Comença l'entrenament!

Des de que ha començat l'any m'he posat en serio a entrenar pels jocs mundials de policies i bombers. D'això es tractava el calendari! no de sortir mig en boles perquè si, sinó de poder anar a Vancouver aquest agost a deixar el pavelló ben alt. Jo participo en vàries proves de natació, que és l'únic en què em veig capaç de fer alguna cosa que no sigui el ridícul. Les proves són els 50 metres lliures, esquena i papallona i els 100 lliures. I avui al parc anirem a córrer amb en Moi i els GRAE, a curtir-nos.
Hi anirem cansats ja que hem fet una actuació estelar. Ens han trucat al matí que hi havia uns cables al mig del carrer al costat del camp de futbol de Bianya, i hem anat cap allà un camió i l'autoescala. Pensant que serien com a mínim cables d'alta tensió fent espurnes i sembrant el pànic entre la població, resulta que eren quatre cables de telèfon tirats a terra. Hem fet el que hem pogut i ho hem deixat tot una mica endreçat, i altre cop cap al parc. A les 12 esperem la televisió per fer la roda de premsa sobre el sinistre, i a en Moi li donaran la creu de Sant Jordi al valor, per la seva actuació heroica. Es conya.
Mentre estava escrivint aquestes paraules hem tingut una altra sortida heroica, aquest cop si que era un cable d'electricitat, però ja hi havia els operaris de la companyia, o sigui que res. Uns dies tant i altres tant poc!

Una mica d'acció

Ja feia dies que no escrivia! Aquestes festes de nadal han passat depressa, entre vendre calendaris pels puestus i treure palades de neu per olot, sempre vestit de bomber. I bé, esquiar dos dies, que no tot és feina! Vam estar a la Masella amb dos de la meva promoció i en Sei, horroritzat en veure que anavem a esmorzar de restaurant. Això de cobrar cada mes fa que et canviin els hàbits... tot i que ell també cobra cada mes, i segur que més que jo!

I avui altre cop de guàrdia, sense molts incidents excepte una fuita en una bombona d'oxigen a l'escola d'art d'Olot. Ha estat distret perquè al principi semblava greu i tot, pensàvem que la fuga podia ser d'acetilè, i això si que hagues estat un bon merder. L'acetilè té la curiosa propietat de ser extremadament inflamable i explosiu. De fet, és tan inestable que a les bombones es fa servir diluit en acetona, ja que si no es descompon en una reacció exotèrmica i acaba explotant de mala manera. Però tot i diluit en acetona, la bombona porta una estructura porosa al seu interior per evitar que hi hagi massa molècules d'acetilè juntes, ja que tot i diluit també podria explotar. Un gas maco, eh?

A part d'això i d'una falsa alarma de foc vivenda a Castellfollit de moment no ha passat res més.
El que si que ha passat és algo que no m'esperava: S'han venut TOTS els calendaris, i n'hi havia 10.000 que aviat esta dit. Vam fer l'última jornada de venda al carrer el dia 3 de gener, i ja està. Volíem quedar per reis però es que no ens en quedava cap, es molt fort! bé, a mi m'en queden uns cinquanta, si algú en vol ja ho sap. I per començar bé l'any, una foto del gener!

Bon any nou!