dijous, 15 d’octubre de 2009

Dormint amb elefants

Bé, el títol hauria de ser "no dormint amb elefants", perquè ens desperten cada nit… L'Hari (ahir me'n vaig enterar que portava H) i jo vam arribar fa uns quants dies a la costa est, després de cinc hores d'autobús i dues de tuk-tuk.

Que què és un tuk-tuk? El transport oficial d'Sri Lanka! Són uns tricicles de poca cilindrada amb la part de darrera coberta, i n'hi ha a milers. Són ultra barats, com tot, i molt catxondos, els conductors normalment estan tots bojos i passen per llocs que semblen impossibles. Cal negociar el preu abans, si no et claven fort.

Total, que vam arribar directes a un lloc on ell havia estat uns quants cops, i que deia que era una canya. Es tracta de Pottuvil point, unes cabanes prop del poble de Pottuvil i just davant de l'onada amb el mateix nom.

Que què és Pottuvil? Sri Lanka és un lloc curiós, i tot i ser una illa petita amb 20 milions d'habitants hi ha una barreja que fa por. Els sinhala, etnia majoritària, amb idioma i alfabet propi, majoritàriament budistes, però també cristians i musulmans. Els tàmils, minoria, amb idioma i alfabet propi i ben diferent del sinhala, majoritàriament hindus però també cristians i musulmans. I uns quants més, però no n'he tret l'aigua clara. Total, que Pottuvil és un poble musulmà, però em sembla que hi ha tàmils i sinhalas (sobretot tàmils) però tampoc no m'aclaro gaire, ho demanes i un et diu una cosa i un altre una altra. Que és musulmà segur, mentre que tots els pobles veins són budistes menys un que és hindú, on hi ha un temple bastant important. Fins fa poc, la part nord de l'illa estava en mans de la guerrilla tàmil, els tigres tàmils. De fet havien creat un estat propi, amb moneda pròpia i tot! Es deia que era la única guerrilla amb marina i aviació. Però ara fa un o dos anys els xinesos, a canvi d'un port franc pels seus petrolers, van donar moltíssima ajuda militar al govern srilankès, de manera que en poc temps han arrasat completament la guerrilla i Sri Lanka torna a ser un sol país. Però sembla que els mètodes van ser bastant brutals, inclosos bombardejos a civils. Ara hi ha pau, però encara està plagat de militars, sobretot aquesta zona ja que estem en ple territori tàmil. De fet, fa tres anys la guerrilla va fer una massacre aqui, a Pottuvil. La gent no en parla gaire, però va ser bastant bèstia.

Parlant de militars: fa uns dies vam anar a Okanda, a una hora i mitja amb tuk-tuk, per surfejar una onada bastant desconeguda. Per arrivar fins allà passes tres controls militars, on has de donar el passaport i signar, i a les 6 tanquen la carretera, peti qui peti. Doncs resulta que els militars són uns catxondos! Super simpàtics tots, algo bestial. En la línia general del país: sempre rient i sempre contents de parlar amb tu i fer-se fotos, i deixar-te provar el kalashnikov...

Total, que arribem al lloc aquest de Pottuvil point i quedo acollonit. Una petita cabana amb sofàs que fa de menjador/sala d'estar, just davant de la platja, i unes quantes cabanes pel voltant que és on dorm la gent. Guapíssim. La onada és una dreta llarguíssima que comença a les roques i es va obrint al llarg de tota la platja, el take off és bastant complicat, ja que si ho vols agafar des de l'inside has de remar just davant de les roques!! És un cul de món, no hi ha ningú més en quilòmetres a la rodona, excepte elefants i els mariners, que tenen les barques aparcades a la platja. És molt guapo perquè vas a surfejar a la tarda i ells surten a pescar, i tornes l'endemà al matí i mentre surfeges, entre onada i onada van arribant les barques que han estat tota la nit pescant al mar. Llavors comença l'espectacle, treuen tots els peixos que han pescat, alguns de ben estranys, i vénen els peixeters (i nosaltres!) a comprar a la platja mateix.

Treballant aquí hi ha en Baba, que és com el mànager, en Gune, que em sembla que només neteja i fa com de cambrer, en Cidic que és el cuiner i finalment el vigilant, que no sé com es diu perquè no parla ben res d'anglès. I de turistes som sis: l'hari, jo i dues parelles d'anglesos! Els que treballen aqui son molt bona gent i fan molt de riure: el cuiner està obsessionat amb els elefants, i cada dia els hi deixa arròs a sota un arbre ben bé al costat de la cuina, mentre que el vigilant els hi té pànic, i la seva feina principal és fer fora els elefants! De veritat que sembla una comèdia, estan tots ben sonats. A la nit, enlloc de dormir a la cabana, dormim al menjador, i absolutament cada nit venen els elefants. I apa, ja comença la festa: els gossos bordant, el vigilant histèric, el cuiner content i en Gune dormint. A vegades en ve un però a vegades n'hi ha set, tota la família. És com estar dins un zoo, perquè es passen la nit voltant per aqui. És un problema també pels conductors de tuk-tuk, que estan aterroritzats amb els elefants, i si t'han de portar o venir a buscar gaire tard a la nit molts no volen, ni pert tots els diners del mon, i els que volen els veus amb unes cares de pànic.. i es clar, nosaltres fent broma: "MAJAN!! (amic) ONE ELEPHANT THERE!!!" no els hi fa gaire gràcia.

Algo bastant curiós al pais en general és que hi ha una mena d'indiferència entre humans i animals (excepte els conductors amb els elefants!) és normal veure peacocks (una mena de gall d'indi), monos, búfals, i elefants completament tranquils al costat de la carretera, i s'hi t'hi acostes no s'immuten gaire. És com si a Catalunya hi haguessin senglars passejant pel carrer tranquilament. Parlant de monos, ahir van entrar en una cabana i la van rebentar tota, són uns terroristes. Es van cagar per tot arreu i ho van xafar tot, es veu que són molt i molt gamberros! Hi ha tota una família de monos que viuen aqui al costat de la cabana, i també és un festival perquè es barallen amb els gossos cada dos per tres. Es com una comèdia, de veritat.

Total, que portem aqui una setmana surfejant, menjant, dormint i veient elefants. Hem tingut sort, tant amb les onades, que són grosses, com amb la gent, ja que s'acaba la temporada a la costa est i ja no hi ha gaires surfistes. Ara comença la temporada a la costa oest, però mentre hi hagi onades em quedaré aqui, ja que a l'altra costa encara li falta que els bancs de sorra es posin a lloc, i n'hi ha per un parell de setmanes. L'Hari marxa d'aquí tres dies, i llavors jo aniré a Arugam bay, a vint minuts en tuk-tuk. La onada és molt millor i hi ha més civilització. I ja cansen els elefants, porto bastantes nits en blanc a darrera seu. Safari a Kènia? Per 500 pessetes al dia pots venir a Pottuvil point!!

1 comentari:

Nosaltres ha dit...

Ei monty!!
vaia aventureta no!!
Passat'ho molt be, des de "casa" ja t'anirem seguint!
trillo