Playas

No, no es que vulgui parlar de platges. Playas és el nom d'una ciutat, que em sembla que realment es diu o es deia General Villamil, però absolutament tothom li diu playas. Vaig arribar aqui després d'unes hores d'autobus, i realment el canvi amb Montañita era bestial. Allò és un poblet a la costa ple de guiris, Playas en canvi era una ciutat típicament equatoriana: lleig, brut i cutre però amb molt d'encant i molt autèntic, i sobretot molt barat. Vaig arribar de fosc, i el primer que vaig fer va ser buscar un hostal. En vaig trobar un al costat de la platja i prop del centre, cutre i lleig però

els amos eren molt bona gent. Després de desfer les maletes i fer una dutxa men vaig anar a sopar al restaurant jalisco. El tio aquell que vaig conèixer a Montañita em va dir que anés al restaurant aquest i demanés per l'amo, en Juan Gutiérrez, que m'explicaria quatre coses de les onades de Playas. Així que arribo al restaurant demano per ell, però encara no hi era. Començo a menjar i arriba, i s'assenta a sopar amb mi. Quin crack, el tio és una enciclopèdia del surf a ecuador, i em va estar explicant totes les onades de Playas. Vam quedar per l'endemà al matí, que m'ensenyaria com arribar a una onada que es diu engabao.

L'endemà a les 7 em presento al restaurant i el tio truca a un amic seu que em porta fins a engabao. És un poblatxo amb tots els carrers aixecats ja que estan construint el clavegueram. Passem el poble i a uns quilòmetres arribem al "port" d'engabao: quatre cases i una platja, a l'extrem de la qual hi ha unes roques. Allà trenca una onada increible, perfecta. Llàstima que el mar no està molt gros, però és igual, és genial, i només hi ha un parell de surfistes!! Al cap d'un parell d'hores apareix en Juan amb la seva xicota, que també surfeja. Som cinc a l'aigua. Al cap de cinc hores sortim, fets caldo pero contents.

I així cada dia, excepte avui diumenge. Perquè? Per culpa de la ressaca. El fill dels amos de l'hostal em va enredar per anar de festa ahir a la nit. Es bon nano, a mi em feia una mica de mandra perquè pensava que la festa aqui seria algo molt cutre. Anem primer a fer una cervesa en uns bars d'aqui al costat, on em faig amic dels del bar i coneixem un brasileny i un peruà que estan aqui treballant, i ens els emportem de festa. El tio ens porta a unes discoteques que hi ha a la platja, tipus carpes, i quedo bastant acollonit de lo guapo que és. No m'esperava això a ecuador. I només en un dels llocs sona reggaeton! Increible! Es un bon festival. Però el de l'hostal va ultra borratxo i mentre jo estic ballant amb unes colombianes guapissimes se'n va a dormir. Jo em quedo de festa fins al final, però es clar, no sé ni com tornar a l'hostal. Davant les discos hi havia una patrulla de la policia, i jo en conya li dic a una de les colombianes que em podrien portar els polis. Ella se'n va a parlar amb ells i resulta que si, que em porten!! Quins cracks! Així que em deixen a la porta de l'hostal me n'adono que està tot tancat i barrat i jo només tinc claus de la meva habitació, i els polis han marxat. I son les cinc del mati. Em poso a cridar però res, tothom dormint com a soques. Per sort, a fora hi ha un cartell amb el numero de telèfon, i els del bar on haviem anat primer encara estant tancant. Em deixen trucar i finalment desperto als de l'hostal. M'expliquen que els seu fill havia arribat feia estona, ultra borratxo.

I així estic, avui ni surf ni res, que no em trobo gaire bé, i guardo energia que aquesta setmana sembla que entren onades de veritat. Records des del racó més cutre d'Ecuador! bé, no tan cutre, aquesta foto és de la plaça de l'església, no és tant lleig...