dissabte, 27 d’agost de 2011

Esperant l'Irene

passejant per manhattan, tard a la nit
El viatge a Nova York no podia començar d'una altra manera... fent ratafies a la una de la nit, esperant per les quatre, que marxàvem cap a l'aeroport. Baixàvem en masmi, en pallarès i jo, i allà a la T1 ja vam trobar l'uri i la seva xicota. En german i en fonseca venien tard, quins mandrils! Ens vam asseure al primer vol (BCN-Frankfurt) bastant adormits, i amb l'ajuda d'una dormidina vam caure en un coma induit que va durar fins a alemanya, tot i els intents de les hostesses de despertar-nos per donar-nos l'aperitiu. Excepte en German, ja que no ens van poder asseure a tots junts, i a ell el van enviar "als motors" segons ell, a darrera de tot desterrat. A Frankfurt vam passar un control de seguretat on es volien endur en pallarès per terrorista, i altre cop a dins d'un avió. Però aquest cop dins un avió de veritat... l'airbus A380!! l'avió més gran del món, encara no hi havia anat mai. Alucinant, molt i molt gros. Altre cop disseminats (mira que era gros però no hi havia seients per anar tots junts) i altre cop drogats (mes dormidina!!) i patapam, un altre coma induit. Fins a Nova York, 8 hores... com hi va la dormidina...

Arribem, cues a immigració però somriures quan diem que som bombers, excursió amb un taxista rus ultraracista fins que arribem a l'apartament. Normal que el rus estés nerviós, estem en un barri negre, però molt negre! ni perillós ni res, però 100% negre. La gent ens mira pel carrer i alucinen, es pensen que som un equip de futbol! Total, que arribem a l'apartament que de fora esta una mica fet caldo però de dins és guapíssim. Aqui rebem la primera sorpresa: un email dient que arriba un huracà i que segurament no podrem nedar al triatló. Bueno, ja veurem com va la tempesta aquesta. Deixar maletes i cap al Jacob Javits convention center a buscar les acreditacions. Una hora de cua fins que ens les dónen, la meva amb la bandera andorrana (que si no hi anava l'espanyola!). Necessitem una cervesa urgent, estem morts de set i de gana. Un bomber de NY bastant autèntic ens envia a un pub que no està gaire lluny. Entrem, ens fem molt amics de la cambrera i sortim al cap de dues hores ben borratxos. Se suposava que anàvem a dormir d'hora, i no haviem ni sopat!


vídeo cortesia de la reportera mes ditxaratxera, la carla llobet!!!!

Això era ahir a la nit, que la cosa es va complicar una mica. Aquest matí hi havia plans d'anar a córrer per central park amb en german, però no hi ha hagut manera... ens hem despertat tard i directe cap a la cerimònia inaugural. Abans, però, una altra sorpresa: l'huracà cada cop pinta pitjor, i han suspès tots els actes de diumenge. Arribem a la cerimònia i bastant cutre, l'han fet en un park aqui al costat a brooklyn, on l'únic a destacar és la xiulada general dels espanyols (que n'hi havia molts) davant del nostre castell. El castell era un 20 de 3 amb pit i collons i senyera inclosa. Més ample que alt, però amb molt de públic!! Tot just hem acabat la desfilada i tothom a veure el barça... tots? no!! jo, l'aurora i uns quants malalts més cap a Rockaway beach a surfejar les onades que ja arriben de l'huracà. De moment fa bastant bon temps, i era curiós perquè a la platja on estàvem han d'evacuar a tothom abans de demà a les 5 de la tarda, però la gent estava bastant tranquila i fent vida normal. Hem trobat l'única botiga de surf on lloguen planxes i resulta que el fill de l'amo també es bomber. Entre pitos i flautes hem arribat a ala botiga a les 6, que ja tancàven, però li hem caigut tan be a aquell home que ens ha deixat les planxes i neoprens de gratis i ens ha esperat a la botiga que li tornéssim quan ens canséssim de surfejar. Alucinant. Cada dia em sorprèn més lo bona gent que són els ianquis en general. Ens ha caigut tant bé que demà al matí jo i en joan aurora (bestia parda del surf català) hi tornarem, li llogarem unes planxes (el tio tindrà obert, amb dos collons) i surfejarem fins a les 12 del migdia, que tanca TOT el transport públic de Nova York. Poca broma amb l'huracà, està tothom acollonit!! dissabte tarda i diumenge sembla que els haurem de passar tancats a l'apartament. Em fa bastanta gràcia això de viure el primer huracà en 70 anys a NY en viu i en directe... 

ja anirem explicant com es porta l'Irene!

4 comentaris:

Ona ha dit...

Nano...quins collons que tens!

Rufus ha dit...

Aquets que insulten i borden son bombers y policies espanols?
Cualsevol els demana ajuda amb la meva samarreta de l'estelada.

Però sempre es divertit veurels tan emprenyats i acomplexats.

Bona sort

Claudia Natalia ha dit...

"un 20 de 3 amb pit i collons"... m'he enamorat de aquesta descripció! Disfruteu i no li doneu massa atenció a les "bravuconadas" dels espanyols ;)

Bernat ha dit...

Divendres al vespre totes les colles de castellers de Catalunya assagen als seus locals. Passeu a donar un cop d'ull i la propera vegada els feu un castell un parell de pisos més alt per que vegin millor l'estelada.