dijous, 1 d’octubre de 2009

Comença l'aventura...

Com sempre, a la teisa! Abans, però, he deixat el cotxe al garatge del meu bon amic Norbe, encara que l’he hagut de trucar per despertar-lo. Sort que ho he fet, el tio s’havia adormit com una soca! Despres de portar-me fins a l’estació d’autobusos saltant-nos tots els senyals de transit que existien he comprat el bitllet i he pujat a la nostra estimada companyia de transports e interurbans SA. El que més m’agrada es el preu econòmic i competitiu que ofereixen: 15 euracus i pico per anar a Barcelona!!! Ho haveu vist?? La mare que els va parir!! I a sobre després de robar-me em fan anar tard, com sempre deu minuts de retard. A Barcelona he esmorzat amb la meva àvia Conxita, a qui feia molt de temps que no veia. Costa mantenir el contacte amb la família, els tenim tots a Barcelona. I cap a l’aeroport! Anava a la T1 i jo em pensava que la 1 era la vella i la 2 la nova, i quan l’aerobus ens ha deixat he quedat acollonit. Allò no em sonava gens... ostia pero si era la nova! Molt guapa la veritat, pero he hagut de fer unes quantes maranyes per aconseguir arribar a un caixer de la caixa, inclòs saltar-me ilegalment un control de policia i passar per un lloc on posava “no passar”. Finalment hem embarcat en un avió que fa olor d’encens, això de la Royal Jordanian és collonut. Es menja bé i tinc un matrimoni jordà al costat que parlen anglès millor que el 99% dels professors d’anglès catalans, i això que deuen tenir més de seixanta anys. Molt macos els jordans (de moment) mentre escrivia aquestes línies ja m’han convidat a casa seva! Però he quedat amb una gent de couchsurfing, i en principi ja tinc amics a Amman.

Ja torno a escriure... la vida del viatger amb una ma a cada ou porta sorpreses continues. La parella que em convidava ha insistit en portar-me fins el centre d’Amman, on m’havia de trobar amb el tio de couchsurfing que m’acollia. Arribem a l’aeroport i ens ve a buscar el seu criat. Collons si que te pasta aquesta gent. Pugem al seu cotxaco amb xofer i cap a Amman. Parlo amb el que m’ha d’acollir i quedem en un bar, on em porten els ricatxos, previa parada a casa seva per picar algo (em veuen desnutrit potser) encara més criades, aquest cop eren indonèsies. Hi ha molta mà d’obra ilegal d’indonèsia a Jordània, i hi ha un merder de noies treballant com a criades, moltes d’elles menors d’edat. Això no m’ho expliquen ells sinó que ho he llegit al diari jordà en anglès que ens han passat a l’avio, que es veu que es un tema seriós. Total, que ells es queden a casa i el xofer m’acompanya al bar del colega. Arribo i em trobo amb un bar superpijo, a cinc euros la cervesa, i el colega es un jordà amb rastes! Realment no m’estic trobant amb el que m’esperava del mitjà orient...

Total, que estic al bar de l’amic, que per descomptat té wifi, esperant a que plegui de treballar, porto un parell de cerveses i m’he fet amic de tots els cambrers. Conclusions: les jordanes estan MOLT bones, el país és MOLT modern i el seu dijous és com el nostre divendres, o sigui que avui toca sortir de festa!! Demà ja escriuré una mica més si hi ha ànims i poca ressaca...