dissabte, 9 de juny del 2012

Nyang Nyang


Davant l'onada de Nipussi, esperant...


el lavabo! directe al riu!
La sortida de Siberut amb la barca no va anar com esperàvem, ja que en lloc de anar cap al mar, el tio de la barca es posa cap a dins del riu. Un riu bastant ample, suposo que travessarem l'illa pel riu. De cop, gira a l'esquerra i es fot per un passadís d'aigua al mig de la selva, està fent drecera, això sembla l'amazones! De fet, a l'illa de Siberut hi ha tribus que viuen a la selva i pesquen amb canoa i van amb un tros de bambú com a taparabos... Esperem en qualsevol moment veure tios amb arc i fletxes als dos costats del riu, però res. De canoes amb gent pescant si que en creuem unes quantes. Anar fent trossos de riu i trossos pel mig de la selva i finalment arribem a l'altre costat de l'illa, i al mar. L'Ana s'està pixant i hem de fer parada tècnica en una illa deserta que farem servir de lavabo. Resulta que volia anar al lavabo al restaurant on hem menjat a Siberut, que estava construït sobre el riu, com la majoria d'edificis del poble. Però el lavabo era una mica peculiar: quatre parets que feien mig metre d'alt, o sigui que tothom et veia allà, i un forat al terra que donava directament al riu. O sigui que feies un trunyo allà i queia al riu de bastant amunt, de manera que tothom se n'enterava que estaves allà cagant. I no és que hi hagués poca gent! Tot al voltant barques plenes de gent i cases amb gent a fora fent d'espectadors. Un merder de gent, allò més que un lavabo semblava el camp del barça!

Després de la parada hem anat fent fins arribar a Nyang Nyang. L'arribada, increïble... una illa tropical amb l'aigua cristal·lina, palmeres i uns bungalows a davant del mar, i allà palplantats trobem els tres perles: en Jonatan d'eivissa, en Kezza d'austràlia i en Toni de mallorca, també conegut com a rastovich. Ells no sabien segur si hi anàvem, i estaven la òstia de contents. Que els teus amics et vinguin a veure quan portes dues setmanes en una illa deserta sempre és una alegria.

casa nostra
Bé, deserta deserta tampoc. Nyang nyang és una illa molt petita, però hi ha un parell de poblats on la gent es dedica a la pesca i a fer oli de coco. Aquí no arriba el telèfon, ni la televisió. Electricitat en tenim per un generador, i només a la nit. I res d'internet... bé això ens pensàvem, però quan portàvem cinc dies aquí ens van explicar que un australià estava construint uns bungalows en un altre lloc de l'illa, i que s'havia muntat una connexió d'internet via satèl·lit. El tio cobra una pasta per fer-ho servir, però almenys va ràpid. Es bastant una aventura per arribar-hi, perquè has de fer un corriol pel mig de la selva, però hi ha una onada boníssima a davant i ell et guarda el portàtil fins que acabes de surfejar. Però la imatge és curiosa, un tio de Riudaura caminant pel mig de la selva amb una planxa de surf i un portàtil...

barbuts a la barca
I aquí estem, passant els dies surfejant i les nits explicant històries amb aquells tres, cinc mexicans molt benparits, un altre australià i un brasileny. Les onades de moment no són cap bestiesa, sembla que el temps no acompanya. Bufa el vent del nord i ho destrossa bastant tot, però almenys ens banyem cada dia. Hi ha hagut un parell de dies sense gaire swell, però ho vam arreglar agafant una barca cap a Burgerworld, una onada que està en un illot que sembla una hamburguesa i que agafa qualsevol swell per petit que sigui. El que tenim ganes, però, és que funcionin les onades que tenim davant del losmen: E-bay, Pitstops i Beng-Bengs (que per cert es una marca de galetes, no he entès perquè la onada es diu aixi...) però de moment no hi ha gaire sort.

Tenim dies...

Almenys el lloc és bonic. Bonic de la òstia!