divendres, 31 d’octubre de 2008

Intentant arribar a Pavones

El primer autobus el vam agafar ahir de matinada a Mal País. A Costa Rica hi ha una noció especial dels horaris; els autobusos surten mes o menys a una hora però ningú sap dir-te ben bé a quina. Uns diuen les 10, altres les 10:30, altres les 11 i altres (els taxistes) et diuen que no passarà ja que ha caigut un arbre gegant al mig d'un pont i ha fet baixar el pont i estas incomunicat a no ser que agafis el taxi, que tot i ser un ford escort vell i rovellat resulta que pot passar per sobre l'arbre i saltar el pont enfonsat...
Total, que amb una ressaca important després d'una festa de les fortes, agafem l'autobus a les 6 del matí. Dues hores fins al ferri, una hora de ferri, tres hores fins a San José. Allà comprem repelent de mosquits i dinem, ens acomiadem de l'Elsa que se'n va cap al carib i agafem un altre autobus. 7 hores i mitja més tard arribem a Golfito, onze de la nit, on per casualitat trobem una habitació en una casa on per una misèria ens deixen dormir en uns llits més que decents. Perfecte! Avui al matí ens despertem, anem a esmorzar, anem a l'hospital a treure els punts de l'ull de l'Albert i anem a la parada de l'autobus per continuar el nostre periple cap a Pavones. Uns ens han dit que a les 10, altres a les 10:30 i altres a les 11, i els taxistes ens han dit que no existeix cap autobus, així que a dos quarts de deu ens presentem a la parada. Quan són les onze ja començem a sospitar, i demanant a unes 10.000 persones arribem a la conclusió sequent: els busos aqui són privats, i és el conductor qui, sense encomanar-se a ningú ni comentar-ho a ningú, decideix si fa el trajecte o no, o si el fa a mitges, o el que sigui. O sigui que estem aqui pendents de si passa l'autobus de les 3, que sembla que un 82% dels enquestats creuen que passarà, tot i que un 67% d'ells opina que no arribarà a Pavones si no que ens deixarà a uns 5 km. I no hi ha manera de saber-ho del cert. Alucinant.
Per sort el menjar aqui és boníssim, o sigui que potser tot esperant anem a fer una mariscada.
Tot sigui per matar el rato.

1 comentari:

judith ha dit...

jeje.... ja heu arrivat a Pavones? jaja

Vagi mol be maku.. makus!

Un petonet i una abraçada!