dimarts, 9 de desembre de 2008

A casa!

Últim dia a San José. Trobaré a faltar la calor i la humitat... vaig a menjar una mica d'arròs i frijoles a la soda de la gasolinera davant l'aeroport, per gastar els últims colones i per nostàlgia: va ser on vam menjar el primer casado! Agafo l'avió, unes quantes hores fins a Charlotte. Allà, després de l'habitual interrogatori del funcionari d'aduanes americà (emprenyat perquè volia una adreça i jo li deia que dormiria al terra de l'aeroport) agafo el proper avió, que em deixa a Filadèlfia al punt de mitjanit. Esperant les maletes miro la CNN (tenen pantalles per tot l'aeroport) i alucino, la crisi és bastant grossa als Estats Units. Si més no estan tots acollonits i no parlen d'altre cosa!
Trobo un tros de terra enmoquetat i tranquil en un racó fosc i solitari de l'aeroport, només frequentat per vagabunds, pesats però inofensius. L'endemà a les 8 ja estic despert, i fins i tot m'afaito per fer bona cara: és el meu dia de shopping als USA! Primer pas: llogar un cotxe, un chevrolet nosequè que tira mooolt! Segon pas: conduir a tota llet per las autovies de Phili! Tercer pas: Comprar!!
La primera destinació és una botiga d'escalada i esports de muntanya on he de comprar trastos per un amic meu i trastos per mi. Després de voltar per tot el Downtown amb el mapa enganxat al volant acabo anant a parar a l'altra banda de riu, al barri universitari, i trobo la botiga! Són les 9 i obren a les 10, i no recordava quins trastos li havia de comprar al meu amic. Aparco el cotxe i li demano a una noia que passava si hi ha un cafè internet a prop. "Està una mica lluny, ho necessites gaire estona? anem a esmorzar i et deixo el meu portàtil, hi ha wifi a tot arreu!" Alucino, si que és fàcil tenir una cita amb una americana. La convido a esmorzar i ella em deixa veure el meu correu. Cita ràpida, ella ha d'estudiar pels finals i jo he de comprar compulsivament. La botiga ja està oberta, i estan de rebaixes!!
El seguent objectiu és un centre comercial que esta a mitja hora en cotxe, i on em passo tot el dia comprant encara més compulsivament. És divertit, veure el típic ambient americà de centre comercial. És diumenge i ells hi van a passar el dia. Gent extremadament grassa menjant hamburgueses, negres raperos vestits de raperos i caminant com raperos, un centre de reclutament de l'exèrcit ianqui (on no em volen reclutar encara que jo insisteixo). Una mica com disneylandia, sembla de mentida, com si fos un circ. Tant acostumat a veure-ho per la tele, i quan ho veus et quedes parat de lo ridícul que arriba a ser tot plegat...
Finalment arriba la gran hora: un avió nocturn de 9 hores on l'únic que tinc ganes és d'estirar la butaca i dormir, estic fet caldo! la sorpresa: arribo al meu seient i resulta que la meva butaca està enganxada a la paret dels lavabos. No es pot inclinar, i està totalment vertical. L'avió va ple i no hi ha ni un seient lliure. Em cago amb US airways, amb la família de l'enginyer de boeing que va dissenyar allò, i amb el paio del meu costat, que ronca. Molt.
Arribo a Madrid fet mandonguilles. arribo al matí i el meu vol surt a la tarda, i tenia ganes d'anar a la plaza mayor a fer un bocata calamares, però per sort esta plovent a sac i em quedo a l'aeroport a dormir. Per sort em desperto a temps per agafar l'avió a Barcelona, on m'està esperant la família al complet. Dues hores de cotxe i som a Riudaura.
Ja sóc a casa! si que ha passat ràpid tot plegat...