divendres, 17 de juny del 2011

Peripècies aeroportuàries

Qatar, 4:30 de la matinada. 
Temperatura: 31º. El rato més fresc del dia...

Finalment tinc una estona de descans, els últims dos dies han estat intensos... 

Arribem ahir a Bali i apa, a barallar-nos amb els taxistes per trobar un taxi barat. Anàvem tres amb tres fundes de planxes, carregats com a burros, i els taxistes intenten clavar-te perquè no tens més opció que agafar un taxi. Ara, que nosaltres som molt més putes i el que vam fer va ser caminar fins a fora de l'aeroport i un cop allà agafar un taxi: quatre cops més barat! El tio que ens va parar, però, no tenia ni lloc a dins per les planxes ni cintes per lligar-les al sostre. Així que ens va tocar passejar-nos per Kuta amb els braços a fora la finestreta del cotxe aguantant les fundes perquè no patinessin del sostre, feia la seva gràcia. Fins i tot el xofer conduïa amb una mà, l'altra al sostre. Arribem a Komala indah on ja ens esperava en Komang. No sé si he parlat d'en Komang, és el nano que treballa a l'hotel i que ens lloga les motos, i es l'indonesi més legal i benparit que he conegut mai. I tothom diu lo mateix d'ell, és un crack! Agafem les motos que ja teníem a punt i ala, a fer mil encàrrecs: últimes compres, algun regalet, i a les 8 en punt a Komala indah altre cop, que havíem quedat per sopar. Però no un sopar d'arròs i pollastre, no... Vam anar a l'Havana Club, un restaurant guapíssim que hi ha al mateix carrer. Era l'últim dia i ens volíem acomiadar, i entre en German i jo vam convidar en Komang, la seva dona i els dos fills a sopar com uns senyors. També hi havia en Jonatan, en Dani de Zarautz, l'Ana i l'Anita, tot de gent que trobaré a faltar. Un àpat de la òstia, i després de festa. Alleycats, Skygarden, fins i tot al Bounty a riure un rato amb els australians borratxos. Bali és un puto circ!

I l'endemà surf a Airport left, amb l'aigua gelada, quin canvi amb Sumatra! A Bali i a les illes del sud, durant la temporada seca (sobretot juliol i agost) l'aigua es torna molt freda, i entre això i el vent que no para, acabes congelat, fa falta neoprè! Jo no vaig trigar gaire estona, no pel fred sinó perquè hi havia unes onades de merda i mil tios a l'aigua, Bali està impossible per surfejar tranquil.

I a la tarda les corredisses... Últimes compres i fer la maleta. Anava tant amb la calma que no vaig poder ni sopar, de seguida se'm van fer les 9!! així que carregat com una mula m'acomiado de tothom, agafo un taxi i cap a l'aeroport cagant llets. No anava gaire sobrat de temps, i quan arribo em pesen les dues maletes que embarcava... 40 quilos!!!! en puc portar 21. la mare que em va parir. Sobrecàrrec per excés de pes: 1.200 dòlars!!!!!!! La òstia amb vinagre, però si el bitllet era més barat!!! fent cara de terror i demanant pietat al del check-in, traient coses per intentar baixar pes... finalment trobo la manera: Portava quatre planxes de surf, i una (la que pesava més) és una merda de planxa, així que la trec i li dic al del check-in que si em rebaixa l'excés d'equipatge li regalo la planxa. El tio alucinant, em diu que als seus fills els hi encantaria, perfecte!!! total, que em fa unes martingales i finalment em queda un excés de pes "legal" de cinc quilos. Poca broma, que encara vaig haver de pagar 300 dòlars!!! Finalment se m'enduen les maletes (que pesen com uns morts, la veritat...) i pujo cap a la porta d'embarcament. Llavors em tocava tornar a pagar: 150.000 rupies per sortir del pais, i 200.000 rupies per overstay, ja que el visat se m'acabava el dia anterior. Portava els diners justos, i arribo a immigració per pagar i em diuen que no m'he passat d'un dia, que m'he passat de dos!! el tio ho conta davant meu i si, té raó, però mecagum l'olla no et deixen pagar amb targeta i jo no tinc tants diners! total, que he de marxar corrents fins a fora de l'aeroport, trobar un caixer, treure 200.000 rupies (que són 17 euros!) i passar altre cop tots els controls de seguretat. Finalment arribo a la porta... tot solucionat? nooooo! resulta que no havia emplenat la "departure card", una targeta on has d'escriure a on t'en vas, número de passaport i tota aquesta tonteria. L'avió a punt de marxar i jo corrent per l'aeroport buscant un boli. El trobo, empleno la targeta i finalment, si si, finalment puc embarcar!
torno una mica carregat
L'aventura no s'acaba aqui, perquè fem una parada a Singapur, i he de cobrar els impostos de la càmera que em vaig comprar l'altra vegada. I apa, a la una de la matinada fent una gimcama per l'aeroport de Changi intentant canviar rúpies indonèsies, trobant els que m'han de segellar la factura, després trobar el lloc on l'he de cobrar (en dòlars de Singapur), després tornar a canviar els dòlars a euros... Acabada l'epopeia tinc 25 euros més a la butxaca. Després del pal que m'han clavat amb l'excés de pes, no és que estigui gaire content....

