dilluns, 30 de juny de 2008

L'aiguat d'Olot

Algú ha vist el telenotícies de TV3? al final, quan avancen el temps, ha sortit el menda lerenda fent un esgotament d'aigua (o sigui treure aigua) en un pàrquing de la capital garrotxina. Parlaven de l'aiguat que ha caigut a Olot aquesta tarda: 48 litres per metre quadrat en una hora mes o menys. s'han inundat els llocs típics (segona visita en un mes): alberg malagrida i l'avinguda reis catòlics, garatge de can Jordi Batlle (gran bomber i millor membre de la PINYA) inclòs. Si algú es pregunta què és la PINYA, el proper dia ho explico...
Mentre estàvem allà hi ha hagut un accident, típic de la llei de murphy, i no hi hem pogut anar. per sort no ha passat res! a veure aquesta nit com es presenta. Demà força a tope: a les 8 exàmen d'ADR on ni tan sols sé si estic apuntat per històries de l'autoescola, sortint cap a figueres a recollir a quatre animals i gas cap a les landes!! i amb càmera submarina! El proper escrit, a més d'explicar amb pèls i senyals què és la PINYA, també penjaré fotos de mascles bombers surfistes estarrossats a la platja. jo no eh, vull dir homes de veritat (a veure si puja l'audiència del bloc...)
Bon estiu a tots, que ja ha arribat el juliol!!

Alegries i Misèries

Alegries: demà marxo a les landes amb una previsió d'onades que difícilment podria ser millor en un mes de juliol. si tot va bé podem tenir sessions èpiques, a més immortalitzades per la càmera aquàtica que espero que l'Albert Torrent em deixi jejeje....


Misèries: m'hauré d'estar uns mesos sense mirar la tele perquè no pararan de bombardejar amb la selecció espanyola. Fa vergonya. Per una puta victòria d'un partit de futbol s'han encès uns amors patris que fan bastanta vergonya de veure. I a sobre, ara no hi ha crisi, no s'arriba a final de mes però és igual perque la roja és campiona d'europa. Felicitats amb els qui s'identifiquen amb espanya; a mi és una idea que em fa bastant de fàstic, i més quan veus el tipus de gent que ho celebra i com ho celebra, vestits de toreros i folclòriques. Ostia, cada dia em torno més i més independentista. fa temps m'havien dit "quan viatgis et passarà la tonteria aquesta de l'independentisme", i "quan et facis gran canviaràs d'opinió"... he viatjat i m'he fet gran i cada dia em fa més fàstic ser espanyol.
Això és l'espanya moderna del Segle XXI!?!? Jo aqui no hi vull viure.











quin personal. els vestits de toreros i folclòriques no els he trobat per internet però juro que els vaig veure per A3. cardava angúnia de veure.

dissabte, 28 de juny de 2008

dos dies!!

siiiiiiii finalment!! després d'un mes de sequera surfera (última sessió el 27 de maig) finalment hi ha previsió! encara que una mica lluny, a l'atlàntic. dónen entre 1'5 i 2 metres per tota la setmana que ve, amb un bon periode i bon temps. marxem de l'1 al 5, són pocs dies però uns quants hem de treballar, el dia 6 tenim o reforç o guàrdia. Però amb una mica de sort ja en farem prou, si podem disfrutar dels tubs i les parets que acostuma a regalar un swell d'aquestes característiques. a més, el nivell està alt després d'aquesta bona primavera, i hi ha moltes ganes de trobar-se cara a cara amb alguna d'aquestes onades que t'apreten, et fan volar i no s'acaben, i et fan tornar a casa amb un somriure que dura una setmana.

La comitiva al final sembla que serem Jaume font & Fernando, Albert Santamaria & Claudi, i potser en Xevi Palomeres & algú més. A uns quants més els hem perdut pel camí: Albert Torrent, Carlitus i l'Anna Massot que ha fugit a suissa! us trobarem a faltar, però s'oblidarà ràpid perquè pinta mooooolt canyero!! primera parada Hossegor i les landes, però si es gira vent potser ens arribem fins a Cantàbria.

Aqui van un parell de mostres del que esperem trobar, totes dos són de la Gravière, a Hossegor!

Ja fa un mes...


Avui fa exactament un mes que vaig fer la meva última guàrdia a Granollers. Trobo molt a faltar aquell parc. Bé, no el parc, sinó allò que implica: companys (que ja són amics), moltes sortides, un lloc nou... trobo a faltar la sensació de ser un putu novato que està aprenent coses constantment, trobo a faltar els macarrons amb carn de cavall d'en Joan Ramon, trobo a faltar entrar a fàbriques plenes de fum i foc, fins i tot trobo a faltar que em depilin a la força o que em llençin el pou!
I no és que a Olot estigui malament, al contrari. Estic al costat de casa i també fa gràcia treballar en una zona que et coneixes de tota la vida. Els GRAE són uns cracks i m'ho passo de conya amb ells, i ara que ha començat la campanya forestal tinc en Masmi que em fa companyia durant les guàrdies d'estiu a Cabanelles. però es fa molt dur quan et truquen els antics companys i t'expliquen que no paren, que si vivendes, que si accidents, que si indústries a lo bèstia... sobretot quan tens vint-i-cinc anys (mira, com tv3!) i el que tens són ganes de veure sang, foc i fetge. No és que m'agradi que passin coses que acostumen a ser molt desagradables per a qui les pateix; acostuma a ser una putada, però passen i prefereixo estar allà donant un cop de mà.
Fent de bomber, que és del què es tracta!!

divendres, 27 de juny de 2008

he cardat un blog!

Ja feia temps que en tenia ganes però faltava el moment per fer-ho. Ara és bastant senzill, diguem que la feina de bomber a Olot no és precisament estressant. Avui ha estat l'excepció, una tamborinada de matinada ha fet caure bastants arbres i hem passat la nit amunt i avall per la Garrotxa, motoserra a la mà i anar tallant!
Tinc el contacte bastant perdut amb molta gent, i espero que això sigui una manera de fer-vos sentir una mica més a prop meu.
Amb carinyo!!
Edu