Diuen que hi ha onades cada dia. Diuen que és molt bonica. Diuen que hi ha cocodrils. Diuen moltes coses, però passar aqui uns dies és descobrir el que et pot arribar a oferir aquest pais.
Vam arribar aqui el segon dia. Ahir vam fer una escapada buscant una onada que es diu la isla, però gairebé no trencava, així que avui hem tornat. Per un turista normal això és un avorriment: es tracta d'una platja amb quatre casetes que lloguen habitacions a peu de sorra i un parell de restaurants cutres, i res més. A més no es recomana banyar-se ja que hi ha corrents fortes i les onades són una bojeria. Però per això ens quedem aqui nosaltres!
Ens despertem cada dia a les 5 del mati i cap a l'aigua. En banyador, ja que a les 5 estas a 28º a fora i 27º a l'aigua. La calma del matí es tradueix en un mar completament pla on cada tant en tant apareixen perfectes les línies de la mar de fons, que trenquen de manera perfecte creant onades de més de dos metres. Parets verticals, molts tubs, l'aigua llisa com un mirall... Un paradís per als surfistes!
L'únic problema és quan estas a l'aigua, amb el somriure inesborrable a la cara, i de cop un tico (un habitant de costa rica per entendrens) crida "anda por ahi el cocodrilo". Llavors el somriure de tothom canvia en una cara seriosa i alerta, tots quiets per no cridar l'atenció, i de cop veus un bitxo que fa bastanta por nedant a uns metres teus, ben feliç. Els atacs no són normals, només un l'any passat, i molt menys mortals, ja que no són com els cocodrils australians. Són cocodrils de riu, i si no els emprenyes no et fan ni cas. Però no fa ni puta gràcia... a més, els ticos estan preocupats perquè l'any que ve celebren una prova del campionat del mon de surf aqui, i només falta que un cocodril mossegui en Kelly Slater!
Cocodrils a part, estem de conya. Arròs i frijoles cada dia, migdiades i surf, molt de surf. Només em faltaria "el naixement de la tragèdia" per acabar de ser feliç!
Vam arribar aqui el segon dia. Ahir vam fer una escapada buscant una onada que es diu la isla, però gairebé no trencava, així que avui hem tornat. Per un turista normal això és un avorriment: es tracta d'una platja amb quatre casetes que lloguen habitacions a peu de sorra i un parell de restaurants cutres, i res més. A més no es recomana banyar-se ja que hi ha corrents fortes i les onades són una bojeria. Però per això ens quedem aqui nosaltres!
Ens despertem cada dia a les 5 del mati i cap a l'aigua. En banyador, ja que a les 5 estas a 28º a fora i 27º a l'aigua. La calma del matí es tradueix en un mar completament pla on cada tant en tant apareixen perfectes les línies de la mar de fons, que trenquen de manera perfecte creant onades de més de dos metres. Parets verticals, molts tubs, l'aigua llisa com un mirall... Un paradís per als surfistes!
L'únic problema és quan estas a l'aigua, amb el somriure inesborrable a la cara, i de cop un tico (un habitant de costa rica per entendrens) crida "anda por ahi el cocodrilo". Llavors el somriure de tothom canvia en una cara seriosa i alerta, tots quiets per no cridar l'atenció, i de cop veus un bitxo que fa bastanta por nedant a uns metres teus, ben feliç. Els atacs no són normals, només un l'any passat, i molt menys mortals, ja que no són com els cocodrils australians. Són cocodrils de riu, i si no els emprenyes no et fan ni cas. Però no fa ni puta gràcia... a més, els ticos estan preocupats perquè l'any que ve celebren una prova del campionat del mon de surf aqui, i només falta que un cocodril mossegui en Kelly Slater!
Cocodrils a part, estem de conya. Arròs i frijoles cada dia, migdiades i surf, molt de surf. Només em faltaria "el naixement de la tragèdia" per acabar de ser feliç!
Aqui una foto amb el cos de bombers de Jacó. Ens els vam trobar pel carrer per casualitat, molt bona gent. Es van guanyar una altra samarreta de bombers de la generalitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada