diumenge, 16 de novembre de 2008

Santa Catalina i Playa Venao

Després de passar quinze dies a Santa Catalina ja era hora de canviar de lloc. No ens podem queixar gens: hem tingut onades cada dia, hem conegut un merder de gent i ens han passat moltes aventures!
Després del meu aniversari van passar uns dies de pluja i vent. ens ficàvem a l'aigua igualment ja que l'onada aguanta en bones condicions tot i el mal temps. Cal dir que l'onada de Santa Catalina ha estat valorada per varis surfistes professionals (entre ells Tom Curren i el mateix Kelly Slater) com una de les 10 millors onades del planeta. És una onada que trenca a mig quilòmetre de la riba, sobre un fons de roca volcànica que a marea baixa és una mica perillós. Una dreta amb tubs alucinants que corre i corre i que no deixa de tenir una paret vertical en tot el recorregut. I que quan no hi ha onades enlloc, aqui n'hi ha. I quant n'hi ha a tot arreu, aqui són més grosses, i aguanta el tamany que vulguis. I com més gran, més perfecte!


Total, que van passar uns dies i va començar a sortir el sol, va anar parant el vent i la cosa es va ficar de luxe. I tot el dia a l'aigua! amb dues excepcions:

- Un viatge d'un dia a l'illa de Coiba per fer submarinisme. Es tracta d'un santuari natural sobretot perquè l'illa és una presó de màxima seguretat! ni hotels ni res, només balenes, dofins, mantes i molts, molts taurons. Anant cap allà ja vam veure dofins saltant, una familia de roncals i el més alucinant: balenes lubartes (humpbacks) saltant! són les típiques que treuen mig cos fora l'aigua i foten una planxa d'esquena. Increible, un bitxo de 50 tonelades. Vaig fer dos inmersions, una al matí i una a la tarda, totalment rodejat de taurons. No m'estranya que els presos no s'escapin! a la foto es veu un dels roncals, molt monos ells.

- Un viatge a l'illa de Cébaco a pescar llagostes. Tot va començar quan vam coneixer uns paios al bar del poble i un d'ells ens va convidar a fer la volta aquesta en barca. Semblava un fanfarró, i resulta que és el terratinent més gros del poble. Acollonant, la gent li feia reverencies i tot. I tal dit tal fet, l'endema ens ve a buscar el seu criat i en barca cap a Cébaco carregats de planxes de surf, canyes de pescar i ulleres de submarinisme. Durant el viatge, i sense treure el tema nosaltres, ens van començar a explicar coses sobre el narcotrafic, amb tants detalls que jo dubto que no hi tinguin res a veure. i un cop a l'illa vam haver de fer un parell de parades perquè el tio havia d'arreglar "uns negocis". Les converses que vam sentir ens van deixar una mica acollonits. Vam tornar havent agafat bones onades, molts coneixements sobre el tràfic de coca i cinc llagostes, però cap peix. El sopar, però, va valdre la pena.


I la resta de dies, surf. Hem estat a casa del futur campió de surf de Panamà, hem surfejat amb el campió junior i un que corria els mundials... gairebé tots els campions que ha tingut Panamà han sortit de Santa Catalina, i no m'extranya. Hem conegut un altre panameny que va viure a Barcelona i parlava català, a mi em va estar a punt d'atropellar una barca i l'Albert va fer varies abraçades carinyoses a les roques de Santa Catalina. En Claudi va marxar el dia 11 per passar un dia a Bocas del Toro (al carib) i tornar a San José, i ens hem quedat l'Albert i jo sols, tot i que la companyia ja torna a augmentar: En Magí, un de Manresa, i en Xabier, un basc de Getaria, que s'han apuntat a viatjar amb nosaltres!


Així que ahir, després de moltes abraçades amb l'Italo i la Sandra (els propietaris de l'hostal) i promeses de tornar, vam agafar l'autobús cap a Soná, després un altre bus cap a Santiago i després un altre cap a Chitré, on som ara. D'aqui una estona agafarem un altre bus cap a las Tablas, un altre a Pedasi i allà ens haurem de buscar la vida per arribar a Playa Venao. Però arribarem, perque avui hem de fer surf peti qui peti!


Nous amics: l'Italo (surfista conegut a tot el Panamà, va ser qui va començar a organitzar els campionats i la federació aqui. Gràcies a ell ja tenim contactes a tot Panamà!), la seva dona Sandra, El seu fill Diego (si guanya una prova més serà el campió panameny), en Juan Carlos (que treballava allà, un crack)






En Magí! anb el mono de la filla de José, l'altre panameny que ha estat a Barcelona









i en Xabi aibalaostia patxi amb les llagostes (també va venir a pescar) els de davant són a la dreta el terratinent i a l'esquerra un dels criats.










i més coses curioses sobre el Panamà:

- Aqui el restaurant té menu, pero de la meita de coses no n'hi ha. O sigui que a menjar el que hi hagi i a callar. El tema de la servicialitat i cordialitat dels cambrers no existeix, sembla que t'estiguin fent un favor, i no t'expliquen mai res. Del pal: "hi ha suc de taronja?" "no" i sen va. mentre sen va: "però hi ha algun altre suc?" "pressec" sense ni girar-se, continua marxant "doncs un de pressec" crides fort. I quan al cap de vint minuts el demanes (ja que no te l'han portat) et diuen que no, que sels hi ha acabat el pressec, també. Espectacular.

- La coca a Santa Catalina: aqui la gent es troba paquets a la platja cada dos per tres. Fa poc es va enfonsar al mar un carregament de 50 tonelades prop de la costa, i les corrents ho porten fins a la platja. Quan vénen americans i en volen comprar no els hi venen per grams, sinó per cullerades (soperes).

- La música: Cançons d'amor de merengue o salsa i Reggaeton (parlant d'amor) TOT EL DIA. Em venen ganes de foradar-me els timpans. És horrible.

I una cosa que molta gent preguntava: com vaig escriure l'anterior escrit si a Santa Catalina no hi ha res d'internet? doncs perquè erem a Soná. Haviem d'anar al banc tant si com no i el dia quatre en Claudi i jo vam fer quatre hores de bus. I vaig escriure la crònica.
I una altra cosa: Ja ha sortit el calendari de Bombers de la Generalitat 2009! esta ple de tios bons i un pobre nano de Riudaura. Compreu-lo que ajudeu a dues bones causes! El podeu veure a www.bombersgranollers.com o a qualsevol llibreria o FNAC de Catalunya. Apa, a comprar. O millor espereu i mel compreu a mi que també en tinc per vendre!
I lo més important: el meu germà, lo molt honorable Pere de les Cabres, és l'hereu de la Garrotxa! i aviat de Catalunya. I si no em creieu espereu que ja ho veureu.





El vídeo aquest el vam fer amb la meva càmera lligada al casc de kitesurf de l'Albert. S'em pot veure surfejant durant un segon i després es pot veure com l'Albert gairebé s'afoga mentre altres surfegen. Vam tenir un problema i quan ens pensavem que engegavem la camara la paràvem, i al revés, o sigui que poca cosa decent ha quedat dels vídeos que vam fer. I mira que hi havia onades espectaculars... ja en farem més!

1 comentari:

Anònim ha dit...

i aquest paaal??!?! xDDD