dilluns, 28 de maig de 2012

Padang

Aqui estem, esperant...

Albert Torrent, fent amics
Vam arribar ahir al matí a Padang, ciutat portuària de la deshabitada illa de Sumatra des d'on s'agafen els vaixells per anar als arxipèlags de Mentawai, Hinako, Nias, Telos... a l'aeroport ens esperava un noi amb un cartell on hi posava Brigitte: era per nosaltres. Qui és la Brigitte?

La Brigitte és la nostra fixer; és el contacte que s'encarrega de recollir-te a l'aeroport, acollir-te mentre no surti el ferri, dir-te quan surt (depèn del temps i de les marees!), comprar els bitllets, acompanyar-te a comprar les provisions que et faran falta a les illes i finalment portar-te al ferri. Cal un fixer a Padang i un altre a Siberut, que és on et deixa el ferri. El fixer de Siberut et recull al ferri, et porta a la policia a registrar-te i després t'acompanya a un poblet de pescadors que és on pots trobar algú que et porti amb llanxa fins a la illa on has d'anar, en el nostre cas Nyang Nyang. La policia et registra qui ets i on vas, ja que hi ha més de setanta illes al voltant de Siberut, i el govern vol saber on ets.

venen caca mòbil pels carrers de padang?

L'edifici del govern regional

Tot a punt, tot molt bé excepte que vam arribar ahir al mati i resulta que el ferri surt avui a les 11 de la nit! podíem haver dormit a Bali una nit més, podíem haver anat a la singlefin party, que és una festa que feien ahir a l'hotel d'Uluwatu (guapíssima es veu), podíem haver surfejat ahir i avui... i enlloc d'això estem esperant a Padang, que és una ciutat que no té absolutament res a destacar, on hi fa una calor tropical digna del seu nom, i on se'ns estan menjant els mosquits de mala manera. Tenim unes ganes bestials d'agafar el ferri i anar a trobar en Jonatan, en Kezza i en Toni, que ni tan sols saben que hi anem. I a surfejar, finalment...

PD a Mentawais ni internet ni telèfon, només malària. El proper escrit del blog serà d'aqui a dotze o trezte dies, i serà llarg!