dissabte, 8 d’agost de 2009

De Whistler a Ucluelet, i tornada a Vancouver

El dia a Whistler va ser d'allo mes intens, comencant per el xollo que vam aconseguir: normalment el lloguer de la bici de descens son 125 dolars mes 30 de l'armadura, i 53 del forfait. doncs per ser atletes suposadament de descens i per posar-li un morro infinit, a mes de tenir molt bon rotllo amb les noies de les oficines de Whistler, ens va sortir tot plegat per 70 dolars. I cap a fer el cabra! anavem fent parades per veure a l'ivan acosta, que va acabar guanyant la plata a dual-bike. Quan es va haver acabat la competicio vam anar a l'entrega de medalles, a fer merder i a aplaudir quan cridaven "ivan acousta from catalonia", i rapid a fer la ultima baixada del dia amb l'Ivan a davant marcant el pas. Esta fet un crack el tio, i nosaltres casi ens matem pero vam disfrutar de valent! a la nit altre cop a Vancouver, que l'endema al mati en German feia el quilometre vertical i nosaltres marxavem cap a Vancouver Island.

Primer xasco: arribem l'Albert i jo despres de 7 hores d'autobus i fa FRED. i molta boira.
Segon xasco: tenim taules i tenim ganes de surf, pero no podem arribar a les onades (les platges estan a 20 km del poble) ens posem a fer autostop i no para ni cristo!! al final hem de tornar les taules.
Tercer xasco: l'endema al mati, amb taules i cotxe (a la nit havien arribat en Santi i en German) anem a la platja per trobar-nos mig metret i l'aigua gelada. De totes maneres ens ho vam passar de conya, un bany es un bany, i no tothom pot dir que ha fet surf a Canada....

Al vespre barbacoa al hostel i avui al mati a comprovar altre cop les onades: encara mes petites, i decidim marxar cap a Vancouver. tres hores per esperar el ferri, amb la calma! Arribem a Vancouver amb un transit de la ostia, i cap al hostel a fer concentracio i estiraments que dema es el gran dia! be, per mi; els meus companys se n'han anat de festa. Pero dema jo corro el triatlo per equips amb en Carles Andujar a la bici i l'Ivan Limia corrent, i ells son unes besties pardes. Jo penso fer la natacio amb el millor temps que pugui, dema penso donar-ho tot!! per ells dos tenim opcio a medalla, ara falta que jo posi el meu granet de sorra.

I dema a la tarda ja marxem cap a California amb l'Albert. Trobarem a faltar Vancouver, aixo ja es com a casa, pero ens esperen Las Vegas, San Francisco, LA i les platges californianes, si tot va be a bord d'una autocaravana i cantant "born in the USA"....