dilluns, 11 de juny de 2012

Coses perdudes i trobades


Doncs al final vam salvar el matí!

fumant cocos (no fumant-se'ls com porros, malpensats!)
Després de la mala experiència a primera hora del matí vam anar a fer la maleta, i com que no marxàvem amb la barca fins les dotze, a les onze vam tornar a fer un bany a pitstops. No era cap bestiesa però estava millor, i en una de les onades vaig fer els millors dos "snap-turns" que he fet mai. Relativament contents i després de dir adéu a tothom vam pujar a la barca, que ens va portar sota la pluja (quin temps de merda!) fins al moll on esperava el ferri. El dimarts hi ha el ferri xungo, però el divendres hi ha un ferri normal indonesi, que tot i la cutreria és bastant decent. Feia una olor/pudor bestial a coco fumat, ja que els porten fumats a Padang per a treure'n l'oli de coco. La majoria de gent de les illes viu d'això, de fer baixar cocos de les palmeres i fumar-los, i sempre veus petites columnes de fum sortint de la selva; cremen la closca del coco per fumar el propi coco, bastant sostenible tot plegat. Apreneu-ne, hipies de la garrotxa!

Instal·lats a la "business class" i després d'haver robat matalassos d'un magatzem del barco gràcies a en Toni (l'experiència és un grau!) vam dormir fins a les 3 de la matinada, que és quan arribava el ferri a Padang. Merders típics indonesis pel taxi, ja que la Brigitte, la nostra fixer, ens havia enviat un sol cotxe per sis mandrils amb sis maletes i sis bosses de surf amb com a mínim dues planxes a cada bossa. Ni que fos un Canyonero... (la broma aquesta va pels frikis dels simpson).


Tot el dissabte a Padang amb només dues anècdotes: l'Ana, que marxava abans que nosaltres, es troba amb el seu taxi parat per culpa d'una volta ciclista que bloqueja la ciutat, que ja de normal es un puto caos de trànsit indonesi i ara és bàsicament una pila de cotxes parats per tots els carrers. Li dóna pasta a un tio que va amb moto i van ella, la maleta i la bossa de les planxes de surf de paquet, passant per la via del tren, quedant encallats allà, i arribant a l'aeroport tard tot i que com que l'avió també anava amb retard, la deixen embarcar i pot arribar a Bali. Un cop a Bali li diuen que les planxes no han arribat, típic cas de companyia aèrea que perd maletes. A punt de marxar de l'aeroport, es troba la seva bossa de surf tirada en un racó de la terminal. En dos paraules, im presionant. L'altra anècdota és que nosaltres anem a donar un vol per la platja i veiem una miiiica d'onades... demà surf?


Doncs si, avui hem surfejat. Hem anat a una platja que és la millor de la zona (la zona no és gaire bona) que era relativament maca i les onades tot i ser petites eren relativament bones, l'únic que era la desembocadura d'un riu i estava MOLT guarro. Molt guarro vull dir que la platja semblava l'abocador comarcal de la garrotxa, però en brut. Res ens ha impedit, però, passar un mati de surf petit però divertit, fent amics entre els locals i bevent uns cocos amb vistes al mar (i a la ronya de la platja). Fins i tot hem vist un casament!! jo no em casaria aqui, però que cadascú faci el que vulgui...

vivan loh noviooooh
Temps de tornar a casa la fixer, canviar-nos, fer la maleta i cap a l'aeroport. Sort que anàvem amb temps perquè hem trobat un caos bastant considerable, i a sobre el xofer (el mateix que no ens volia deixar al moll per por dues setmanes abans!) s'ha liat fort intentant fer drecera per carrerons on (quasi) no passava el cotxe. Però arribem a l'aeroport, i aqui ve la primera cosa perduda: la maleta d'en Torrent! Amb el merder de quan marxàvem de la casa se l'ha deixat allà, a la porta. Truquem a la Brigitte i ens diu que cap problema. Al cap de vint minuts (nosaltres hem trigat una hora...) arriba un dels que treballa allà amb moto. I la maleta a l'esquena. I cara de velocitat. Ha vingut xuscat xuscat, això segur... primera cosa trobada.

Passem el control de seguretat i ja estem entrant a l'aeroport, i en Torrent no ve. Arriba rient... resulta que en German s'ha deixat les ulleres de sol al control. Les va comprar a Bali, unes Electric guapissimes que li van costar pasta, després de que li caiguessin les que tenia pel forat del lavabo del ferri de Roti (una altra illa indonèsia). El segurata ho ha vist i ha començat a perseguir en Torrent, que no entenia res... encara queda bona gent al món!

Avions no pensats per a mandrils
Hem pujat a l'avió, una mica estretot, i cap a Jakarta. Hem arribat a les vuit del vespre. Ens hem acomiadat d'en German després de sopar fent dues rondes de menjar en un restaurant. La primera ronda i la segona ronda no tenien absolutament res a veure, però ens han clavat el mateix els dos cops. Comença a cansar, ja, Indonèsia... ell ja agafa el vol cap a Amsterdam, i nosaltres passarem la nit en un hotelaco de quatre estrelles que hem trobat a booking.com força barat i que ens recull a l'aeroport. Hem pujat al bus cap a l'hotelaco quan rebem un missatge d'en German... s'havia deixat la bossa de mà amb quasi tot a dins al carrito amb el que hem sortit de la terminal, i se n'ha adonat quan estava pujant a l'autobús per anar a l'altra terminal. Un esprint amb maleta i bossa de surf incloses, però la bossa de mà encara era allà. Coses perdudes, però totes trobades!

I demà, esmorzar a Amsterdam!