobava la terminal de sortida... per sort el vol anava amb retard, i vaig tenir temps de sobres. Vaig arribar a Bali que m'esperaven els dos mandrils, en German i en Torrent, amb les motos a punt. Ostia, Bali fa olor a Bali, és una mena de barreja entre l'encens de les ofrenes i la humitat i alguna cosa més, però és una olor única. 

el pati del Komala Indah, amb el seu temple
Amb un cop de moto ens vam plantar al Komala Indah, el millor lloc de Kuta, sobretot pel preu. Podria apostar-mi el peu dret que en Torrent i jo hem dormit a l'habitació més barata (però no la més cutre) de tot Bali! està molt bé el lloc, i l'any passat ens vam fer molt amics amb en Komang, el nano que treballa allà i que lloga les motos. Un tio molt benparit, estava molt content de tornar-lo a veure. Després de deixar trastos i dir hola vam anar directe a l'Alleycats, l'antro dels australians, on ens esperaven l'Ana, una noia d'Albacete que ve amb nosaltres a les Mentawais, la Glòria, una noia de Figueres que estava aqui de vacances, i en Ruben i la Lourdes, una parella que estan passant la crisi a Bali, una bona manera d'esperar que l'economia millori. Unes quantes cerveses més tard i a dormir, tenia ganes de festa però tenia moltes més ganes de surf.

En Torrent i jo a punt de menjar com animals un nasi goreng
I surf n'hem fet, ahir i avui a middle reef, que és una onada on has d'anar amb barca des de Kuta mateix. És curiós perquè és just davant de l'aeroport, i estas allà surfejant i vas veient els avions com aterren. Taaaants avions.. és increible la quantitat de gent que arriba a Bali cada dia. Al ritme que van acabaran destruint el que la gent ve a buscar, estant transformant el paradís en Benidorm, de mica en mica. Abans d'ahir les onades eren molt bones, però ahir feia massa vent, la marea era massa alta... més ganes encara d'arribar a les Mentawais.

En German i la Nuria al Fruit Market
Així que avui, després de fer el sopar de comiat ahir, en German, l'Albert, l'Ana i jo hem agafat un taxi i cap a l'aeroport. A les 5 del matí, quina mandror! I ara mateix, tal com fa un any amb en German i en Jonatan, som a l'executive lounge de l'aeroport de Jakarta inflant-nos a menjar en previsió de la gana que passarem a les illes. Avui dormirem a Padang, i demà ferri de dotze hores fins a Siberut i una barca ridícula que ens portarà fins a nyang nyang, l'illa on ens esperen en Jonatan, en Kezza, en Toni (un mallorqui) i, esperem, les millors onades de la nostra vida...

dijous, 24 de maig de 2012

Tornant a Indo


Ens acostem a l'aeroport de Barcelona amb el meu germà. Davant nostre un gran cartell: a la dreta la T1, a l'esquerra la T2...
  • Merda, Marc, mira el bitllet a veure d'on surt l'avió!
  • No hi posa res de res
  • Merda, doncs mira a internet des de quina terminal opera KLM al Prat!
  • Mmmmmm... Doncs aqui diu que operen a la T1 i a la T2.
  • Merda...
Suposant que un vol a Jakarta no deu sortir del mateix lloc que els vuelings a Granada, anem cap a la T1, i la clavem. Aparquem a fora la terminal sota l'atenta mirada dels mossos d'esquadra que no et deixen superar els dos minuts d'estacionament, carrego les últimes coses, deixo el mòbil... Ostia, deixar el mòbil! Arriben a enganxar aquesta merda de smartphones... tampoc em serviria de gaire quan estigui a les Mentawais, sense cobertura, ni wifi, ni electricitat, ni res de res... vaja, que fins i tot ens hem de portar el menjar!



Aqui és on anem, a les illes Mentawais, davant la costa de Sumatra. Se suposa que hi ha les millors onades del món, i hi ha un munt de vaixells carregats de surfistes que et porten d'onada en onada, dormint lluny de la costa i lluny dels mosquits, amb un cuiner que et fa el menjar que vols, amb cerveses fresques, amb connexió a internet per satèl·lit.... Però nosaltres hem triat la versió més perroflauta, que és anar per terra i estar dotze dies dormint acompanyats de mosquits amb malària i esmorzant cocos acabats de tallar i dinant, berenant i sopant arròs. I surfejant sense parar!

Em donen seient a finestreta. Bé! Fa un dia molt maco i segurament el paisatge valdrà la pena. I la veritat és que al·lucino, passem sobre Barcelona, Montserrat, el Pedraforca, el Cadí... un paisatge increïble, encara que jo em moro de ganes de sortir de terres catalanes. Passem Andorra, ja som a França... Acabo de sortir i ja trobo a faltar coses. A la noia més bonica del món, a donar-li suport moral pels exàmens... Per molt bé que m'ho passi, em faltarà ella. Sense ni adonar-me'n estem sobrevolant Paris, i al cap de poc Amsterdam. Aterrem, em toca canviar d'avió però no sé ni a quina hora surt. Tot just sortir de l'avió, però, un tio de KLM em mira el bitllet, m'indica on és la porta, i rient diu que està una mica lluny però que no pateixi, que tinc temps. Vaig caminant xino-xano i més que res per curiositat miro a quina hora em surt el vol. 20:55. a veure quina hora és... 20:30?!?!?!? miro un panell d'informació i veig que ja estan tancant la meva porta. Ostiaaa cagant llets cap a la F7. Miro un mapa de l'aeroport... vostè està aquí a un costat, zona F a l'altre. I això és l'aeroport de Schipol, que és una puta mole de gros! Començo a pensar que el tio de KLM m'acollonava quan deia “tens temps” i “una mica lluny”.

Efectivament, sento el meu nom per megafonia, per primer cop a la meva vida. Estic fent retardar un vol de 425 persones. Mooolt fort això de què un avió t'esperi, em pensava que a l'hora que tocava sortien i punt! Val a dir que el vol de Barcelona havia arribat amb retard, no era culpa meva. Encara que caminés lent.

I aquí estic, no sé quantes hores més tard a l'aeroport de Jakarta, havent dormit, vist una peli (Drive, boníssima!), un episodi de How I met your mother, un documental sobre el luxe a l'antiga Grècia, havent fet un curs online d'indonesi (si si, tenen això als avions! KLM molaaa), haver llegit mig llibre i haver menjat com una llima (he repetit a cada àpat! KLM molaaaa).

Aqui estic amb ganes de Mentawais. De moment, però, vaig cap a Bali a trobar en German, la Nuria, l'Ana i en Torrent, a fer unes cerveses a l'skygarden, a veure suc d'alvocat amb xocolata al mataram juice market i a surfejar la costa est, que diuen que està “on fire”. Amb molta alegria, de tornar a veure en Komang, de voltar amb moto pels carrerons de Kuta, de menjar un bon gado-gado. Estarem allà tres dies i després cap a Padang, a agafar els ferris. Però això ja és una altra història...