Últim dia a Nyang nyang. Surt la barca
cap a Siberut a les 12, tenim l'últim matí per aprofitar així que
ens llevem a les 6 amb la primera llum. El mar encara està una mica
mogut, però no fa vent! Súper optimista, em preparo tots els
trastos esperant que E-bay funcioni. És la millor onada de l'illa,
una esquerra tubera perfecte que només hem vist funcionar una tarda
en dotze dies. Però avui hi ha mar, les onades són grosses i sembla
que per fi ha parat el vent que porta tota la setmana bufant i
destrossant la perfecció indonèsia que hauria d'haver-hi. Des del
nostre losmen es veu la part final de la onada, força net, alguns
sets guapos... jo i en Kezza sortim gairebé corrents pensant que,
potser aquest últim matí, tindrem una sessió de les guapes.
Potser.
El normal a les Mentawais és que no hi
hagi vent, o que sigui molt fluix. I si n'hi ha, acostuma a ser de
l'est, que és el vent ideal per gairebé totes les onades de la
zona. El que hem tingut aquests dies és molt estrany, vents forts
del nord que han bufat cada dia i cada nit sense gaires
interrupcions, amb pluges i tempestes fortes. Si fins i tot hi havia
moments que passàvem fred! Per sort, algunes estones després de les
tempestes fortes el vent parava, el mar es calmava i teníem bones
sessions, tot i que ni de lluny tant perfectes com són normalment.
L'única onada de l'illa que funciona amb aquest vent està a 40
minuts a peu pel mig de la selva, i fer aquest camí d'anada i
tornada sota tempestes tropicals i tot enfangat no és gaire
motivador. I a sobre, en ser de les poques onades que funcionava,
molts dels vaixells que porten surfistes per la zona estàven allà.
Onades no gaire bones, pluja, patejada i gent. Però sembla que
aquest matí podrem surfejar E-bay, a cinc minuts del nostre losmen!
Arribem davant d'E-bay i la crua
realitat ens dóna una bofetada a la cara. No feia vent al nostre
losmen perquè ha girat una mica la direcció, però en fa. I ve de
mar. I E-bay està destrossada, com ho ha estat cada dia. Provem
pitstops una mica més avall, una dreta que queda sempre més
arrecerada. Tot i que pinta fatal, ens fiquem a l'aigua, però dues
onades més tard sortim. Segons en Kezza, que va estar aquí un mes
l'any passat i tres setmanes aquest any, no ho havia vist mai tant
malament. A la platja, mirant les onades i ultra rallats, en Kezza
resumeix molt bé la situació:
Wrong wind, mate. Tornem cap a casa.
E-bay, en una de les tardes bones. Watch out for the rocks, mate |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada