dimecres, 26 de novembre de 2008

Atrapats al paradís

Tot va començar la nit que vam arribar a Almirante, des d'on s'agafa la barca per anar a les illes de Bocas del Toro. Es tracta d'un arxipèlag a la costa del carib, on pots trobar moltíssimes onades trencant sobre esculls de corall, com a indonèsia. Pel camí sens posa tot a tremolar, i quan arribem ens ho expliquen: un terratrèmol de 6'5 graus, amb epicentre just on estàvem. Per més inri, aquella mateixa nit va començar a diluviar, i segons les previsions en tenia per uns quants dies. Agafem la primera barca cap a bocas enmig d'un aiguat, pels pèls ja que a mig camí truquen al conductor perquè torni cap a terra ferma. Per sort ell s'hi nega i arribem a Isla Colón.
Passem dos dies en un hostel inundat, anant amb barca cap a les onades, sense que pari de ploure ni un moment. El mar està bastant encabritat, i surfegem alguna bestia digna de recordar a Carenero, una illa veina. Farts de l'antro inundat on estem, aconseguim contactar amb un amic de l'Italo (el propietari del lloc on estavem a Santa Catalina) que diu que té una casa per llogar. Ens hi porta i ens hi quedem: És una mansió, i només ens cobra 12 dolars per nit! Som deu: l'albert, en Magí i jo, dos holandesos, dues belgues, un canadenc i dues americanes, però tenim lloc de sobres. Una pantalla gegant amb dolby surround i una bona colecció de DVD's també ens ajuden a passar els dies de pluja. I el millor: estem davant d'una de les millors onades de l'illa, i no hem d'agafar més barques. Ens hi hem passat cinc dies i encara hi estarem fins demà. Vaja, espectacular.
Però el més espectacular ens ha arribat avui. L'Albert i jo hem anat al poble, on feia cinc dies que no anàvem, i ens acaben d'explicar que:
-No hi ha barques cap a Changuinola, on l'Albert teòricament havia d'anar per agafar el bus cap a San José.
-Igualment, les carreteres del carib estan totes rebentades per l'aiguat. No es pot anar enlloc, estem bastant en situació d'emergència, es veu. I nosaltres mirant DVD's i surfejant...
-Ahir van començar a sortir avions de la pista que hi ha a l'illa. Són petits, cars i estan saturats però sembla la única opció.
Ara fa un moment hem trobat un panameny amic nostre que havia de tornar a ciutat de Panamà en el seu cotxe. Diu que l'haurà de deixar aqui fins d'aqui uns mesos!! que és el que es trigarà a refer les carreteres. Acollonant. L'Albert, que demà ha de ser a San José de Costa Rica, acaba d'anar a l'aeroport per agafar un vol cap a Panamà, d'on n'agafarà un altre cap a San José. I jo estic aqui, pensant què caram puc fer... atrapat al paradís!