Però si que estic content de tornar a casa. Aquí a Qatar el sol es va aixecant i ja queda menys per agafar l'últim avió, el QR067 a Barcelona. Fins ara!


PD a dia de 28 de juny de 2011 encara no m'han cobrat els 300 dòlars d'excés d'equipatge. Em sembla que el de l'aeroport de Bali que es va quedar la meva planxa s'ho va currar bastant.... visca Qatar Airways!!

dimecres, 15 de juny del 2011

Peixos míssil i més planxes partides

Aquests últims dies han estat d'aprofitar al màxim tot el dia a l'aigua. El cos ja comença a estar tocat, això de surfejar sis hores al dia acaba passant factura. Un d'aquests dies estava escoltant els consells d'un basc molt benparit sobre com entubar-se anant d'esquenes a la onada, i em vaig ananr animant. Hi havia poca aigua, marea molt baixa, i fent un dels tubs (el més bestia que he fet mai segur!) se'm va menjar la onada i em vaig fotre contra les roques. Les dues cames rascades, òstia al braç i al cap. Apa, un dia sense surfejar, però amb l'ajuda de la "chinese medicine", un ungüent que funciona de la òstia per rascades i talls, he pogut tornar a l'aigua!

A part d'òsties i talls no gaires més anècdotes, excepte la del peix míssil. Estàvem uns cinc o sis esperant onades al pic, tots mirant cap a l'horitzó, cadascú pensant en les seves coses... quan de cop veiem un peix saltar. Normalment es veuen peixos saltar, molts. Però normalment són peixos petits, i fan salts petits, fugint d'algun peix més gros que els persegueix sota l'aigua. El que vam veure, però, no tenia res de petit. Ni el salt ni el peix. El bitxo devia fer metre i mig de llarg, i gros, tipo tonyina (ningú el va saber identificar) i va fer un salt BESTIAL. Ningú dels que érem allà havia vist mai res semblant. Va sortir vertical de l'aigua, com un puto míssil, va arribar a uns quatre metres d'alçada, i va tornar a caure. Va estar un rato volant, com un puto míssil!! El més preocupant és que un peix així segurament estava fugint d'un peix més gros...

I fins ahir anar surfejant, fins que va arribar l'hora de marxar. Comiat de Krui, comiat de l'Ari (la propietaria de l'hotel, molt benparida), comiat d'en Kazaa, comiat del brazuca i ale, en German, en Jonatan i jo set hores de cotxe fins a Bandar Lampung. Altre cop amb el mateix conductor, molt i molt burro i molt mal conductor, però molt barat! Vam fer una parada al Kentucky fried chicken (que portàvem molt de temps menjant arròs i peix) i a bsucar un hotel davant de l'aeroport. Anem al que està just davant i resulta que estava ple, tot i que no es veia ningú per allà. Ostia que raro. Anem al següent, que està una mica més lluny, i també ple. Però que carai passa? que no ens hi volen per no ser musulmans o que? ja ens estàvem plantejant canviar de religió a canvi d'un llit i un ventilador quan vam trobar lloc al tercer hotel. Molt barat i una habitació guapíssima amb aire acondicionat! com pot ser? ho vam entendre quan vam veure el lavabo... suposo que era la part que feia baixar el preu, era bastant fastigós. Però total, només ens feia falta per dormir una mica, que l'endemà ja seriem a Bali!


I aqui estem avui, a l'aeroport de Jakarta. Hem sobreviscut a la nit dels mosquits assassins (una altra raó pel preu de l'habitació), a la caminada fins a l'aeroport esquivant camions, a un vol amb Sriwijaya (altre cop amb la revista de les models amb ferros i els alcorans!) i aqui estem a la suite executiva de l'aeroport de Jakarta on ens hem colat, bevent sucs i menjant pastissets de gratis jejeje...


I cap a Bali!

dijous, 9 de juny del 2011

Bananes, tempestes i planxes partides


L'esquerra a banana island, guapo el lloc!


