divendres, 2 d’abril de 2010

Encara a Playas

Això de playas m'esta agradant, i m'estic habituant a l'Ecuador. Tant que ja faig servir frases com "esta gaban el sanuiche de chancho del pana, del chichaque no doy fe pues". I es que la veritat es que això no és tant cutre com em semblava els primers dies. És una barreja entre ciutat ecuatoriana cutre i platja d'aro als anys 70, però sense turistes estrangers, només gent de Guayaquil. I cada cop la trobo més maca. La gent es super acollidora, com que sóc casi l'únic guiri (hi ha dos americans a part de mi) la gent em tracta super be, i gens pesats, al contrari. T'assentes a sopar en un restaurantillo i al cap de mitja hora estas arreglant el món amb algú, ja sigui els del restaurant o algú que passa pel carrer i li fas gràcia. Avui mateix he estat un parell d'hores parlant amb un libanès que té tres restaurants aqui a Playas. El tio va venir l'any 81, fugint de la guerra civil libanesa, i te una vida interessant per explicar. I com ell n'hi ha uns quants, de personatges!


A més m'he canviat de lloc, i la veritat és que déu n'hi do la diferència. Pago exactament el mateix, 10 dòlars, però a l'habitació d'ara hi puc fer balls de saló, es gegant, i molt mes guapa. Aqui van un parell de fotos per veure la diferència, a l'esquerra la d'abans i a la dreta la d'ara! Resulta que es un hotel que tenen a mig fer, per això es tant barat. El propietari va fer molts calés a estats units, i va començar a construir l'hotel, i també va intentar ser alcalde. S'ho va gastar tot en propaganda electoral, que a l'ecuador vol dir festes amb beure gratis (si si va en serio) però no va guanyar, per poc, i ha hagut de tornar als estats units a recuperar la pasta que es va gastar, i l'hotel a mig construir. Tot això m'ho ha explicat en Daniel, un dels dos americans que viu aqui. Ens hem fet molt colegues, porta vivint aqui més d'un any només pel surf. Es un crack surfejant, i un fart de riure. M'ha estat ensenyant les onades de Las puntas, que és una zona on hi ha 8 point breaks en un parell de quilòmetres, espectacular.


L'altre cosa curiosa que em va passar l'altre dia és que vaig conèixer l'antic propietari de la meva planxa de surf. Estava dinant al restaurant que hi ha davant de l'onada quan el tio es queda mirant la taula i diu, de qui es això? Jo era l'única persona al restaurant a part d'ell o sigui que no era difícil d'endevinar. Resulta que la va deixar a vendre en una botiga de montañita, tirada de preu perquè en té moltes i el tio se'n va a viure a suècia amb la seva xicota. Super simpàtic, és de Guayaquil però sempre surfeja a Montañita, i vam quedar per trobar-nos allà algun cap de setmana, a veure si m'ensenya alguna onada amb menys gringos...


I aqui continuo, a playas, sense gaire idea de marxar d'aqui. Havia quedat amb aquell americà per trobar-nos a Montañita aquest cap de setmana, però tal com estan les onades aqui em sembla que no em moc, i menys aquest cap de setmana, que és setmana santa i els de Guayaquil envairan la costa!

Per cert, algú es fiaria d'un banc amb aquest nom? jo de moment vaig a treure calés aqui, però el primer cop que el vaig veure em pensava que era de conya!