dissabte, 6 de desembre de 2008

Dues coses curioses

Que em van passar ahir a la nit. Era tard, havia arribat molt tard a San José i vaig estar ronsejant pel hostel, fins que de cop vaig pensar en menjar alguna cosa. Era gairebé mitjanit, i semblava que l'única opció era un supermercat que els de recepció em van dir que estaria obert fins tard. Començo a caminar pels carrers de la perifèria de San José fins que
-1era cosa curiosa:
em trobo un pizza hut. Ostres de conya penso, i a més esta obert. Compraré un tros de pizza d'aquests que ja tenen fets i apa, a dormir. Quan entro al pizza hut m'enduc una sorpresa: sembla més un restaurant pijillo que un pizza hut. I davant meu, just a l'entrada, hi ha un maitre darrera el seu faristol que em pregunta "el señor reservó mesa?" jo flipant, li dic que no, que només vull un tros de pizza barata. "lo siento, el restaurante esta lleno, sin reserva no puedo sentarle en una mesa". Jo alucinant mandarines. És el pizza hut o El Bulli?? Total, que em fan fora.
Continuo caminant fins que arribo al susoditx supermercat
-2ona cosa curiosa:
em trobo amb el 4% de la població que encara no m'havia trobat: els "rabiblancos". Costa Rica té la gran majoria de la població mestissa, però encara hi ha famílies (obviament l'èlit) d'origen completament europeu, i el mantenen casant-se només entre ells (més per questió de calés que per racisme). No n'havia trobat fins llavors, però aquell supermercat estava ubicat a la zona de bars de moda (rollo mig hippi, bohemiocultural, rastes amb pasta) i la gent anava a comprar cerveses i algo de picar al super. Per la manera de vestir i de fer podia haver estat a Munich o a Barcelona o a Londres, amb l'única diferència del parlar 100% costarriqueny. Res a veure amb les típiques discoteques/sales de ball que haviem vist fins llavors, on només sonava salsa i reaggeton i tothom era mestís. Mons apart vivint molt aprop.
Apa records a tothom i fins aviat. En unes hores, Filadèlfia, i dilluns a la tarda, Catalunya!