Hikkaduwa

Les onades que prometien ser màgiques a Arugam Bay al final no ho van ser tant. Un dia eren massa petites, l'altre feia massa vent i l'altre estava tot remogut. I sense que res funcionés gaire bé, va anar passant el temps i el swell s'acabava. Així que els últims que quedàvem a Arugam vam decidir que ja era hora de canviar de costa. Vam declarar unilateralment la fi de la temporada a la costa est, i vam planejar el llarg camí cap a l'altre costat. Així que ahir a les 12 en Dominic i jo estàvem esperant el bus per anar a Badulla, amb la intenció de reservar un llit al tren que va des d'allà cap a colombo.

Faig un kit kat per parlar d'en Dominic perquè el tio és un personatge. Mig noruec, mig sudafricà, mig australià i mig gallec, ha viscut molt de temps a Japó. És un catxondo de la òstia, fuma porros a mansalva però no és ni molt menys un hipi d'aquests empanats. Quan el vaig conèixer hagués jurat que tenia 28 o 29 anys com a molt, doncs resulta que en té 42. És una mena de celebritat al Japó, ja que va concursar en un programa tipu gran hermano, i és bastant famós. El tio ha viatjat per tot arreu, em fa pensar amb en Magí que vaig coneixer a Panamà, tot un crack!

Cinc hores i mitja d'autobús, no para de ploure ni un sol minut. El bus va petat de gent, més que lo normal, ja que avui és lluna plena, i per tant Poya. Els Poya (no confondre amb res fàl·lic) són els dies de lluna plena, sagrats dels budistes, i tot cristo mes o menys fa festa. Per tant tot cristo viatja amunt i avall per Sri Lanka ja sigui per passar el pont de vacances o per visitar familia o amics. Està bé, tenen un pont cada mes! En aquests dies no es pot pendre alcohol ni res, però a l'autobus amb nosaltres hi havia l'amo de l'únic bar de Arugam, i portava un carregament de cerveses a la seva maleta. I tant si com no ens va convidar a unes quantes. Maco això de viatjar en dies festius, tothom està content! Però es clar, arribem a l'estació de tren de Badulla enmig d'un diluvi i absolutament tots els llits del tren estaven reservats. Merda. Ens intentem colar en unes butaques de primera que també estaven totes reservades però es clar, som els únics guiris de tota l'estació i ens tenen controlats. Total, que ens haurem de passar tretze hores fins a Colombo en una butaca irreclinable!

Som l'atracció del vagó i part del tren, gairebé tothom ens ve a saludar, al principi fa gràcia però al final estas cansat de que et facin SEMPRE les mateixes preguntes: "what is your country", "where you going" (literal), "what is your occupation/job", "are you married" i fins i tot "how much is your salary". Les converses mai surten d'aqui. Va arribar un moment que quan ens preguntaven el nostre ofici els hi dèiem "porn actor". La majoria callaven i marxaven, els que no marxaven quedaven tant flipats que no sabien ni què dir. Vam riure bastant.

I com que tretze hores aixi no hi ha qui les aguanti, vam decidir tirar per la via dura. En aquest pais els vàliums són legals i sense prescripció mèdica, i en Dominic en tenia un merder, així que vam decidir deixar-nos ajudar per la química. Un és poc, dos van semblar suficients fins que se'ns va assentar una família amb nens cridaners al costat, que vam decidir pendre el tercer. Aquest matí ens han hagut de sacsejar els revisors, i durant unes quantes hores semblàvem imbècils. Em costava bastant pensar, la veritat. Tal com hem arribat a Colombo jo he anat a immigració a fer l'extensió de la visa, ja que la que tenia era només d'un mes, i si no feia l'extensió m'haguessin fet pagar una multa a l'aeroport. En Dominic ha anat a fer un visat per l'Índia, ja que se'n va a Goa la setmana que ve. Hem tornat a l'estació just a temps d'agafar el tren cap a la costa sud, cap a Hikkaduwa. A temps vull dir que, tots drogats encara dels valiums, carregats amb maletes i planxes de surf, hem hagut de córrer i pujar al tren que ja estava en marxa, rollo indiana jones. Però ha valgut la pena, ja que era el tren ràpid. Si haguéssim hagut d'agafar el seguent haguéssim trigat el doble.

Hem arribat a Hikkaduwa cap a la una, i directes a l'aigua, les onades s'ho valen! És una onada que trenca sobre un escull de corall bastant profund, però està de conya. I el lloc on estem encara més: just davant de l'onada, només cal moure una mica el cap des del llit per veure com està el mar. Suposo que em quedaré aqui un parell o tres de dies, i després cap a Midigama, més tranquil, i amb tota la tropa d'Arugam allà esperant-me. M'està agradant aquest pais...

Per cert dues coses.

Primera: d'aquí pocs dies en Ferran i jo sortim al bocamoll!! Ja m'explicareu que tal, hi ha un parell de moments APM bastant bons jejeje.

Segona: avui és el meu aniversari, o sigui que si algu em vol fer un regal o algo us passo el numero de compte del banc i feu una petita transferència, amb 200 eurus per barba estaré d'allò més content. Gràcies amics!