dimarts, 31 de maig del 2011

Final de champions, terratrèmols i policies de juerga

L'arribada a Krui va ser, diguem-ne, lenta. Un avió de Jakarta a Bandar Lampung que era molt més còmode del que em pensava, tot i que a la llista de productes que et venen a bord només hi havia que alcorans i alfombretes per resar. Molt curiós, i la model que sortia era lletja com un pecat i portava ferros (devia ser la filla d'algú). Per si algú vol volar amb aquesta companyia, es diu sriwijaya. Esteu avisats. Arribo a l'aeroport de Bandar Lampung sense haver comprat cap alcorà i em trobo en un lloc que més aviat semblava l'aeròdrom de Sales de Llierca. Agafo un taxi fins a l'estació de busos i ja començo a quedar acollonit de com estan les carreteres i com condueixen els de sumatra. Fatal, tot plegat. A l'estació, semblant a les d'Sri Lanka, em diuen que l'autobús no surt fins les 7 del vespre, i eren les 12. però que per 200.000 rupies (17 euros) un tio amb cotxe em porta fins a Krui, set horetes de res. Li dic que si cagant llets, i em carreguen les taules al sostre del cotxe del paio amb cordill de persiana. Ai ai ai... Començava un viatge catxondo: sis persones al cotxe, plovent, finestres amunt i tots fumant, les taules anant de banda a banda del sostre, la carretera plena de forats (o amb poc asfalt) i el tio.... conduint a tota òstia!!! i molt malament, no en tenia ni idea de conduir! fins que en un adelantament en corba sense visibilitat, canvi de rasant, pluja, forats i cotxes venint de cara li vaig dir que treies el peu del gas o que em deixes allà mateix, que volia arribar viu. Un sonat... però em va fer cas, i la resta del viatge anava parat. Vam parar a menjar una mica de masakan padang i apa, a acabar de fer el trajecte fins a Karang Nyimbor!

I aqui vaig arribar, en plena nit sentint les onades. I l'endemà al matí resulta que estàvem just davant del pic, caminar deu metres i a l'aigua, una esquerra boníssima!! poca gent, molt bon ambient, res a veure amb Bali. I aqui he estat aquests dies, a part d'un dia sense surf que vaig estar fent pesca submarina amb un arpó artesanal, gaire res més a explicar. Fins ahir a la nit....

Ahir a la nit arribava en German, i el barça jugava la final de champions. El tio em va trucar que arribaria tard, el portava el mateix xofer que em va portar a mi (ens hem fet amics) i al cotxe també hi anava un home gran que cada dos per tres s'havia de parar a resar. Inch'allah... M'en vaig a dormir amb el despertador posat a la una de la nit, el barça començava a dos quarts de dues. Però a les onze em va despertar un merder de motos que entraven al surfcamp. Alucinant, li pregunta a la jefa de la casa, l'Ari, que què passava, i em diu que eren uns policies que havien organitzat una festa allà. Quins cracks, van acabar ben borratxos... i jo altre cop a dormir, i al cap de mitja hora arriba en German, fart de fer parades per resar i d'empassar-se el tabac del xofer, jejeje el comprenc... Encara faltava pel barça, ens posem a dormir altre cop, jo estava fet caldo de fer surf tot el dia i ell fet caldo del viatge. Quina nit més rara ostia... I al cap de mitja hora em desperto que tremolava tot. Ostia santa, es movia tot però fort!!! surto de l'habitació mig en boles i em trobo tots els policies borratxos a fora acollonits, i en German que també s'havia despertat. Total, un terratrèmol de 6'4 graus. Jo estava molt acollonit pel tema tsunamis, però els policies borratxos van dir que cap problema, que n'hi ha molts de terratrèmols així, i que ja tenen alerta de tsunami: si no sona, no passa res. Si si, però ni jo ni en German ho vèiem gaire clar... Va marxar l'electricitat i van haver d'engegar un generador, així que vam poder mirar el barça!! 3 a 1, quin partidàs... Al cap d'una estona els policies borratxos van marxar amb moto (i sense casc) a continuar la festa en algun altre lloc, i nosaltres a dormir, esperant no despertar-nos flotant enduts per un tsunami.

Ens hem despertat aquest matí ben secs, cap rastre de tsunami. Quina nit més rara...