Per on passava.. ah si, que marxava de Sumbawa!
yoyo's surfcamp |
doncs res, en Jonatan, en Dani i jo vam fer el camí de tornada amb bastanta calma, i entre que vam sortir tard, que ens vam haver d'esperar als ferris i que ens vam parar cada dos per tres, vam acabar arribant a kuta a les 5 del mati!! En German i la Núria ja eren a kuta des de feia estona, ells ja eren al ferri de Bali quan nosaltres tot just sortíem de Sengkongkan. L'endemà a les 10 desperts, i jo cap a arreglar la planxa de surf que vaig partir a Sumbawa, vendre l'altra i comprar-ne un parell de noves. I a la tarda a provar-les! Vam anar amb en Jonatan a Brawa, una platja que està "a prop" de Kuta, però per anar-hi has d'atravessar legian i seminyak, i hi ha un trànsit alucinant. I a part, les onades no eren res de l'altre mon. El pitjor de tot: jo anava amb el xip de sumbawa i no em vaig posar el casc per la moto, i a bali la policia et para SEMPRE!! només busquen una excusa per què els subornis, i es clar, anar sense casc es perfecte! total, que la policia em va parar quatre cops. I quatre cops que els vaig explicar la mateixa història, que m'havien robat el casc a uluwatu i que anava al carrefour de denpasar a comprar-ne un altre. Entre que els hi parlava en indonesi, no portava un duro a sobre i em feia molt pesat (els hi repetia mil cops que era de barcelona, futbol club barcelona amigo!!!) em van deixar marxar cada cop. A la tornada vaig intentar evitar la policia passant pel mig d'uns camps d'arròs i per la platja, una altra engorilada... al vespre sopar amb tota la colla més en pepe, un altre bomber que ha vingut a passar uns dies a bali, i a dormir d'hora (casi les 12, cagum dena!!)
Al ferri, penjant hamaques i sopant |
Havia de marxar d'indonèsia cinc dies per renovar el visat, i el més barat era Singapur. A més, a les gilis vaig conèixer en Matt, en Tom i la Marcela, que viuen allà. O sigui que arribo a l'aeroport de Changi, singapur, adormit de la ostia, vaig a treure calés per agafar el tren i el caixer no em deixa. Cap caixer no em deixa! engego el mòbil espanyol, que feia dies que no l'engegava, i tinc uns quants missatges dels de la caixa. Intento trucar mil cops i no em contesta ningú, i jo alucinant. Provo d'anar a esmorzar al kentucky fried chicken, pago amb targeta i cap problema, però al caixer res de res. I al tren per anar a la ciutat no accepten targetes, només efectiu, mecagum l'ostia que faig jo ara!! Truco al meu pare, que treballa a la caixa. Però a Catalunya eren les 4 de la nit... i ell estava de vacances! de totes maneres em va dir que m'ho arreglaria, però al matí. Vaig estar unes hores a l'aeroport de Changi que la veritat, que n'aprenguin la resta d'aeroports: sofàs on estirar-se, internet gratis, butaques d'aquelles de fer massatges també gratis... un luxe!! a les 9 del mati em truca el meu pare que tot esta solucionat: com que vaig treure cales tres cops seguits dels caixers indonesis (et deixen treure molt poc cada cop!!) els de la caixa es pensaven que m'havien robat la targeta, i me la van bloquejar. Sort de la família, això de tenir un pare banquer és la òstia!! Total, jo ben content i carregat de dòlars de Singapur, agafo el tren, i cap a "the city"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada