Davant l'onada de Nipussi, esperant... |
el lavabo! directe al riu! |
La sortida de Siberut amb la barca no
va anar com esperàvem, ja que en lloc de anar cap al mar, el tio de
la barca es posa cap a dins del riu. Un riu bastant ample, suposo que
travessarem l'illa pel riu. De cop, gira a l'esquerra i es fot per un
passadís d'aigua al mig de la selva, està fent drecera, això
sembla l'amazones! De fet, a l'illa de Siberut hi ha tribus que viuen
a la selva i pesquen amb canoa i van amb un tros de bambú com a
taparabos... Esperem en qualsevol moment veure tios amb arc i fletxes
als dos costats del riu, però res. De canoes amb gent pescant si que
en creuem unes quantes. Anar fent trossos de riu i trossos pel mig de
la selva i finalment arribem a l'altre costat de l'illa, i al mar.
L'Ana s'està pixant i hem de fer parada tècnica en una illa deserta
que farem servir de lavabo. Resulta que volia anar al lavabo al
restaurant on hem menjat a Siberut, que estava construït sobre el
riu, com la majoria d'edificis del poble. Però el lavabo era una
mica peculiar: quatre parets que feien mig metre d'alt, o sigui que
tothom et veia allà, i un forat al terra que donava directament al
riu. O sigui que feies un trunyo allà i queia al riu de bastant
amunt, de manera que tothom se n'enterava que estaves allà cagant. I
no és que hi hagués poca gent! Tot al voltant barques plenes de
gent i cases amb gent a fora fent d'espectadors. Un merder de gent,
allò més que un lavabo semblava el camp del barça!
Després de la parada hem anat fent
fins arribar a Nyang Nyang. L'arribada, increïble... una illa
tropical amb l'aigua cristal·lina, palmeres i uns bungalows a davant
del mar, i allà palplantats trobem els tres perles: en Jonatan
d'eivissa, en Kezza d'austràlia i en Toni de mallorca, també
conegut com a rastovich. Ells no sabien segur si hi anàvem, i
estaven la òstia de contents. Que els teus amics et vinguin a veure
quan portes dues setmanes en una illa deserta sempre és una alegria.
casa nostra |
Bé, deserta deserta tampoc. Nyang
nyang és una illa molt petita, però hi ha un parell de poblats on
la gent es dedica a la pesca i a fer oli de coco. Aquí no arriba el
telèfon, ni la televisió. Electricitat en tenim per un generador, i
només a la nit. I res d'internet... bé això ens pensàvem, però
quan portàvem cinc dies aquí ens van explicar que un australià
estava construint uns bungalows en un altre lloc de l'illa, i que
s'havia muntat una connexió d'internet via satèl·lit. El tio cobra
una pasta per fer-ho servir, però almenys va ràpid. Es bastant una
aventura per arribar-hi, perquè has de fer un corriol pel mig de la
selva, però hi ha una onada boníssima a davant i ell et guarda el
portàtil fins que acabes de surfejar. Però la imatge és curiosa,
un tio de Riudaura caminant pel mig de la selva amb una planxa de
surf i un portàtil...
barbuts a la barca |
I aquí estem, passant els dies
surfejant i les nits explicant històries amb aquells tres, cinc
mexicans molt benparits, un altre australià i un brasileny. Les
onades de moment no són cap bestiesa, sembla que el temps no
acompanya. Bufa el vent del nord i ho destrossa bastant tot, però
almenys ens banyem cada dia. Hi ha hagut un parell de dies sense
gaire swell, però ho vam arreglar agafant una barca cap a
Burgerworld, una onada que està en un illot que sembla una
hamburguesa i que agafa qualsevol swell per petit que sigui. El que
tenim ganes, però, és que funcionin les onades que tenim davant del
losmen: E-bay, Pitstops i Beng-Bengs (que per cert es una marca de
galetes, no he entès perquè la onada es diu aixi...) però de
moment no hi ha gaire sort.
Tenim dies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada