diumenge, 31 d’agost del 2008

Com detonar una bomba

No, no és cap manual per membres d'al-Qaeda! és el què li vaig demanar ahir al membre dels artificiers dels Mossos d'Esquadra mentre ens amagàvem darrera un mur.
Al matí ens truquen que tres bombers agafem un camió i anem cap a Ogassa, al Ripollès, que hi ha els artificiers que volen fer explotar una bomba. Jo m'hi apunto ràpid, no passa cada dia que puguis fer rebentar coses així! Anem pujant i després de passar quatre cops per Ogassa amunt i avall acabem trobant els mossos que ens porten fins a una pedrera abandonada. Allà ens esperen els artificiers no amb una, ni dues, sinó tres bombes de la guerra civil que havien trobat sense explotar. A part de nosaltres també hi havia una ambulància, per si algo no acaba d'anar bé... ens expliquen el què faran , que és detonar la bomba amb un explosiu plàstic. aquest l'activen amb una metxa elèctrica, gairebé igual que els detonadors de les películes! Nosaltres de fet només hi anàvem per si alguna cosa s'incendiava més del compte (com ara el bosc).
Van per detonar la primera bomba i primer problema: el detonador no funciona. com que ve a ser una senyal elèctrica, agafem la bateria d'un patrol i li foten els cables directes: PATAPUUUUUM! bastant més que un petard. Bastant més... Fan igual amb la segona i la tercera, que se suposava que eren les petites però que exploten molt més fort. És per la carcassa, m'explica l'artificier, perquè és més gruixuda.

Fem la revisió final: res de foc, un bon cràter, una nova experiència i coneixements en detonadors i explosius. Cada dia s'aprenen coses noves!

dilluns, 25 d’agost del 2008

Avui no parem


Fer de bomber et depara aquestes sorpreses que es riuen de l'estadística i del sentit comú. Portàvem un mes sense sortir, i vull dir literalment sense sortir a cap sinistre, ni falses alarmes. Aquest matí he sortit a comandes amb el vehicle lleuger, però no sé perquè avui no tenia ganes d'anar a fer els quatre encàrrecs que tocaven. Just quan tornava cap al parc sento per l'emissora que envien Olot als túnels de Castellfollit, que es crema un cotxe. Ostia, això si que és un bon pollastre! l'incendi al túnel del montblanc va començar d'una manera semblant. Aixi que men vaig gas avall cap al parc, on enganxo just que surten els camions. Merda, si estic de primer bomber jo! al parc no m'hi quedo. Agafo l'equip i els segueixo. Arribant als túnels ens hem trobat que només era una averia, una mica de fum i prou. Tornem al parc. Tot just havent dinat, tornen a trucar: foc a la central hidroelèctrica d'Argelaguer: primera notícia de que hi ha una central hidroelèctrica a Argelaguer. Convençut de què era un error de control central, anem cap allà i trobem una columna bastant grossa. En arribar hem vist que cremava tota la brutícia que una màquina treia del filtre del canal principal. Perquè efectivament hi ha una central hidroelèctrica a Argelaguer! després d'avergonyir-me de ser garrotxí i no saber això he començat a tirar línia amb els companys. La màquina també cremava, però no anava enlloc. Quan ha arribat el camió de Cabanelles els han deixat a ells allà, i just estàvem recollint nosaltres quan ens avisen d'un paleta atrapat en un esfondrament al mig d'Olot! Casi que no ens ho crèiem, tres sortides en un dia. També és mala llet, pobre home, que ens enganxi a Argelaguer just el moment que es fa mal! hem pujat a tall de boig i hem arribat a treure'l. Estava bé, res molt greu excepte uns quants ossos trencats. I uns mil curiosos allà parats mirant-s'ho. També ho entenc, tres camions de bombers, dues ambulàncies i un helicopter fan picar la curiositat a qualsevol!
De tornada a parc hem entrenat una mica que també va be. A veure que ens espera aquesta nit!


















Al matí, entre sortida i sortida, ens ha donat temps de fer una pràctica d'orientació sense visibilitat (amb les màscares tapades) seguint una corda per la cotxera amb diferents "obstacles" com ara una piscina d'espuma. L'hem preparat l'Hector i jo, i ens ho hem currat. El proper dia ens toca pringar a nosaltres!!

Festes de Sant Privat!!


