Doncs al final vam salvar el matí!
fumant cocos (no fumant-se'ls com porros, malpensats!) |
Després de la mala experiència a
primera hora del matí vam anar a fer la maleta, i com que no
marxàvem amb la barca fins les dotze, a les onze vam tornar a fer un
bany a pitstops. No era cap bestiesa però estava millor, i en una de
les onades vaig fer els millors dos "snap-turns" que he fet
mai. Relativament contents i després de dir adéu a tothom vam pujar
a la barca, que ens va portar sota la pluja (quin temps de merda!)
fins al moll on esperava el ferri. El dimarts hi ha el ferri xungo,
però el divendres hi ha un ferri normal indonesi, que tot i la
cutreria és bastant decent. Feia una olor/pudor bestial a coco
fumat, ja que els porten fumats a Padang per a treure'n l'oli de
coco. La majoria de gent de les illes viu d'això, de fer baixar
cocos de les palmeres i fumar-los, i sempre veus petites columnes de
fum sortint de la selva; cremen la closca del coco per fumar el propi
coco, bastant sostenible tot plegat. Apreneu-ne, hipies de la
garrotxa!
Tot el dissabte a Padang amb només
dues anècdotes: l'Ana, que marxava abans que nosaltres, es troba amb
el seu taxi parat per culpa d'una volta ciclista que bloqueja la
ciutat, que ja de normal es un puto caos de trànsit indonesi i ara
és bàsicament una pila de cotxes parats per tots els carrers. Li
dóna pasta a un tio que va amb moto i van ella, la maleta i la bossa
de les planxes de surf de paquet, passant per la via del tren,
quedant encallats allà, i arribant a l'aeroport tard tot i que com
que l'avió també anava amb retard, la deixen embarcar i pot arribar
a Bali. Un cop a Bali li diuen que les planxes no han arribat, típic
cas de companyia aèrea que perd maletes. A punt de marxar de
l'aeroport, es troba la seva bossa de surf tirada en un racó de la
terminal. En dos paraules, im presionant. L'altra anècdota és que
nosaltres anem a donar un vol per la platja i veiem una miiiica
d'onades... demà surf?
Doncs si, avui hem surfejat. Hem anat a
una platja que és la millor de la zona (la zona no és gaire bona)
que era relativament maca i les onades tot i ser petites eren
relativament bones, l'únic que era la desembocadura d'un riu i
estava MOLT guarro. Molt guarro vull dir que la platja semblava
l'abocador comarcal de la garrotxa, però en brut. Res ens ha
impedit, però, passar un mati de surf petit però divertit, fent
amics entre els locals i bevent uns cocos amb vistes al mar (i a la
ronya de la platja). Fins i tot hem vist un casament!! jo no em
casaria aqui, però que cadascú faci el que vulgui...
vivan loh noviooooh |
Temps de tornar a casa la fixer,
canviar-nos, fer la maleta i cap a l'aeroport. Sort que anàvem amb
temps perquè hem trobat un caos bastant considerable, i a sobre el
xofer (el mateix que no ens volia deixar al moll per por dues
setmanes abans!) s'ha liat fort intentant fer drecera per carrerons
on (quasi) no passava el cotxe. Però arribem a l'aeroport, i aqui ve
la primera cosa perduda: la maleta d'en Torrent! Amb el merder de
quan marxàvem de la casa se l'ha deixat allà, a la porta. Truquem a
la Brigitte i ens diu que cap problema. Al cap de vint minuts
(nosaltres hem trigat una hora...) arriba un dels que treballa allà
amb moto. I la maleta a l'esquena. I cara de velocitat. Ha vingut
xuscat xuscat, això segur... primera cosa trobada.
Passem el control de seguretat i ja
estem entrant a l'aeroport, i en Torrent no ve. Arriba rient...
resulta que en German s'ha deixat les ulleres de sol al control. Les
va comprar a Bali, unes Electric guapissimes que li van costar pasta,
després de que li caiguessin les que tenia pel forat del lavabo del
ferri de Roti (una altra illa indonèsia). El segurata ho ha vist i
ha començat a perseguir en Torrent, que no entenia res... encara
queda bona gent al món!
Avions no pensats per a mandrils |
Hem pujat a l'avió, una mica estretot,
i cap a Jakarta. Hem arribat a les vuit del vespre. Ens hem acomiadat
d'en German després de sopar fent dues rondes de menjar en un
restaurant. La primera ronda i la segona ronda no tenien absolutament
res a veure, però ens han clavat el mateix els dos cops. Comença a
cansar, ja, Indonèsia... ell ja agafa el vol cap a Amsterdam, i
nosaltres passarem la nit en un hotelaco de quatre estrelles que hem
trobat a booking.com força barat i que ens recull a l'aeroport. Hem
pujat al bus cap a l'hotelaco quan rebem un missatge d'en German...
s'havia deixat la bossa de mà amb quasi tot a dins al carrito amb el
que hem sortit de la terminal, i se n'ha adonat quan estava pujant a
l'autobús per anar a l'altra terminal. Un esprint amb maleta i bossa
de surf incloses, però la bossa de mà encara era allà. Coses
perdudes, però totes trobades!
I demà, esmorzar a Amsterdam!