Els dies a Krui continuen igual: surf, menjar i dormir. Després d'en German van arribar els dos cracks que faltaven, en Jonatan i en Kazaa, així que ja tornem a ser els de Sumbawa, amb l'única diferència que estem a uns mil quilòmetres més amunt. Falten en Dani i la Núria, però els hem substituit per un brasiler molt benparit que es diu Pitcho. ambé hem tingut per aqui un parell de Hawaiians, però pocs dies. Fa dos dies les onades eren bastant grans, Ujung Bocur (la onada de davant de l'hotel) no funcionava, el mar era massa gros, aixi que vam decidir llogar un cotxe amb xofer tots plegats perquè ens portés a descobrir algunes altres onades (cost per persona: 5 euros). Així que a les 5 del matí marxem nosaltres quatre, els dos hawaiians i el brazileiru cap al nord. Vam passar tot el dia fora, i la veritat vam enganxar molt bones sessions a Jimmy's i a Jenny's, una hora i mitja al nord. Molt bona sessió a Jenny's fins que parteixo la planxa. Amb el cap. Si si, difícil d'imaginar... venia una onada molt més gran que les altres (i per tant que trencava més enrere) i jo estava molt endins, així que ens posem a remar amb totes les forces però no arribo, faig l'ànec per passar per sota però la onada em trenca just al damunt amb un llavi que devia ser mooolt gros, perquè em rebenta a mi, jo rebento la planxa i quedo noquejat! com si em caiés a sobre un hipopòtam d'un tercer pis, lo mateix. Se m'acaba la sessió perquè tenia l'altra planxa a l'hotel, així que ben masegat i marejat de l'òstia surto cap a fora i apa, a fer fotos als altres mentre disfruten! Pel camí vam veure trencar una onada que semblava alucinant en una illa que hi ha davant la costa de Krui, que es diu Pulau Pisang (illa plàtan). El xofer ens va explicar que hi ha barques per anar allà, així que vam organitzar un altre viatge pel dia seguent!

I l'endemà al matí a les 4:30 marxàvem cap al "port" on agafar la barca. Diga-li port a quatre cases/barraques entre la carretera i la platja. Platja on per cert trencaven unes onades bastant grans, i ni una barca a la vista. El xofer ens diu que ha parlat amb els de la barca per telèfon, que viuen a l'illa i que en quinze minuts arriben. Quinze minuts indonesis, mes o menys una hora i mitja durant la qual tenim temps de mirar l'onada amb binocles i veure que és gegant, menjar arròs picant que ens preparen en una de les barraques i fer-nos fotos fent el tonto. Un dels hawaiians li pregunta al xofer que com es la barca, i ell li contesta que "gran".



No podem creure els nostres ulls. Arriba una barqueta tradicional de pescadors amb gent a sobre, i entremig d'unes onades de dos metres que inunden la barca un parell de cops, es foten a la platja embarrancats a la sorra encara no sé com. Perquè ens entenguem, la barca té mig metre d'ample, quatre de llarg i un dels quatre membres de la tripulació es dedica exclusivament a treure l'aigua que es va colant pels forats amb una paella.
en kazaa i el brazuca!
Doncs allà dins, els quatre de la tripulació i nosaltres set. Sort que hi ha poc tros fins a l'illa... Arribem i ens deixen a l'aigua, i la veritat es que la onada és grossa i moooolt heavy. El problema gros és que comença a bufar el vent de mar i ens arruina la sessió només començar. Merda, marxem a l'altra banda de l'illa, on hi ha una altra onada, a veure si està més bé, però la veritat és que tampoc té molt bona pinta. El lloc és alucinant, però! a l'illa hi ha com un poblet, i en aquest cantó de la platja hi ha un vaixell embarrancat, bastant espectacular. Amb la cua entre cames per la poca sort amb les onades però contents d'haver vist aquest lloc, tornem al continent (bueno, Sumatra és una illa...) on ens espera el xofer i apa, cap a Jenny's un altre cop, on el vent no afecta la onada i cauen uns torpedes més grossos que els d'ahir! La putada per mi és que havia deixat la planxa partida a arreglar, i només tenia l'altra. I l'altra és una planxa per onades petites i sense paret, lo oposat al què era Jenny's. Moltes òsties, un tub molt bruto i molt poc control de la planxa, però una tarda de surf divertida. Vam tornar a l'hotel que ja era fosc feia estona, havent passat abans a saquejar el supermercat local de Krui. Balanç dels dos dies d'expedició bastant bo: quatre planxes a reparar per òsties vàries, una partida, un dels hawaiians amb un escarpí perdut (i molta pell deixada als esculls) i gairebé tots amb rascades a braços, esquena i cames. Que bonic és el surf!

I avui ni un quilòmetre, que l'onada de davant de l'hotel torna a funcionar bé. Queden ja pocs dies i cal aprofitar tots els minuts a l'aigua, que a la tornada trobarem el mediterrani amb menys onades que el llac de banyoles. El dia 15 volem a Bali, i el dia 16 surto cap a casa... ganes de tornar, la feina, la familia, els amics i l'estiu a Catalunya, que no me'l perdria per res del món. Però trobaré a faltar despertar-me a les sis del matí, veure sortir el sol entre la jungla i sentir les onades trencant sobre els esculls plens de peixos i tortugues, tot a punt per un nou dia de surf, alegria, crema solar i òsties contra els esculls. M'en queden 8!!

Ujung bocur, a 20 metres del meu llit