Cada festa de poble té alguna cosa que la fa única. La Pinya és com molt familiar i petita, Hostalets és una mica més punki, el Mallol multitudinària... però Sant Privat és alguna cosa més. Potser és per la fesomia del poble, tot tancat, com un recinte natural. Potser és pel paisatge, pel salt de Sallent i el Puigsacalm dominant des de dalt. Potser és perquè cada any ha coincidit la visita d'amics australians (els reis de la festa) amb aquest cap de setmana. Potser és perquè és de les que hi va més gent. No ho sé, potser és tot plegat.
Aquest dissabte, a més vam poder sopar a can Bili (més conegut com villa Chacón, per les ajudes ministerials) que està a 200 metres de la festa. Va ser un sopar de luxe, amb vi que no era de garrafa o don simon sinó que valia més de 2 euros, i tot de platets per anar picant. Jo venia cansat del pais basc però amb moltes ganes de festa, tot i que no va ser un desmadre com la festa de la Pinya. Bàsicament perquè els més radicals no hi eren, i els que hi havia portaven regulador, o sigui que anaven amb la xicota. De totes maneres vam tancar la festa, ens ho vam passar la mar de be escoltant DJ Canadell (que potser no agrada a tothom però sempre t'enganxa unes quantes cançons que et molin, t'agradi el què t'agradi) i vam coneixer gent, cosa que últimament m'està passant molt. Semblava que ja coneixia a tothom i des de fa un any em vaig trobant gent nova que no sabia ni que existien! és el que m'encanta de la Garrotxa: és familiar i et sembla que coneixes a tothom, però sempre s'amaguen sorpreses. I quan tornes de festa els mossos no són mai a la carretera de Riudaura. M'encanta viure aqui.





Aquestes fotos les va fer el 2006 el germà d'un amic australià, en Tom Dwyer, que va venir a descobrir la "Catalunya Real" (que per desgràcia del PSOE no és la dels barris de l'hospitalet). Ell, igual que tots els australians que han passat per aqui, van marxar emocionats d'haver estat en una de les millors festes que havien vist mai. No trobes a gaires més llocs del món una festa organitzada pels veins, amb gent de totes les edats, sense segurates i amb un bon rotllo acollonant. I que duri fins les 9 del mati. I amb beure barato. I que es faci enmig d'un poble on tots els edificis tenen més de 300 anys! això potser és el que els tenia més alucinats. Allà, que un tros de fusta de 100 anys és un monument nacional...

Surfari al Cantàbric 2a part

L'endemà ens despertem ben d'hora i cap a l'aigua. El mar està tranquil, no fa vent, llàstima que les onades són més petites! Això la Marta ho agraeix... de totes maneres al matí aguanta el tamany. Parada a mig matí per esmorzar de valent i tornar-hi. Per cert que fem una dieta digna de Michael Phelps: no sé si 12.000 calories però segur que s'hi acosta! A la tarda baixa el tamany i puja el vent, però encara agafem bones onades. A les set parem perquè hem quedat amb en Marc Batlle, que està vivint a Azkoitia. El tio va anar a fer un master ara ja fa uns anys i s'ha quedat treballant a l'equip de competició Epsilon Euskadi. Corren les World Series i aquest any han fet un prototip per córrer a les 24 hores de LeMans! Feina dura pels llargs viatges recorrent els circuits europeus, ens explica mentre endrapem un txuletón de quilo. Si algo fan bé els bascos és la carn, espectaculà!! ben tips i borratxos ens acomiadem, i nosaltres fem quilòmetres cap a frança altre cop per dormir a Hossegor. Un amic d'en Marc que fa surf ens ha explicat que hi havia unes onades bestials, però la cosa es desmonta l'endemà al matí.... plou, fa un vent onshore molt fort i no hi ha casi onades. Passem el dia fent el ronso i ens hi posem un parell de cops, i no resulta tant malament, alguna cosa surt!! Al vespre ens fan fora del parquing on volíem dormir (davant de la platja) i anem a acampar ilegalment en un carreró d'Hossegor. L'endemà a les 8 tornar-hi!! era ja l'últim dia i ens haviem plantejat marxar cap a catalunya la nit anterior. Per sorpresa, aquell matí ens desperta sense vent i amb onades netes, el millor comiat del cantàbric! la nota negativa és que vaig perdre la càmera d'en Torrent. És resistent a l'aigua i ens la vam endur cada dia per fer fotos des de dins. i vaig i la perdo l'últim dia, amb totes les fotos que haviem fet... Sembla que Hossegor estigui maleït per mi; l'últim cop ens van robar, aquest cop perdo una càmera de 300 euros...

dimecres, 20 d’agost del 2008

Primer dia! surfs' up!

