Les Gilis

Tot i que s'hauria de titular "Gili Trawangan", perquè no he vist les altres dues illes. Bé, les he vist perquè estan a 400 metres una de l'altra, però no hi he posat el peu.

Vaig sortir de Sumbawa dissabte a les 12 del migdia, havent surfejat al matí i havent vist que no hauria d'haver-ho fet, i que o anava a les gilis a pendre-m'ho amb calma o les ferides no se'm curarien mai. Jo i moto atravessant Sumbawa, bastant ràpid, ja que de dia pots veure els forats de la carretera; de nit no pots anar a més de 20 o 30! Arribo al ferri de lombok i apa, una hora i mitja de cafetera surant per les aigues de l'oceà índic, ple de gent aquest cop. Vaig conèixer dos tios molt benparits de Traliwang, que em van donar de menjar i tot. La seva mare els hi havia preparat uns dolços que fan amb coco i no sé què més (parlàvem amb indonesi, em falta vocabulari culinari) i era boníssim. Arribant a Lombok ja no pintava tant bé el viatge, ja que es veien uns núvols a l'horitzó bastant preocupants. Ostia no sé què passa però cada cop que atravesso Lombok, plou. Pensava arribar a Bang Sal, que és el port d'on s'agafen els ferris (barquetes, de fet!) a les Gilis, abans de la posta de sol, ja que en Kazaa m'havia dit que de nit no n'hi ha. No comptava, però, amb el trànsit bestial que hi ha a les carreteres de Lombok, sobretot a la tarda, i a què ben bé no sabia on era, això de Bang Sal. Molt puta jo. Més o menys sabia que queia cap al nord-oest, poca cosa més. Total, que enlloc d'agafar una carretera que hi va directe en vaig agafar una altra que passava per tota la costa. Maco, suposo, perquè ja era fosc i no hi veia tres dalt d'un burro. Anar fent per la costa i de cop, al mig del mar, vaig veure un merder de llums. O era un transatlàntic o era gili trawangan. I a pocs quilòmetres ja em vaig trobar el primer moll on hi ha els barcos per anar a les illes. Era de nit, no hi havia ni cristo i em demanaven mig milio de rupies per anar fins allà. Vaig pensar d'anar fins a Bang Sal a veure si per punyetera casualitat trobava algo més barat i vaig continuar amb la moto, quan de cop al seguent moll veig tres guiris a punt de pujar a una barca. Vaig parar de cop i cridant com un sonat els vaig demanar si podia anar amb ells. Eren dos anglesos i una mexicana que treballen junts a Singapur, i estaven aqui de vacances. En Tom, en Matt i la Marcela, molt bona gent, vam compartir la barca i tots super contents perquè ells, igual que jo, es pensaven que haurien de dormir a Bang Sal (que és potser el poble mes xungo d'indonèsia). Anàven igual de perduts que jo, o sigui que un cop arribats vam anar a buscar un lloc per dormir. No va costar gaire, tota l'illa són o bungalows per dormir o restaurants per menjar. Tampoc és que puguis donar moltes voltes, Gili Trawangan és plana i dónes la volta a l'illa en mitja hora xino xano, i és la més gran de les tres! Total, que vam agafar uns bungalows i ala, de festa, que tots ens en moriem de ganes. Resulta que ells havien portat rom de singapur, i ala, a buscar cocacoles i a fer barreges. El xasco ens el vam endur quan ens van explicar que els dies de festa són dilluns, dimecres i divendres, i avui era dissabte, merda! Però després ens van dir que aquests eren els dies grossos de festa, que de festa n'hi ha cada dia... i no s'equivocaven. Venia de gust una mica d'ambient després d'un mes a Sumbawa, jo i en Kazaa mirant qui feia el cap mes gros.

L'endemà al matí ressaca impressionant, suposo que el beure que venen aqui es força garrafon. I entre ressaques, festes, pendre el sol a la platja i menjar filets de tonyina hem anat passant els dies, que passen ràpid quan t'ho passes bé. La vida a les gili es més cara que a bali, però no gaire més, i igual de fàcil. Molt gent ve aqui per treure's els titols de submarinisme, ja que hi ha moltíssimes tortugues marines i és bastant maco, tot i que el corall estigui tot destrossat. Els pescadors locals es dedicaven a la pesca amb dinamita, encara que sembli una broma. També es pot fer una mica de surf, tot i que només hi ha una onada bona a l'illa de gili air. Típic lloc de turisme backpacker, coneixes un merder de gent que viatja durant un any, anant i venint de més o menys els mateixos llocs: bali, lombok, lembongan... qualsevol lloc menys sumbawa!

Estic escrivint això assentat davant de la platja, veient la posta de sol i pensant que per una banda em moro de ganes de tornar a sumbawa i surfejar les onades que demà arriben, però per altra em sap molt de greu marxar d'aqui ara que se m'ha despertat el cuc del viatger: aquella sensació de quan descobreixes llocs nous, coneixes gent nova... Aquests cinc dies aqui han estat molt bé, em vénen ganes d'agafar la maleta i anar a veure més coses. Però de moment el surf guanya, sobretot després que en German em truqués dient que havien tingut uns dies guapíssims, casi sense vent. A més, aviat tornaré a veure en Tom, en Matt i la Marcela, que m'han convidat a Singapur amb la santa sort que ja tenia el bitllet d'avió abans de conèixe'ls. He de sortir d'indonesia el dia 12 de maig per renovar el visat, i el lloc més barat a on volar era allà! Per cert, res a envejar a Ryanair: Airasia, la companyia aèrea de baix cost que et porta volant per tot àsia amb preus ridículs.

Total, que demà al matí ferris i moto cap a Sengkongkan altre cop, d'aqui poc Singapur i quan torni a indo el dia 16 cap a Sumatra, a explorar les selves de Krui (i sobretot surfejar les seves onades) Però abans, sessió a SuperSucks! i farem vídeo!