dissabte, 28 de juny de 2008

Ja fa un mes...


Avui fa exactament un mes que vaig fer la meva última guàrdia a Granollers. Trobo molt a faltar aquell parc. Bé, no el parc, sinó allò que implica: companys (que ja són amics), moltes sortides, un lloc nou... trobo a faltar la sensació de ser un putu novato que està aprenent coses constantment, trobo a faltar els macarrons amb carn de cavall d'en Joan Ramon, trobo a faltar entrar a fàbriques plenes de fum i foc, fins i tot trobo a faltar que em depilin a la força o que em llençin el pou!
I no és que a Olot estigui malament, al contrari. Estic al costat de casa i també fa gràcia treballar en una zona que et coneixes de tota la vida. Els GRAE són uns cracks i m'ho passo de conya amb ells, i ara que ha començat la campanya forestal tinc en Masmi que em fa companyia durant les guàrdies d'estiu a Cabanelles. però es fa molt dur quan et truquen els antics companys i t'expliquen que no paren, que si vivendes, que si accidents, que si indústries a lo bèstia... sobretot quan tens vint-i-cinc anys (mira, com tv3!) i el que tens són ganes de veure sang, foc i fetge. No és que m'agradi que passin coses que acostumen a ser molt desagradables per a qui les pateix; acostuma a ser una putada, però passen i prefereixo estar allà donant un cop de mà.
Fent de bomber, que és del què es tracta!!