Peixos míssil i més planxes partides

Aquests últims dies han estat d'aprofitar al màxim tot el dia a l'aigua. El cos ja comença a estar tocat, això de surfejar sis hores al dia acaba passant factura. Un d'aquests dies estava escoltant els consells d'un basc molt benparit sobre com entubar-se anant d'esquenes a la onada, i em vaig ananr animant. Hi havia poca aigua, marea molt baixa, i fent un dels tubs (el més bestia que he fet mai segur!) se'm va menjar la onada i em vaig fotre contra les roques. Les dues cames rascades, òstia al braç i al cap. Apa, un dia sense surfejar, però amb l'ajuda de la "chinese medicine", un ungüent que funciona de la òstia per rascades i talls, he pogut tornar a l'aigua!

A part d'òsties i talls no gaires més anècdotes, excepte la del peix míssil. Estàvem uns cinc o sis esperant onades al pic, tots mirant cap a l'horitzó, cadascú pensant en les seves coses... quan de cop veiem un peix saltar. Normalment es veuen peixos saltar, molts. Però normalment són peixos petits, i fan salts petits, fugint d'algun peix més gros que els persegueix sota l'aigua. El que vam veure, però, no tenia res de petit. Ni el salt ni el peix. El bitxo devia fer metre i mig de llarg, i gros, tipo tonyina (ningú el va saber identificar) i va fer un salt BESTIAL. Ningú dels que érem allà havia vist mai res semblant. Va sortir vertical de l'aigua, com un puto míssil, va arribar a uns quatre metres d'alçada, i va tornar a caure. Va estar un rato volant, com un puto míssil!! El més preocupant és que un peix així segurament estava fugint d'un peix més gros...

I fins ahir anar surfejant, fins que va arribar l'hora de marxar. Comiat de Krui, comiat de l'Ari (la propietaria de l'hotel, molt benparida), comiat d'en Kazaa, comiat del brazuca i ale, en German, en Jonatan i jo set hores de cotxe fins a Bandar Lampung. Altre cop amb el mateix conductor, molt i molt burro i molt mal conductor, però molt barat! Vam fer una parada al Kentucky fried chicken (que portàvem molt de temps menjant arròs i peix) i a bsucar un hotel davant de l'aeroport. Anem al que està just davant i resulta que estava ple, tot i que no es veia ningú per allà. Ostia que raro. Anem al següent, que està una mica més lluny, i també ple. Però que carai passa? que no ens hi volen per no ser musulmans o que? ja ens estàvem plantejant canviar de religió a canvi d'un llit i un ventilador quan vam trobar lloc al tercer hotel. Molt barat i una habitació guapíssima amb aire acondicionat! com pot ser? ho vam entendre quan vam veure el lavabo... suposo que era la part que feia baixar el preu, era bastant fastigós. Però total, només ens feia falta per dormir una mica, que l'endemà ja seriem a Bali!

I aqui estem avui, a l'aeroport de Jakarta. Hem sobreviscut a la nit dels mosquits assassins (una altra raó pel preu de l'habitació), a la caminada fins a l'aeroport esquivant camions, a un vol amb Sriwijaya (altre cop amb la revista de les models amb ferros i els alcorans!) i aqui estem a la suite executiva de l'aeroport de Jakarta on ens hem colat, bevent sucs i menjant pastissets de gratis jejeje...

I cap a Bali!