dimarts, 29 de març del 2011

Expedició a Sumbawa!




Les onades de bali són espectaculars, la vida és fàcil... potser per això milers de surfistes s'amunteguen als pics, convertint onades màgiques en sessions de lluita (en el bon sentit, tot i que a vegades hi ha òsties) per poder disfrutar una mica d'aquest paradís.
Però Bali només és la porta d'entrada d'indonèsia, un tast del que espera més enllà dels temples hindús. Tant a l'est com a l'oest, en territori totalment musulmà, el surf tot just comença a desenvolupar-se com a indústria turística, i encara es poden fer realitat els somnis més salvatges del qui viatja amb una taula sota el braç: onades perfectes, platges paradisíaques i absolutament ningú més a l'aigua, només tu i els teus amics!

Anant cap a l'est des de bali trobem Lombok, amb onades que ja comencen a estar explotades i un turisme creixent. Més enllà, Sumbawa, amb només dos punts de la seva inmensa costa en forma de serp on es poden trobar "facilitats" per als viatgers (hamburgueses i internet). La resta, milers d'onades encara sense nom a l'abast de qualsevol que tingui un mapa, una moto i temps. I nosaltres ho tenim!! En Kazaa ja fa temps que vol muntar un surfcamp a Sumbawa, comprar un tros de terra davant d'alguna onada que valgui la pena i viure a costa dels quatre guiris que vulguem anar a surfejar allà. Ja té nom i tot: shitcunt surfcamp (almenys el nom es farà famós!!) Així que divendres marxem unes quantes setmanes a veure què trobem.

I per Bali tot continua igual, surfejant matí i tarda tot i que les onades no és que siguin molt grans. Alguna festeta per Kuta amb tota la tropa que estem a l'hotel, de tant en tant... M'he comprat un casc per la moto que estigui una mica bé, m'ha costat una fortuna, 8 euros! no és broma, nou de trinca, al carrefour de Denpasar, alucinant. Voltant pel super i de veritat que alucinava amb els preus de les coses. També tinc mòbil indonesi!! per si algú em vol trucar o algo: 082147573403, amb el prefix d'indonèsia a davant. 15 euros pel mòbil i la targeta sim, amb 40 cèntims de saldo, que dónen per trucar bastant. Pel que fa a la gent, aquests dies estan sent de comiats: en Lluis, el bomber amic d'en German, ha tornat a Catalunya després de deu mesos fora. En Marc, l'altre català que està aqui, se'n va demà cap a l'índia. Però també hi ha novetats, aviat arriba en German i la Nuria des d'austràlia! la llàstima és que trigaré a veure'ls, ells estaran a bali i jo a sumbawa.

I una última cosa... m'estic deixant barba!! visca els peluts!!

1 comentari:

Unknown ha dit...

Els pocs díes que vaig compartir amb vossaltres van ser boníssims! Tot i que les ones son un amica massa grans per mí, jejeje. Disfruta cabró!! Una abraçada molt forta!!