dijous, 22 d’octubre de 2009

Arugam Bay


Què dir d'una de les onades més famoses de Sri Lanka… Està just davant del petit poble de pescadors d'Arugam, a tan sols dos quilòmetres de Pottuvil. A diferència d'aquest, aqui no només hi ha musulmans sinó que hi ha de tot: tàmils hindus i cristians, sinhalas budistes i cristians, musulmans, members d'ONG per lo del tsunami i sobretot, sobretot, surfistes. És una onada de dretes que trenca sobre un escull de roca i corall durant més de 300 metres, amb algun tub de tant en tant i sobretot molta, molta força. Els dies grans, que n'hem tingut uns quants, les onades tenien una paret d'uns tres metres, i s'obrien des del "point" fins a la badia de davant del poble. Durant la temporada, d'abril a setembre, està a rebentar de gent, però aquests dies per sort som pocs, tot i que s'ha de lluitar bastant per les onades!

Quan no estem prou cansats de surfejar, a les quatre de la tarda anem a la platja a veure sortir els pescadors, i gairebé sempre acabem ajudant-los a treure les barques a l'aigua. Igual que els de Pottuvil point, surten a la tarda i tornen l'endemà al matí carregats amb la pesca. Aquí lo de ser pescador es com un xollo, són com els rics del poble, tothom vol ser-ho.



video


El lloc on estic és maquissim, són unes cabanes al costat d'una casa, prop de la platja, tot portat per la família que viu allà. Cuinen un menjar acollonant i és ultra barat, i a diferència de molts altres llocs que ja estan buits, aqui hi quedem els surfers més hardcores, que ens resistim a marxar a l'altra costa. Un parell d'israelians, un australià, un galès, un alemany i jo. I, com no, una noia catalana amb el seu xicot sudafricà. Som una plaga, els catalans estem per tot arreu...



Però no tot és tant bonic a la vida. Ahir va morir un surfista local, un home d'uns quaranta anys que a vegades feia surf a la onada que es coneix com a "baby point", una onada sense cap mena de perill on hi va la gent que comença a apendre'n. Se suposa que va tenir un atac de cor o un tall de digestió o algo, però aquí el tema mèdic no és gaire important, no hi ha cap hospital a prop. S'ha mort i ja està, ningú es preocupa del perquè. Avui a la tarda han fet l'enterrament, molt emotiu, hi havia tot el poble i molts australians que vénen aqui cada any. Era conegut perquè tenia un petit restaurant, poques hores abans jo havia estat menjant allà, tocant la guitarra amb ell... un bon tio, sap molt de greu. Anima, però, veure que tothom estava content perquè havia mort fent el què li agradava, surfejant. I tot i ser cristià, a l'enterrament hi havia gent de totes les religions!

Sembla que el mar també estigui de dol, ja que des de fa dos dies gairebé no hi ha onades. Molta gent ja ha marxat cap a l'altra costa, i jo m'estava plantejant de marxar de viatge pel centre tres o quatre dies, però sembla que la cosa s'anima, tot i que res seriós fins el proper dijous, quan arriba un altre swell que sembla que promet bastanta canya. Mentrestant seguirem aqui, menjant picant de la òstia, convivint amb la fauna de monos (una família viu al teulat de la meva cabana, i carden un escàndol...), llangardaixos, esquirols i surferus!