Sopant amb l’alcalde

Ahir a la tarda estava surfejant Engabao amb unes onades de la òstia, dos metres passats. Estava tot sol, ja que en Daniel s'havia quedat a l'hotel perquè tenia el peu fet merda. Per cert, resulta que el tio era surfista professional a Califòrnia ara fa uns anys. Ja deia jo que era un crack, fins i tot havia competit amb en Kelly Slater, llegenda viva del surf, quan tots dos eren jovenets (perquè el tio ja té una edat). Es va afartar de viure als estats units i porta uns quants anys viatjant i vivint a sudamèrica, em sembla que encara té calés de quan competia. Total, que estava allà disfrutant quan van arribar dos de Guayaquil que ja tenia vistos. Un és l'Alfredo, un nano de familia de calés que havia estat estudiant (i surfejant) a barcelona. Va ser una sessió de les màgiques, amb onades grans i molt bon rotllo a l'aigua. Vam sortir de l'aigua que ja era fosc, i aquests dos de Guayaquil em van portar fins a l'hotel amb cotxe (engabao esta com a 20 minuts). A mig camí l'Alfredo, que m'estava parlant de lo bons que son els crancs, em convida a sopar amb la seva familia. A part de ser hospitalaris també cal dir que a aquesta gent de calés els hi agrada molt tenir amics europeus, aixo dona molta categoria, no es conya. Així que anem directes a casa seva, una casa de la òstia davant del mar (i era la segona residència) i allà em trobo amb tota la familia que ja estaven parant la taula. Em miro el seu pare i em sonava d'algo... ostia es clar, els cartells electorals! Que fort, el seu pare era l'alcalde de Playas. Es clar, va sortir el tema de que la meva mare era alcaldessa, i ells ben emocionats. Després de menjar un merder i mig de crancs i de petar la xerrada (i es clar, explicar-los la història dels catalans com sempre) vam anar amb l'Alfredo i el seu amic a fer una cervesa pel centre, on vam trobar en gabriel, en gabucho i tota la colla de surfistes locals. Fa gràcia perquè en dues setmanes ja em fa la impressió que porto aqui molts anys, ja conec a tothom i tothom em coneix. Unes quantes cerveses més tard i cap a dormir.

Aquest matí a les 6 en Daniel ja em picava a la porta per anar a surfejar. Hem anat a Engabao altre cop, estava gros i maco, glassy de la òstia! Això si, ben aviat han començat a arribar gent de Guayaquil i a mig matí el pic estava a rebentar de gent. Es lo que té el cap de setmana. Hem tornat cap al migdia, jo tenia pressa perquè avui fèien el barça madrid!! Anem a dinar al restaurant del libanès però no trobavem el canal on ho fèien. Hem dinat ràpid i hem començat a voltar per Playas a veure si trobàvem algun bar on donéssin el partit, però res! Resulta que el feien pel satèl·lit, i aqui ningu en té. Bé, unes noies en un bar ens dèien que elles tenien satèl·lit a casa seva, pero no se per que em sembla que era mentida. Després ens han dit que en un bar en tenien, i que el propietari era català!! He alucinat, hi hem anat però acabava de tancar i el tio havia marxat. Segur que se n'havia anat a veure el partit a casa seva. Demà passaré pel bar a veure si el conec, m'ha fet molta gràcia això de que hi hagi un català a Playas.

Total després de dues hores voltant em sembla que el partit ja s'havia acabat feia estona, tornem a l'hotel. Al davant hi viu un arquitecte, molt bon home, que estava assentat a la fresca i em diu "catalán, no viste el partido?" i jo li dic que no, que no havia trobat lloc on veure'l. I va i el tio em diu que ell tenia satèl·lit a casa seva. "porqué no veníais? Nos hubiéramos tomado unas cervezas!" cagum l'ostia...

Bueno aqui va una foto on surto cap pelat, això és el que tinc al pis de baix de l'hotel: una església d'aquestes xungues evangèliques!! Fa molt de riure, estan sonats aquesta gent, però són bona gent. Almenys no és una discoteca. O potser millor que fos una discoteca, perquè quan comencen a fer càntics fa una mica de por!