7 del mati: surto de guàrdia puntual per sorpresa dels meus companys, que no m'havien vist mai aixecant-me abans de les 10. Arribo a figueres i ens trobem amb l'Albert Torrent, en Xevi Palomeras i la Marta Gené. Carreguem trastos a la furgo i ràpid cap al pais basc!! Com que les previs pintaven molt de tamany hem anat directe a Guéthary, on hi ha un parell de pics guapos que aguanten tamany. No estava tan gros, feia sol i no hi havia gaire gent o sigui que hem anat de cap a l'aigua: un pic d'esquerres que resulta que trencava sobre les pedres!! una mica perillós però una onada molt guapa. Quant el fred ens ha vençut hem anat cap a Zarautz, on hem passat la tarda amb unes sèries bastant més grosses que les de Guéthary! molta aigua (sobretot la Marta pobreta), moltes revolcades i unes quantes bones dretes. Per acabar el dia un plat de raviolis, molta cervesa i connexió gratis a internet per cortesia dels veins del carrer on estem aparcats!!






















Aqui una mostra del tradicional retoc del mobiliari urbà que cal fer abans d'anar a dormir. A l'esquerra, el lluym verd del semàfor que ens podria fer nosa per dormir (el vermell el tapa l'arbe) i a la dreta el llum "retocat" amb cinta aillant, la gran amiga del surfista.

dimarts, 19 d’agost del 2008

canícula en calma

Des de fa unes setmanes que la ciutat d'Olot sembla una ciutat fantasma. Des del punt de vista dels bombers vull dir. No hi passa res. Res de res. Això sumat a què aquest estiu no hi ha focs forestals dóna per resultat unes guàrdies bastant tedioses. Ens dediquem a fer pràctiques i entrenar, coses que sempre fan falta, però ja he perdut el neguit aquell d'esperar sentir el telèfon i sortir corrent. Tenim una autèntica sequera de sortides!
Els del GRAE (els especialistes en rescats de muntanya), en canvi, no paren. Excursionistes perduts, ferits, escaladors despistats, barranquistes intrèpids... cada dia tenen una cosa o altra.
Per esbargir-me una mica d'aquest panorama desolador, res millor que una escapada al cantàbric a carregar piles surferes! sortim demà el mati amb en xevi palomeras, la seva xicota i en torrent, i ens espera una previsió ESPECTACULÀ! 3 metres demà baixant fins a un i mig dissabte, amb períodes alts i molt poc vent. Ou ieaaaaaaaaaaaaaa!!!L'únic problema serà potser la gran quantitat de surferus que ara mateix hi ha al cantàbric: tots els d'allà+guiris+catalans. Però mentres poguem agafar alguna cosa jo ja estaré content, que ja toca. Massa sequera d'onades, que aquesta si que és una putada!

dissabte, 9 d’agost del 2008

Preparant el viatge!


Algun cop m'han demanat com em vaig plantejar per exemple marxar a Austràlia. Que si no fa por perquè és molt de temps, que si em vaig informar del pais, que si em vaig mirar altres llocs abans de decidir-me.. doncs va anar una mica com m'està passant ara.
Fa uns dies em va passar pel cap anar a fer surf a centreamèrica. Primer pensava Costa Rica, després Ecuador, després Panama, més tard Nicaragua... sense pensar-m'ho gaire vaig anar a una agència de viatges d'Olot i els vaig demanar el bitllet més barat per anar a centreamèrica. M'és ben igual a on, i com més escales millor. Mirant i rebuscant, de cop, amb un somriure als llavis, el de l'agència (el germà de'n bayo) em diu
- ostia tu, acollonant. Llàstima que fas molta volta.
- què vol dir molta volta? -li demano
- has de parar a Filadèlfia (Estats Units), Charlotte (també USA) i aterres a San José de Costa Rica. i de tornada lo mateix més Madrid. Però et surt rebentat de preu!!
Així que sense haver-m'ho plantejat també visitaré els Estats Units. Parada de quatre dies a Filadèlfia i un a Charlotte. Temps per visitar Nova York i Washington, que en tinc ganes. I de tornada parada d'un dia amb un objectiu: rebentar-me tot el sou fent compres als USA!! i pel mig dos mesos a centreamèrica, temps de sobres per trobar el pais amb les millors onades.
Encara no sé si podré agafar tots els dies de festa. Ho hauré d'aconseguir per pebrots perquè el bitllet ja no el puc canviar (ni anular ni res de res, tarifa barata però xunga). Tampoc sé com m'ho faré amb l'universitat, perquè són dos mesos i pico sense classes... Tampoc sé res del Panamà. Ni de Costa Rica. Ni de Nicaragua. I tampoc sé si hi vaig sol o acompanyat.

