divendres, 6 de novembre de 2009

El meu aniversari

3 de novembre de 2009. Ostia, no m'agraden els aniversaris. Et fan adonar de com de ràpid passa el temps. No tot és dolent, però: l'any passat a la costa de Panama, aquest any a la costa de Sri Lanka... L'any passat ho vaig celebrar amb un parell de mandrils menjant-nos unes llagostes de campionat, cuinades per un panameny que parlava català en un poblet de 50 habitants. Aquest any tampoc ha set gaire normal. La primera nit a Hikkaduwa vam sortir a fer unes cerveses amb en Dominic. Que carai, era el meu aniversari i s'havia de celebrar una mica no? Acabàvem d'aribar d'Arugam, en Kazaa i l'Erez estaven amb en Toby a Midigama, així que només erem un parell de surfistes anant a fer una cervesa. En Dom havia estat aqui la temporada passada i coneixia un bar, on vam anar a pendre algo. L'única clientela eren sis australians de més de 50 anys que vénen cada any a Hikkaduwa des de fa tres dècades. Els amos del bar, dos Srilankesos molt benparits, van convidar a la primera ronda quan se'n van enterar que feia anys. De seguida els "avis" ens van convidar a seure amb ells, i ben contents van començar a explicar històries de com era Sri Lanka fa trenta anys, les seves aventures fent surf per terres salvatges... i les cerveses anaven passant una darrera l'altra, amb algun got d'arrak que portaven els amos. Jo ben borratxo explicant que no era espanyol sinó català, cantant un tros dels segadors i un altre tros del Waltzing Matilda (que es l'himne no oficial d'Austràlia). La nit es va allargar fins que ens vam arrossegar de tornada a la guesthouse.

L'endemà al matí, amb una ressaca de campionat, cap a l'aigua. Les onades estaven bé, però no eren molt grans ni molt bones, sobretot comparant amb el que hem vist a Arugam Bay. El pitjor de tot és que les onades havien estat perfectes, durant gairebé una setmana, i es va acabar el dia abans que arribéssim nosaltres. I mentrestant nosaltres a Arugam amb un vent de la òstia. Doncs sembla que portem mala sort, perquè des de que som aquí això ha anat de mal en pitjor. Els primers dos dies no estaven malament, però ha anat degenerant, i tot i que la predicció pels propers dies semblava boníssima, sembla que el mal temps continuarà uns dies més. Avui ha plogut a sac, i ha estat fent molt de vent. Així que aprofitem per descansar una mica, fer cultura (estic llegint Anna Karenina de Tolstoy, mil pàgines) i menjar molts de rotis, que quan torni a Catalunya els trobaré a faltar. M'estic acostumant al menjar picant, si més no va bé per espantar els mosquits. En Dom, per variar, fumant milions de porros i fent plans per anar cap a l'Índia, ja que li queden pocs dies per tornar a Austràlia i vol fer una parada a Goa.


I entre rotis, llibres i vent, anar esperant. Demà passat arriba la Prisca, i segurament anirem cap a Midigama a trobar la resta de la tropa, que el lloc és més maco i més tranquil. I amb una mica de sort tindrem onades. Que algú encengui un parell de ciris a la moreneta si us plau...

2 comentaris:

Gisela ha dit...

Eiiiiiiii!


jo també vull venir... he llegit lo de les ruines del temple budista ha de ser espectacular!!!

kina envejaaaaaa!


Molts records des de Olot

xiaooooo i kuida't

Gisela ha dit...

ps: facilitats passadessssss!