Bananes, tempestes i planxes partides

L'esquerra a banana island, guapo el lloc!

Els dies a Krui continuen igual: surf, menjar i dormir. Després d'en German van arribar els dos cracks que faltaven, en Jonatan i en Kazaa, així que ja tornem a ser els de Sumbawa, amb l'única diferència que estem a uns mil quilòmetres més amunt. Falten en Dani i la Núria, però els hem substituit per un brasiler molt benparit que es diu Pitcho. ambé hem tingut per aqui un parell de Hawaiians, però pocs dies. Fa dos dies les onades eren bastant grans, Ujung Bocur (la onada de davant de l'hotel) no funcionava, el mar era massa gros, aixi que vam decidir llogar un cotxe amb xofer tots plegats perquè ens portés a descobrir algunes altres onades (cost per persona: 5 euros). Així que a les 5 del matí marxem nosaltres quatre, els dos hawaiians i el brazileiru cap al nord. Vam passar tot el dia fora, i la veritat vam enganxar molt bones sessions a Jimmy's i a Jenny's, una hora i mitja al nord. Molt bona sessió a Jenny's fins que parteixo la planxa. Amb el cap. Si si, difícil d'imaginar... venia una onada molt més gran que les altres (i per tant que trencava més enrere) i jo estava molt endins, així que ens posem a remar amb totes les forces però no arribo, faig l'ànec per passar per sota però la onada em trenca just al damunt amb un llavi que devia ser mooolt gros, perquè em rebenta a mi, jo rebento la planxa i quedo noquejat! com si em caiés a sobre un hipopòtam d'un tercer pis, lo mateix. Se m'acaba la sessió perquè tenia l'altra planxa a l'hotel, així que ben masegat i marejat de l'òstia surto cap a fora i apa, a fer fotos als altres mentre disfruten! Pel camí vam veure trencar una onada que semblava alucinant en una illa que hi ha davant la costa de Krui, que es diu Pulau Pisang (illa plàtan). El xofer ens va explicar que hi ha barques per anar allà, així que vam organitzar un altre viatge pel dia seguent!

I l'endemà al matí a les 4:30 marxàvem cap al "port" on agafar la barca. Diga-li port a quatre cases/barraques entre la carretera i la platja. Platja on per cert trencaven unes onades bastant grans, i ni una barca a la vista. El xofer ens diu que ha parlat amb els de la barca per telèfon, que viuen a l'illa i que en quinze minuts arriben. Quinze minuts indonesis, mes o menys una hora i mitja durant la qual tenim temps de mirar l'onada amb binocles i veure que és gegant, menjar arròs picant que ens preparen en una de les barraques i fer-nos fotos fent el tonto. Un dels hawaiians li pregunta al xofer que com es la barca, i ell li contesta que "gran".

No podem creure els nostres ulls. Arriba una barqueta tradicional de pescadors amb gent a sobre, i entremig d'unes onades de dos metres que inunden la barca un parell de cops, es foten a la platja embarrancats a la sorra encara no sé com. Perquè ens entenguem, la barca té mig metre d'ample, quatre de llarg i un dels quatre membres de la tripulació es dedica exclusivament a treure l'aigua que es va colant pels forats amb una paella.

en kazaa i el brazuca!

Doncs allà dins, els quatre de la tripulació i nosaltres set. Sort que hi ha poc tros fins a l'illa... Arribem i ens deixen a l'aigua, i la veritat es que la onada és grossa i moooolt heavy. El problema gros és que comença a bufar el vent de mar i ens arruina la sessió només començar. Merda, marxem a l'altra banda de l'illa, on hi ha una altra onada, a veure si està més bé, però la veritat és que tampoc té molt bona pinta. El lloc és alucinant, però! a l'illa hi ha com un poblet, i en aquest cantó de la platja hi ha un vaixell embarrancat, bastant espectacular. Amb la cua entre cames per la poca sort amb les onades però contents d'haver vist aquest lloc, tornem al continent (bueno, Sumatra és una illa...) on ens espera el xofer i apa, cap a Jenny's un altre cop, on el vent no afecta la onada i cauen uns torpedes més grossos que els d'ahir! La putada per mi és que havia deixat la planxa partida a arreglar, i només tenia l'altra. I l'altra és una planxa per onades petites i sense paret, lo oposat al què era Jenny's. Moltes òsties, un tub molt bruto i molt poc control de la planxa, però una tarda de surf divertida. Vam tornar a l'hotel que ja era fosc feia estona, havent passat abans a saquejar el supermercat local de Krui. Balanç dels dos dies d'expedició bastant bo: quatre planxes a reparar per òsties vàries, una partida, un dels hawaiians amb un escarpí perdut (i molta pell deixada als esculls) i gairebé tots amb rascades a braços, esquena i cames. Que bonic és el surf!

I avui ni un quilòmetre, que l'onada de davant de l'hotel torna a funcionar bé. Queden ja pocs dies i cal aprofitar tots els minuts a l'aigua, que a la tornada trobarem el mediterrani amb menys onades que el llac de banyoles. El dia 15 volem a Bali, i el dia 16 surto cap a casa... ganes de tornar, la feina, la familia, els amics i l'estiu a Catalunya, que no me'l perdria per res del món. Però trobaré a faltar despertar-me a les sis del matí, veure sortir el sol entre la jungla i sentir les onades trencant sobre els esculls plens de peixos i tortugues, tot a punt per un nou dia de surf, alegria, crema solar i òsties contra els esculls. M'en queden 8!!

Ujung bocur, a 20 metres del meu llit