dissabte, 28 de novembre de 2009

Últim dia

Acabo de descobrir que a Amman hi fa fred. Bastant de fred. Acabo d'arribar, és la una del migdia i em pensava que em trobaria el mateix que el setembre, o sigui una calda acollonant. Doncs no, tot i que el paisatge des de la finestreta de l'avió era de desert total, estem a finals de novembre i fa molt de fred. Fa sis hores que he deixat Sri Lanka.

Els últims dies van passar de pressa, com sempre passa quan estas bé. Les onades no acabaven de ser res de l'altre món però almenys n'hi havien, i era divertit. Cada vegada hi havia més ambient a Hikkaduwa, i cada dia coneixia gent que valia la pena. De tot arreu del món, fins i tot he conegut una kuwaitiana! A més, el dia 23 va arribar la campeoníssima, l'Anna Corleone! Els dies anaven passant entre rotis i cerveses, fins que finalment es veia la llum al final del túnel: Venien onades!! Llàstima que començava a pintar bé just quan me n'anava. El swell es preveia pel 25, i jo marxava el 27 a la nit, havia d'aprofitar a tope. El dia 25, després d'una sessió a primera hora a Hikkaduwa, es veia que el mar pujava, i vaig agafar un dels autobusos suicides cap al sud. Feia dies que tenia ganes d'anar-hi però no hi havia manera, ja que fa falta un bon swell perquè hi hagi algo al sud. Vaig parar a Midigama, en una guesthouse d'una família local, just davant de la platja. Be, no gaire platja, sobretot roca! Resulta que jo era l'únic hoste, em tractaven com un rei. Trista història, la de la família: els va enganxar el Tsunami de ple, i van morir la mare i un dels tres germans. El pare va quedar molt tocat, i se li veia que havia perdut bastant el cap després del desastre. De totes maneres eren gent molt maca, i un dels fills em portava amunt i avall amb moto. Feia gràcia, jo anava amb un casc completament destrossat i amb la planxa de surf i el banyador. La policia en lloc de parar-nos ens saludava i reia.

Hi havia moltes onades que tenia ganes de provar, i vaig estar voltant amunt i avall com un boig. A la tarda lazy lefts, rams i plantations. L'endemà al matí a kabalana: una de les onades més impressionants que he surfejat mai, sobretot per l'entorn. Les onades eren molt grans i trencaven just davant d'una pedra gegant que hi havia uns cent metres mar endins, o sigui entre la pedra i la costa, algo que no havia vist mai. Vèies venir la línia de l'onada, gegant, fins que arribava a la pedra, l'envoltava, es tornava a quedar neta, s'aixecava encara més i trencava. Espectacular. Al migdia men vaig anar a Welligama a veure l'Anna i la Prisca, que també havien baixat al sud. De totes maneres els fons de sorra de totes les onades del sud no acabàven d'estar a lloc, i vaig decidir que com que només em quedava aquella tarda i l'endemà, men tornava a Hikkaduwa, que les onades eren bastant bones. La Prisca i l'Anna igual! Així que aquella mateixa tarda ja tornàvem a estar surfejant al main point.

I ahir surf a tope. Em vaig passar el dia a l'aigua amb les tortugues, surfejant sense parar i agafant una insolació bastant bèstia. A les vuit del vespre, després d'acomiadar-me de tothom, vendre la taula per una misèria i menjar l'últim roti, vaig pujar al taxi per anar a l'aeroport. El compartíem amb en Jason, un australià que també marxava. El viatge va ser entretingut de collons: casi ens mengem uns quants tuktuks i autobusos, casi no arribem perquè l'exèrcit havia tallat la carretera d'accés a l'aeroport i finalment casi ens quedem sense gasolina. Al final, però, vam arribar a l'aeroport de Bandaranaike amb temps de sobres. Per mi, de fet en Jason, que marxava a mitjanit, va haver de córrer una mica... el meu vol era a les 6 del matí, temps de sobres per dormir en un racó, esmorzar, trobar un wifi gratis i mirar el bocamoll de divendres per internet. Cagum els presidents americans. I cap a l'avió, que a Jordània hi falta gent! Amb un parell d'hores de retard, això si. I per culpa d'això, quan hem arribat a Amman hi havia un caos de la òstia, perquè molta gent que havia d'agafar un altre vol ha arribat massa tard. Jo m'estic aqui 23 hores, i em donen una nit d'hotel de gratix. Al taulell de Royal Jordanian on havia de demanar-ho hi havia un milió de persones cridant, enfadats perquè havien perdut el vol, o sigui que m'he quedat allà fent cua més d'una hora fins que m'han donat un trist paper per passar la nit al Queen Alia hotel, quatre estrellotes i tot el menjar inclòs. Ho aprofitaré!!! I demà cap a Barcelona, a dinar amb la familia, que els enyoro una mica...

S'ha acabat el viatge. S'ha acabat el blog? Ni de conya! Estic escrivint un resum sobre les normes de trànsit a Sri Lanka, a veure si el puc penjar demà. I la propera suposo que serà alguna aventura dels bombers d'Olot, ja que tinc bastantes guàrdies a recuperar aquest desembre... Rescatar un altre burro? Treure aigua de clavegueram d'algun garatge? No us ho perdeu!!!!!!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ja fa dies que no escrius cap aventura. Des que et vaig veure al Bocamoll amb en Ferran que vaig decidir de seguir, vaig trobar que eras força interessant.
Escriu alguna coseta més

Salutacion d'una Can Fanga