dijous, 24 de maig del 2012

Tornant a Indo


Ens acostem a l'aeroport de Barcelona amb el meu germà. Davant nostre un gran cartell: a la dreta la T1, a l'esquerra la T2...
  • Merda, Marc, mira el bitllet a veure d'on surt l'avió!
  • No hi posa res de res
  • Merda, doncs mira a internet des de quina terminal opera KLM al Prat!
  • Mmmmmm... Doncs aqui diu que operen a la T1 i a la T2.
  • Merda...
Suposant que un vol a Jakarta no deu sortir del mateix lloc que els vuelings a Granada, anem cap a la T1, i la clavem. Aparquem a fora la terminal sota l'atenta mirada dels mossos d'esquadra que no et deixen superar els dos minuts d'estacionament, carrego les últimes coses, deixo el mòbil... Ostia, deixar el mòbil! Arriben a enganxar aquesta merda de smartphones... tampoc em serviria de gaire quan estigui a les Mentawais, sense cobertura, ni wifi, ni electricitat, ni res de res... vaja, que fins i tot ens hem de portar el menjar!



Aqui és on anem, a les illes Mentawais, davant la costa de Sumatra. Se suposa que hi ha les millors onades del món, i hi ha un munt de vaixells carregats de surfistes que et porten d'onada en onada, dormint lluny de la costa i lluny dels mosquits, amb un cuiner que et fa el menjar que vols, amb cerveses fresques, amb connexió a internet per satèl·lit.... Però nosaltres hem triat la versió més perroflauta, que és anar per terra i estar dotze dies dormint acompanyats de mosquits amb malària i esmorzant cocos acabats de tallar i dinant, berenant i sopant arròs. I surfejant sense parar!

Em donen seient a finestreta. Bé! Fa un dia molt maco i segurament el paisatge valdrà la pena. I la veritat és que al·lucino, passem sobre Barcelona, Montserrat, el Pedraforca, el Cadí... un paisatge increïble, encara que jo em moro de ganes de sortir de terres catalanes. Passem Andorra, ja som a França... Acabo de sortir i ja trobo a faltar coses. A la noia més bonica del món, a donar-li suport moral pels exàmens... Per molt bé que m'ho passi, em faltarà ella. Sense ni adonar-me'n estem sobrevolant Paris, i al cap de poc Amsterdam. Aterrem, em toca canviar d'avió però no sé ni a quina hora surt. Tot just sortir de l'avió, però, un tio de KLM em mira el bitllet, m'indica on és la porta, i rient diu que està una mica lluny però que no pateixi, que tinc temps. Vaig caminant xino-xano i més que res per curiositat miro a quina hora em surt el vol. 20:55. a veure quina hora és... 20:30?!?!?!? miro un panell d'informació i veig que ja estan tancant la meva porta. Ostiaaa cagant llets cap a la F7. Miro un mapa de l'aeroport... vostè està aquí a un costat, zona F a l'altre. I això és l'aeroport de Schipol, que és una puta mole de gros! Començo a pensar que el tio de KLM m'acollonava quan deia “tens temps” i “una mica lluny”.

Efectivament, sento el meu nom per megafonia, per primer cop a la meva vida. Estic fent retardar un vol de 425 persones. Mooolt fort això de què un avió t'esperi, em pensava que a l'hora que tocava sortien i punt! Val a dir que el vol de Barcelona havia arribat amb retard, no era culpa meva. Encara que caminés lent.

I aquí estic, no sé quantes hores més tard a l'aeroport de Jakarta, havent dormit, vist una peli (Drive, boníssima!), un episodi de How I met your mother, un documental sobre el luxe a l'antiga Grècia, havent fet un curs online d'indonesi (si si, tenen això als avions! KLM molaaa), haver llegit mig llibre i haver menjat com una llima (he repetit a cada àpat! KLM molaaaa).

Aqui estic amb ganes de Mentawais. De moment, però, vaig cap a Bali a trobar en German, la Nuria, l'Ana i en Torrent, a fer unes cerveses a l'skygarden, a veure suc d'alvocat amb xocolata al mataram juice market i a surfejar la costa est, que diuen que està “on fire”. Amb molta alegria, de tornar a veure en Komang, de voltar amb moto pels carrerons de Kuta, de menjar un bon gado-gado. Estarem allà tres dies i després cap a Padang, a agafar els ferris. Però això ja és una altra història...


1 comentari:

harcus-tado ha dit...

collons monti com t'ho muntes paio!
sóc en marc de vila-seca, i no cal dir-te l'enveja que m'estàs donant!!! un colega meu va estar-hi farà cosa de 2 hiverns a les menta i em va dir que hollow trees.... puffff brutal!!! ja t'aniré seguint pel blog fiera! disfruta del viatge a tope i salut