dimarts, 2 de desembre de 2008

Matapalo

Un cop Aconseguim creuar la frontera, cometem un nou error: decidim anar a Matapalo, que és basicament selva inacabable i una platja. Després de mil autocars, quan la carretera és ja similar a un camí de cabres ens toca trobar un colectivo. Son camions o 4x4 que et porten per aquells paratges on no vol anar ningú, i a nosaltres ens toca un xofer que després d'agafar-me confiança m'ha explicat entre altres coses
-Que es vol carregar un parell d'americans per problemes de títols de terres. Però molt en serio ho explicava, m'ha ensenyat la pistola i tot.
-Que es poden fer molts cales amb el narcotràfic, explicant-me amb pèls i senyals unes quantes històries que li havien passat a "amics seus".
-Que les lleis sobre parcs naturals són collonades, que si vull em porta a caçar pumes i jaguars. A mi no em fa gaire ilusió la veritat.



Arribem després de mil penúries a la platja de Matapalo, i fins i tot trobem un lloc on ens donen un llit i un sostre (literalment, res més, ni parets) a canvi de 20 dolars per nit, al costat de la platja. El preu és escandalós, però no hi ha res més, hem hagut de portar tot el menjar (sardines i tonyina en llauna+pa bimbo). Les onades, però són acollonants, tot i que hi ha un munt de pedres i roca que no fan gaire gràcia en marea baixa! No per culpa de les pedres sinó de la meva pròpia taula porto el llavi partit, coses que passen...
Aquella mateixa nit comença a ploure com aquell que és boig, comparable a lo que vam viure a Bocas. No para durant dos dies, i quan intentem marxar el dia seguent ens diuen que els rius estan desbordats i que no es pot passar per enlloc. Un dels rius s'ha emportat dos jeeps que intentaven passar, i en un altre els veins hi han vist nedar un Tauró Toro. Aquests taurons tenen la mania d'entrar als rius, de fet poden viure sempre en aigua dolça. I tenen mala llet, a part de ser grossos. Així que ens hem de quedar un dia més tot i que les onades ja començen a fer pena. El que té de bo estar per aqui és que sense moure't gens veus tucans, boes, micos i mil animals. Just al costat hi ha el parc nacional de Corcovado, un dels parcs amb més biodiversitat del món, i pràcticament estem dins!
Avui al matí, finalment, hem fet una expedició per sortir de la península d'Osa. El pla (l'únic possible) era caminar durant tres hores sota la pluja i vadejar els rius per la platja, on són menys profunds, fins arribar a un lloc on els colectivos ens podíen venir a buscar. I així ho hem fet, després de trobar-nos els dos jeeps i sense trobar (per sort) cap Tauró Toro.
Només ens ha faltat agafar una barca i tres autocars, i aquesta tarda ja estàvem a Dominical per a fer la última sessió de surf! i el més important: fa sol, i molt. Les onades aquí són molt canyeres, trenquen a molt poca profunditat sobre la sorra i surten uns tubs increïbles, famosos per trencar planxes i alguns ossos. Hi ha un bar al davant de la platja on, si portes la teva planxa trencada per la meitat, et regalen una cervesa i la pengen amb el teu nom! De moment està petit, però demà i demà passat ha de créixer el mar. A veure si em quedaré sense planxa a dos dies de marxar!