diumenge, 9 d’agost de 2009

Un dia per recordar

Ahir a la nit poc despres d'escriure el blog me'n vaig anar a dormir. O vaig intentar-ho, perque de cop em vaig adonar que no tenia despertador. M'havia de llevar a les 5 impepinablement i no tenia ni tan sols rellotge! surto de l'habitacio en calsotets per intentar trobar un adaptador europeu per carregar el mobil i fer-lo servir com a despertador (uff quin merder eh) quan em trobo un tio al passadis del hostel. Li demano si te un adaptador de l'endoll i em diu en un ingles patater que no m'enten. El tio tenia un accent catala acollonant. Doncs resulta que era bomber de Barcelona i que l'endema tambe corria la triatlo per equips!! Ell em salva la vida despertant-me a les 5, i jo li salvo a ell explicant-li que a les 5 no hi ha trens i que pot venir amb el taxi que he demanat. Aixi que aquest mati tots felicos cap al Vancouver Convention Center, on ens esperaven uns busos d'aquells escolars americans tipics per portar-nos a tots a on feien el triatlo, o sigui a can collons. Una hora i pico de bus fins alla! el lloc era guapo, pero. A les 8 comensa, despres d'escoltar l'himne canadenc, i cap a l'aigua. M'he notat tota l'estona de conya, i els ultims 500 metres he fet una apretada de la ostia. Hi havia una boia groga que em pensava que ja era al final, i quan hi estava a prop he apretat ja a fons, i resulta que quedaven cent metres ben bons. Pero he aguantat i he arribat, segon de la general per equips!!! En Miquel Sala el primer, quin crack. Llavors ha sortit en Carlos amb la bici, pero els que corrien amb ell eren unes maquines i ell havia fet la mountain bike abans d'ahir. Ha perdut uns minuts pero ha aguantat com una bestia, el nivell era molt alt!!! L'apretada final de l'Ivan Limia ha set espectacular, el tio ho ha donat tot i hem acabat tercers, que vist el nivell que hi havia deu ni do...
El podi per equips tot catala!! el nano de Barcelona que havia vingut al taxi amb mi era una bestia amb la bici, i han quedat segons. En Miquel Sala amb dos bombers de Tarragona han acabat primers. Nosaltres amb el bronze guanyat a pols els ultims metres. Era espectacular, el podi tot de senyeres i estelades, i els de l'equip de Madrid mirant-s'ho amb cares llargues, i la resta alucinant amb aquells "espanyols que no eren espanyols". Ha set un moment molt maco, es emocionant aixo de guanyar algo. Abracades i comiats amb tots els que hem conegut alla, ja que l'Albert i jo ens n'anem cap a California. Estem esperant el bus i d'aqui una estona sortim cap a Seattle, on agafarem un vol cap a CALI!! si hi ha onades, surf, i si no cap a Las Vegas a gastar-nos tot el sou. Una abracada i fins la propera,
el futur nano ludopata de Riudaura