L'endemà al mati ens despertem i a voltar per Washington! Primer esmorzar en un bar típic americà (per cert, els teclats de Costa Rica tenen accents!!) i ben tips cap a veure el que van a veure tots els guiris: el capitoli, el monument a Lincoln (que és quelcom que val la pena, el millor monument que he vist mai) la casa blanca i els museus smithsonians. Nomes vam entrar al dels indis americans i al del cel i l'espai, que eren realment espectaculars. A mes de gratuits. Realment hi ha coses per les quals els americans ens passen la mà per la cara, i els museus de Washington en són un bon exemple: gegants, interessants, cuidats i gratuits. Un altre exemple és l'amabilitat: tant a Filadelfia, Washington com a New York la gent ens parava pel carrer si ens veia despistats, es posava a parlar amb nosaltres a l'autobus, al metro... M'imagino entrant al metro de barcelona i posan-te a parlar amb el que tens al costat: et tractaria de boig o et miraria amb cara de "què vols de mi". Als estats units és d'allò més normal. Conclusió: els prejudicis que tenim dels americans no tenen gaire res a veure amb la realitat, a mi m'han deixat parat!

Com a anècdota, estàvem al National Mall just davant de la casa blanca quan de cop la policia talla el carrer que venia d'allà, s'obren les portes i surt tota una comitiva que ens va deixar acollonits, fins i tot hi anava una ambulància al darrera. He penjat el video perquè és molt curiós. Jo suposo que era George W. Bush que se n'anava de visita porai. Quin fàstic de tio.
La visita a Washington va continuar amb Arlington, que és el cementiri militar on hi ha enterrats els veterans de totes les guerres, de la civil a la d'Iraq, i després al pentàgon, ple de militars (aquests vius) i de guàrdies que ens seguien i no ens deixaven ni fer fotos ni entrar enlloc. Ja es feia tard i vam anar cap al Hostel. Com que encara teníem una estona, vam decidir donar l'última oportunitat als bombers americans i vam anar al parc de bombers de Takoma County, Maryland. Aqui si que es van guanyar les samarretes fort! ens van ensenyar tot el parc, els camions, ens ho van deixar remenar tot i vam acabar amics de tot el torn. Llàstima que no teníem temps perquè ja ens quedàvem a sopar allà! de fet teniem tant poc temps que casi perdem l'autobus cap a Filadèlfia, vam haver de fer un parell d'esprints pel centre de la ciutat. Al final, com sempre, tot bé. I com que vam arribar a Filadèlfia a les 11 de la nit i el vol no sortia fins les 8 del matí, vam decidir anar a un bar. De seguida vam fer amics, i moltes cerveses més tard vam sortir per anar a buscar un taxi. Ens va recollir un nigerià que feia de taxi il·legal i que ens portava per 20 dòlars: perfecte!! un cop dins el "taxi" vam descobrir dues coses: que no sabia conduir i que portava el cotxe carregat de marihuana. Per sort vam arribar a l'aeroport vius i sense ser detinguts. Dormir i al mati cap a Charlotte en primera classe (resulta que sobraven seients, regal de la casa!) i despres cap a San José en classe proletària altre cop.
Costa Rica és un pais maco, més modern del què em pensava però ple de mosquits. De la capital vam anar directe a Jacó, a la platja, vam comprar tot el material de surf i aquest matí a les 6 ja estavem a l'aigua. El mar es com sopa de calent, hi ha rajades que salten (acollonant! dos metres!!), taurons que mosseguen, tortugues que neden, meduses que piquen, peixos que volen, pelicans que ens ataquen... i onades!! es pot ser més feliç?
Si, amb un bon esmorzar després del surf!!