Només sé que me'n vaig de viatge!

ADR

Ja soc posseidor del carnet ADR!! per a qui no sàpiga de què va, que suposo que és la major part de la humanitat, aquest carnet és el que t'habilita per a portar mercaderies perilloses per carretera. Hi ha vàries especialitats: cisternes, explosius i radioactius. Jo m'he examinat de cisternes, o sigui que ara per exemple podria conduir un trailer carregat de querosè, acid clorhídric i coses per l'estil. Si algú es pregunta per a què serveix aquest carnet a un bomber, la resposta és fàcil. No serveix per portar res perillós ni perquè ens apugin el sou, sinó que et dóna punts per als concursos de trasllat. Jo ara estic al parc d'Olot, però m'agradaria anar a treballar en un parc gros on hi hagi feina de veritat. Com que casi tothom vol el mateix, és dificil agafar plaça en un parc d'aquests benparits, i com més punts tens millor. Propers objectius: conseller de matèries perilloses i nivell D de català!!

dijous, 7 d’agost del 2008

Una nit amb Emir Kusturica



Ahir a la nit vam quedar per anar al cine. Primer un kebab amb uns quants amics, però a l’hora d’anar a veure la peli tothom es va arrugar menys en Bayo. Així que com a bona parella ens en vam anar al cine jo i ell. Arribem i començem a mirar què fan de bo. Ostia no fan res!! Ens ho mirem més be: expedient X? Vaja, resulta que no és porno com ens pensàvem. Descartada. La momia: sona a bodrio dels de veritat.. I aquesta que diu Prométeme?? Mira, és de l’Emir Kusturica! És un cinema que t’ha d’agradar perquè no deixa de ser especial, i la música és espectacular. Va doncs, decidim entrar a veure-la. Els primers vint minuts fan pensar que la peli és molt cutre. Però la història es va animant amb tocs de drama, humor, surrealisme i crítica social a la sèrbia d’avui. Paisatges curiosos, personatges excèntrics i una trama esbojarrada que t’acaba encantant. Quan sortim, amb un somriure a la cara, és com si haguéssim despertat d’un somni. Amb banda sonora balcànica, es clar!

divendres, 1 d’agost del 2008

sopar comunitari!!

Estem instaurant amb èxit el dinar i sopar comunitari al parc de bombers d'Olot!! l'altre dia orada al forn i amanida tebia de mango, alvocat i formatge de cabra. Avui dinar a carrec del servei perquè erem fora, però per sopar ens hem currat: arròs a la cubana amb carn de vedella, ous ferrats de les gallines de casa, salsa de pebrot, plàtan mascle fregit i rossinyols. I per postre gelatina de llimona!! ESPECTACULÀ!

Recerca al Comanegra

Avui al matí els companys que sortien de guàrdia ens explicaven que ahir van anar a buscar dos boletaires al comanegra, i que no els havien trobat. Al cap d'un moment ens truca central i ens diu que els GRAE han d'anar cap allà. I al cap d'una estona truquen de nou per dir-nos que vénen a buscar un dels bombers per anar a la recerca. M'ofereixo voluntari (em moro de ganes de donar un cop de mà en una zona que em conec), esmorzo de pressa i marxem cap a Rocabruna. Ens fan anar fins a les basses de Monars, al peu del comanegra, on han muntat el punt de trànsit. Allà trobem mossos, comandaments, bombers i la família. Eren dos boletaires amb experiència. Ostia quina mala espina que fa això... L'helicopter ens ha pujat cap a la carena i allà hem començat a pentinar la zona. Amunt, avall, amunt altre cop... Fins que els hem trobat. Per desgràcia era el que pensavem..
No sempre la feina de bomber és agraida. I a vegades es passen mals trangols. Un dels pitjors és veure la tristesa a la cara dels familiars quan passen desgràcies així.






Et sents impotent per no poder canviar-ho, ni haver-ho pogut evitar. Però també et sents útil per haver alleujat una mica la incertesa i el patiment de la família.
Si tot fos tan fàcil com apagar foc...