divendres, 1 d’agost de 2008

Recerca al Comanegra

Avui al matí els companys que sortien de guàrdia ens explicaven que ahir van anar a buscar dos boletaires al comanegra, i que no els havien trobat. Al cap d'un moment ens truca central i ens diu que els GRAE han d'anar cap allà. I al cap d'una estona truquen de nou per dir-nos que vénen a buscar un dels bombers per anar a la recerca. M'ofereixo voluntari (em moro de ganes de donar un cop de mà en una zona que em conec), esmorzo de pressa i marxem cap a Rocabruna. Ens fan anar fins a les basses de Monars, al peu del comanegra, on han muntat el punt de trànsit. Allà trobem mossos, comandaments, bombers i la família. Eren dos boletaires amb experiència. Ostia quina mala espina que fa això... L'helicopter ens ha pujat cap a la carena i allà hem començat a pentinar la zona. Amunt, avall, amunt altre cop... Fins que els hem trobat. Per desgràcia era el que pensavem..
No sempre la feina de bomber és agraida. I a vegades es passen mals trangols. Un dels pitjors és veure la tristesa a la cara dels familiars quan passen desgràcies així.






Et sents impotent per no poder canviar-ho, ni haver-ho pogut evitar. Però també et sents útil per haver alleujat una mica la incertesa i el patiment de la família.
Si tot fos tan fàcil com apagar foc...